Professionals de la salut, investigadors i representants de diverses entitats van abordar els beneficis per al benestar físic, emocional i social que aporten les activitats al mar i el seu entorn coincidint amb la Jornada Salut i Mar, celebrada divendres a la Casa de la Cultura de Llançà. La trobada va comptar amb l’aportació destacada de l’Equip d’Atenció Primària del municipi, que va exposar les activitats comunitàries i projectes de recerca que impulsen vinculades al mar i el seu entorn.

En aquest context, l’Equip d’Atenció Primària (EAP) Llançà s’ha erigit els últims anys en un referent pel que fa al foment d’accions de prescripció social vinculades a l’anomenada ‘recepta blava’, que relaciona el contacte amb el mar i el benestar emocional. De fet, una seixantena de persones ja han participat en algun dels grups impulsats per tractar la fibromiàlgia, l’ansietat o trastorns adaptatius.

Precisament, la Jornada va permetre compartir experiències, projectes i evidències científiques sobre la relació entre salut i mar, en la qual la comunitat i la sostenibilitat ambiental hi tenen un paper important. La doctora Ester Fages, gerent d’Atenció Primària i Comunitària de l’ICS Girona, i l’alcaldessa de Llançà, Núria Escarpanter, van ser les encarregades de donar la benvinguda institucional als prop de 150 assistents i representants de les nombroses institucions participants en la reunió: Fundació Salut Empordà, Universitat de Girona; Universitat de Barcelona, Associació Som Mar; l’Ajuntament de Llançà; IDLab i Dipsalut. 

Durant el primer bloc de la Jornada es van exposar activitats comunitàries i projectes del territori que utilitzen el mar com a recurs terapèutic. Nuri Segura, referent de benestar emocional i salut comunitària de l’EAP Llança, va ser una de les ponents, i durant la seva intervenció va fer balanç dels grups psicoeducatius que des de 2022 realitzen al CAP en col·laboració amb entitats com Som Mar i el Dipsalut, com son els banys de mar, la marxa nòrdica per entorns de costa i les sortides amb caiac. Es tracta d’iniciatives que, com va apuntar, s’han convertit en eines molt valuoses per reforçar l’estat emocional de les persones i enfortir el seu teixit social.

UN ENTORN IDONI. L’entorn privilegiat de la costa empordanesa i la presència de persones que, de manera habitual, realitzen activitats al mar permeten impulsar estudis per avaluar la incidència de les activitats vinculades al mar com a generadores de salut. Pel que fa a l’atenció primària de Llançà, que també comprèn els municipis de Portbou, Port de la Selva, Selva de Mar i Colera, destaca la recerca dirigida a pacients amb fibromiàlgia, encapçalada per la doctora Carme Pigem i que compta amb l’aprovació del Comitè Ètic d'Investigació amb Medicaments (CEIM) de l'IDIAP Jordi Gol.

Tal com va avançar HORA NOVA, la intervenció ha consistit en un programa d'exercici físic aquàtic de 16 sessions —entre maig i juliol de 2025— i en 3 sessions d’abordatge psicològic grupal. Durant aquest període, s’han aplicat qüestionaris preintervenció i postintervenció a les 32 dones per determinar l’impacte que s’ha assolit pel que fa al benestar emocional percebut, la percepció del dolor, la qualitat del son i el consum de fàrmacs. 

Les conclusions de l’estudi, que s’ha desenvolupat aquest 2025, es van presentar en el tercer bloc de la jornada, dedicat a recollir evidències científiques i investigacions recents sobre els beneficis de l’activitat física i psicològica al medi marí, així com noves propostes de formació especialitzada en salut i mar. Carme Pigem va explicar que, una vegada avaluats els resultats de l’estudi, s’ha observat que l’exercici d’intensitat moderada al mar afavoreix una disminució del dolor i, en conseqüència, millora la qualitat de vida de les persones amb fibromiàlgia. També influeix en la millora de la qualitat del son, mentre que no s’han registrat canvis significatius en aquells apartats destinats a mesurar l’ansietat i la depressió.

Els resultats s’han obtingut a partir de l’anàlisi dels qüestionaris completats per les 32 dones participants en l’estudi. D’una banda, 16 van formar el grup d’intervenció, encarregat de fer les activitats al mar i la teràpia grupal. Les altres 16 dones (grup control) van continuar amb el tractament estàndard. La comparació de les dades obtingudes per un i grup i l’altre ha permès treure les conclusions.