Presons, penals, camps de concentració, centres d’internament... Espais destinats a la reclusió i la negació de llibertat. Figueres ha mirat enrere aquest cap de setmana i ha fixat la mirada en la història i la memòria associades a aquest llocs patrimonials d’àmbit català, estatal i internacional que han estat en algun moment espais de foscor. Ho ha fet en la segona edició de Jornades Internacionals de Patrimoni del Conflicte, on diversos experts han donat a conèixer el passat, el present i el futur d’aquests espais, a través de xerrades i debats al llarg de divendres i dissabte.

La benvinguda a les jornades la van donar Jordi Guixé, director de l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB; Joan Carné, president de l’Associació d’Amics del Castell de Sant Ferran (AACSF), i Mariona Seguranyes, regidora de Cultura i Patrimoni de l’Ajuntament de Figueres, de les tres entitats impulsores d’aquestes jornades. Seguranyes va definir clarament l’objectiu de «descobrir un patrimoni i memòria que ens faci reflexionar i ser conscients per tal de no repetir els errors del passat». La jornada va seguir amb la ponència «L’antic penal del Castell de Sant Ferran. Del tancament a la difusió», a càrrec de Carme Huerta, i posteriorment es va fer una visita guiada a les cel·les i a l’església del Castell de Sant Ferran, un itinerari que es preveu obrir al públic en general a curt termini.

Els actes van continuar a la tarda amb la xerrada d’Aida Rechena sobre la Fortalesa de Peniche, un espai que s’ha transformat en un museu que recorda la resistència antifeixista i on es conserven cel·les individuals. Seguidament, Ricard Conesa Sánchez va explicar com el Castell de Montjuïc i la Model de Barcelona són ara espais patrimonials conservats que narren la memòria repressiva que van viure.

El punt i final de la primera jornada es va cloure posant emfàsi en espais de repressió franquista com el Fuerte de San Cristóbal, la Cárcel de Mujeres de Ventas, el Destacamento Penal de Bustarviejo o les Torres de Segre, que transiten des de la foscor fins a la reconstrucció memorialística. 

SEGONA JORNADA. L’Auditori Caputxins va ser la seu de la segona jornada amb xerrades que estaven enfocades a narrar l’exili republicà. Es van repassar diferents camps de concentració, com el francès de Gurs, Puigcerdà, i l’Alta Cerdanya. Incidint en com actualment s’han construït pons a través del patrimoni cocreant visites culturals.

Precisament aquests avanços en difusió cultural i com s’està avançant en noves propostes pedagògiques va centrar la darrera jornada. La cloenda fou a càrrec del Grup de Treball de l’Alt Empordà, que va donar a conèixer les diferents propostes que s’organitzen, amb xerrades i activitats al voltant de l’educació, la memòria, la sensibilització sobre la deportació, l’exili i l’educació.