«Com més gran és la dificultat, més glòria hi ha en superar-la», aquesta frase d’Epicur és la que va escollir Juan Jesús Aznar (1958-2025) per acomiadar l’entrevista que s’havia fet a ell mateix el 23 de març de 2020, i de la qual hem agafat el títol. Sempre enginyós, hàbil i destre, havia trobat una divertida forma de complir amb el seu compromís quinzenal amb HORA NOVA en plena època de Covid on, malauradament, el dol començava a formar part del dia a dia. Avui la notícia de la seva mort reviu aquesta sensació de dol, de pèrdua. Una emoció que no només es viu en la redacció d’aquest setmanari, sinó també en l’ànima de tantes altres persones on aquest amant de lletres i ha deixat petja.

Nascut a Barcelona, però establert a Roses durant la major part de la seva vida, Juan Jesús Aznar ha construït el seu camí vital a l’Alt Empordà. Una terra a la qual, tal com admetia a l’entrevista, se sentia «arrelat. Em meravella aquest paisatge i la majoria de les persones que conec. He tingut sort».

Al llarg de la seva extensa carrera professional ha enllaçat participacions i col·laboracions en nombrosos mitjans de comunicació escrits, radiofònics i audiovisuals. Fou director del Museu de la Tècnica de l'Empordà, des d’on va impulsar el programa cultural de televisió número π. Bona part de la seva vessant de poeta i escriptor queda recollida en llibres com: Diálogos alrededor de la ciència (2012), Paisajes del Iceberg (2022) Res surt del no-res (2025), editats per l’Editorial Cal·lígraf, on mantenia una gran amistat i complicitat amb Jaume Torrent. Precisament la col·laboració amb aquesta firma va fer sorgir la revista cultural Encesa digital, dirigida per Aznar i de la qual n’estava molt orgullós.

En l’article original d’Autoretrat sense mi, Aznar admetia que la conversa més difícil era precisament «aquest diàleg amb mi mateix. I he intentat no ser vanitós ni falsament humil. He estat honest i espero haver estat capaç de transmetre-ho». Ho va aconseguir, en aquest i en tants d’altres que aconseguint anar més enllà de la seva lectura i que convidaven inexorablement al pensament i la reflexió. Trobarem a faltar les seves línies. Descansi en pau.