Aquesta setmana parlem amb el president de la Unió d’Empresaris de la Construcció de Girona, que ens exposa les dues problemàtiques més greus que pateix el sector: la manca de professionals i la poca formació que hi ha a Catalunya encara en el sector de la construcció.  

A les acaballes de l’any, quina valoració es fa des del sector de la construcció de l’activitat d’enguany?
La valoració és bona. Hi ha molta feina, però com sempre ens trobem amb la problemàtica de la manca de personal, principalment qualificat. Penso que quan parlem de l’any hem de mirar per una banda el que ha sigut la feina i per l’altra els problemes burocràtics, però englobant-ho tot la consideració del 2025 és bona.

És la queixa que es reitera de fa temps al sector. Hi ha feina, però no hi ha professionals. Com ho encaren? 
De feina n’hi ha i tothom fa promeses d’habitatge, començant per la Generalitat, que promet 50.000 habitatges per després multiplicar-ne les xifres, però cal analitzar-ho tot: quan demanem una llicència per fer habitatge, tenim ajuntaments que van molt lents. L’altre dia, un company constructor m’explicava que feia vuit mesos que havia demanat una llicència per fer un bloc d’habitatges i encara no l’hi havien donat. Fa poc van atorgar-l’hi; per tant, no era per falta de documentació, sinó que els ajuntaments triguen molt a donar-nos les llicències d’obres. I en aquest punt hi sumaria un altre factor important, i és que avui tenim més advocats que metges, i tothom denuncia per la mínima. I qualsevol funcionari, com ara un arquitecte o un enginyer municipal, si no firma, no té cap problema, i si firma, si s’ha deixat de posar una coma o un punt, pot tenir un problema. I aquí és on tenim el tap de cara a moltes llicències i l’eternització de permisos. 

I anant a la comarca, com li ha anat al sector de la construcció? 
A la Junta de la UEC hi tenim membres de l’Empordà i sempre em diuen que hi ha feina, i quan algú vol fer una obra s’ha d’esperar més que menys, així que me’n parlen bé. El problema que ens trobem, arreu, és que els marges comercials s’han estret i empetitit tant que aviat no n’hi haurà. Tot i haver-hi feina, els marges comercials són molt petits. 

I què ho fa?
S’haurien de fer números molt més elevats i soc del parer que qui vulgui fer obres que les faci aviat, perquè tot s’anirà encarint molt. Hi ha molts impostos i per explicar-ho tinc un exemple senzill: quan comprem un habitatge que val 200.000 euros, per dir un número —i parlo de vendes normals, eh?, no anant als que venen aquests apartaments de la costa que demanen el que no val—, cal pensar que al preu normal de venda hi ha un 30% que són impostos. Per tant, d’aquells 200.000 euros n’hi ha 60.000 d’impostos, i penso que això és un disbarat. No som nosaltres qui estem inflant el preu. 

"A la província de Girona es fa menys obra pública de la que ens tocaria"

I repercuteix també en l’obra pública? 
Doncs parlant d’obra pública, cal dir que  a la nostra província se’n fa menys de la que tocaria. Quan analitzem les dades en l’àmbit català, a Girona per percentatge, població i extensió, ens  en tocaria al voltant d’un 10% cap amunt. I els últims anys podem estar contents si algun any arribem al 8%, que normalment ens situem al 7%, i aquest és un tema del qual es parla molt poc. 

Fa pocs dies, la UEC va ser guardonada per la Cambra de Comerç de Girona, que va posar en relleu la tasca de la formació. 
Durant l’acte vaig voler explicar com estan dos dels apartats de la formació professional. En tot Catalunya, l’any passat, només hi havia onze instituts que tenien el cicle de construcció. A Girona n’hi ha tres: Blanes, Olot i Girona. Això no pot ser. Com a mínim en necessitem un per comarca. I en concret, algun cop he parlat de l’Alt Empordà i sempre exposo que si un jove de Figueres o dels voltants vol fer formació professional, ha d’anar a Olot o Girona com a mínim. Això és impossible que funcioni. L’altre greuge que patim al sector és que els menors de 18 anys no poden entrar a l’obra a fer la majoria de feines, i això sumant-hi que a Catalunya, tal com va dir un dia un director general de Treball, 17.000 joves abandonen els estudis abans dels 18 anys. I la meva pregunta és: aquests nois i noies on van? Aquests sectors com la construcció, el metall, la fusteria..., si es tragués  aquesta norma, que fa més mal que bé, part d’aquests joves s’integrarien en aquests sectors i serien molt bons oficials. 
 
Cap on ha d’anar el sector de la construcció  del futur?
Doncs cada dia amb millors horaris per treballar; moltes empreses ja fan l’horari seguit. I pel que fa als salaris, segons la Confederació Nacional de la Construcció, està a un 30% per sobre del salari mitjà. Per tant, són bons salaris. Pel que fa al futur, és l’únic sector que té incorporat un pla de pensions obligatori a les nòmines. I al futur també veiem que se’ns està jubilant la gent bona, d’ofici. Els que tenen seixanta anys i que al seu moment van començar fent d’aprenent. Ara, malauradament, ens costa molt de tenir aquesta mena de professionals. Hi ha immigració i podem anar a buscar l’estranger que tingui l’ofici fet, però esperem que l’administració faci un tomb i repensi la formació professional i l’edat d’incorporació a l’obra. Se n’està parlant molt, com no s’havia fet abans.