El Govern català ha començat a desplegar aquest mes de novembre l’Estatut de municipis rurals, una eina clau per a l’impuls territorial, social i econòmic de l’Alt Empordà, i de la resta del país. Més de 300 representants d’entitats locals (entre els quals n’hi havia mig centenar de la nostra comarca) es van reunir el dissabte 15 al Món Sant Benet (el Bages), en la que va ser la primera trobada de municipis rurals de Catalunya.

Recordem que l’Estatut diu que els municipis rurals són aquells que tenen menys de 2.000 habitants, que estan en una comarca rural (l’Alt Empordà ho és) i que tenen una densitat inferior als 150 habitants per quilòmetre quadrat. Això inclou 59 dels 68 pobles alt-empordanesos (només en queden exclosos Cada­qués, Castelló d’Empúries, l’Escala, Figueres, la Jonquera, Llançà, Roses, Sant Pere Pescador i Vilafant). A més, el reglament també fixa que els municipis de menys de 500 habitants i amb una densitat inferior als 12,5 habitants per quilòmetre quadrat (és a dir, el 60% dels pobles de la comarca) rebran una consideració particular i s’identificaran com a «municipis d’especial atenció».

A partir d’aquests paràmetres, l’Estatut estableix un marc legal d’acció pública per al reforç econòmic, social i institucional dels municipis rurals, donant resposta a una reivindicació històrica de desenes d’alcaldes i alcaldesses que s’han sentit des­atesos i discriminats per una burocràcia ideada per a municipis més grans i, per tant, amb més recursos.

La idea és ajudar a garantir l’arrelament de les persones que viuen en pobles petits i el seu accés als serveis en les mateixes condicions que la resta de ciutadans de Catalunya. I per aconseguir-ho es fixen tres objectius: garantir l’equilibri territorial i la igualtat material dels habitants de les zones rurals, establir un sistema de finançament propi per assegurar-los una prestació de serveis adequada, i fixar una sèrie de mesures per fomentar-hi l’activitat econòmica i així evitar-ne el despoblament.

En termes més concrets, la nova llei reforça l’autonomia financera dels ajuntaments afectats mitjançant la creació del Fons Específic per a Municipis Rurals, que complementarà el Fons de Cooperació Local, i la inclusió de criteris d’incentivació positiva (el 2026 serà el primer any d’aplicació del Fons Específic per a Municipis Rurals). Paral·lelament, també s’activaran mesures vinculades a la reducció de l’impost de transmissions patrimonials; bonificacions del 75% per a la regularització de finques rurals; noves deduccions per trasllat de residència, compra, rehabilitació i lloguer d’habitatge habitual, i suport específic a joves i famílies.

En matèria d’habitatge, es crearà una borsa per recuperar immobles buits i rehabilitar edificis en desús.  També s’adaptarà la llei de territori per facilitar la recuperació d’aquests edificis en desús i la revitalització dels nuclis antics, i es crearà una divisió especial de l’Incasòl per acompanyar tècnicament els ajuntaments en aquests processos.