En aquesta entrevista parlem de com encara el futur del municipi l’actual govern. Trobareu la versió extensa a la web del setmanari.

Podríem dir que ja estem a tres quarts del mandat. Quina valoració en fa?
Positiva, en el sentit que vam fer un programa electoral molt detallat amb unes línies molt específiques i amb projectes molt concrets que estem executant a mesura que passen els anys. Tenim un grau d’execució bastant alt, sempre surten coses noves, però ens basem molt en el programa. És un bon balanç pel que fa a l’execució. 

El seu programa electoral tenia tres projectes clau: l’Estany de la Poma, el front marítim i la urbanització Emperadors. Com avancen?
A l’Estany de la Poma estem treballant per obrir-lo. Vam partir els sectors en quatre per fer més viable el desenvolupament urbanístic i ara hem centrat els objectius en dos sectors: el primer és el que està més a prop de l’estany i el segon és una zona on hi havia part d’habitatge protegit i ara estem redactant els projectes d’urbanització. L’any passat vam incorporar un milió i mig al pressupost, que no hem pogut executar, però els projectes encara no estan tancats per temes aliens a l’Ajuntament; per això va una mica més lent del que volíem. L’objectiu és obrir la primera part de l’Estany de la Poma, l’entrada, en aquesta legislatura. 

I la urbanització Emperadors?
És la primera urbanització que es va des­envolupar, als anys setanta aproximadament. I com moltes altres, es van fer les cases i no es van fer els carrers amb els serveis. L’any passat vam adjudicar-ho i quan van començar les obres van trobar unes restes arqueològiques que no estaven previstes. Davant d’aquesta problemàtica, ja que això comporta que els rendiments de les empreses vagin més a poc a poc, vam decidir no tornar a començar les obres fins que no es fes una prospecció arqueològica. La setmana vinent segurament començaran aquestes prospeccions que determinaran què hi ha al subsol. Des del MAC-Empúries ens diuen que això era la porta d’entrada a la ciutat grega i la ciutat romana, per tant, sabem que hi haurà restes. 

No en vull dir «problemàtica», ja que no ha de ser un problema saber el nostre origen, però us hi trobeu habitualment amb això.    
Tenim un mapa que determina, dins la trama urbana, quines són les zones d’interès arqueològic, i la taca és enorme. No és el 100% del poble, però sí el 50%. És una problemàtica perquè quan fas un seguiment arqueològic en les obres d’una casa o un carrer, això té una afectació directa al veí. 

El que ja està gairebé acabat és el passeig marítim. Què hi falta?
Acabaran les obres que faltaven d’aquí a un parell de setmanes. Faltava la connexió elèctrica definitiva, els contenidors de rebuig, la col·locació d’uns bancs i el tòtem. També hi faltava el que anomenem «xinxetes», que són com balises petites que no afecten l’accessibilitat, però et marquen la direcció, ja que una de les problemàtiques d’aquest estiu va ser la direccionalitat del trànsit. 

I pel que fa a l’habitatge, com s’encara la problemàtica en un poble turístic?
És un problema d’àmbit general, no concretament de l’Escala, però a l’Escala també. Tenim diferents línies de treball: a la Closa del Llop hi ha tres parcel·les de propietat pública d’Incasòl i hem insistit per introduir-les a la convocatòria de la Generalitat d’habitatge públic de promoció. I tenim dues línies més, la primera és la de crear una borsa d’habitatge assequible donant facilitats o bonificacions a propietaris. I la segona són unes parcel·les identificades que podríem dotar d’habitatge dotacional.  Com a consistori podríem aixecar edificis, però deixaríem de fer moltíssimes actuacions, i tenim problemes de neteja, de plagues, de promoció econòmica...

La neteja és un  mal endèmic. 
Passem de 10.000 habitants a 45.000 amb puntes de 60.000 persones i dimensionar-ho és impossible. Reforcem els serveis de temporada, però no s’arriba. En som conscients i inclús a l’hivern tenim un servei deficitari. I estem treballant per redreçar el tema, tenim un contracte del 2020 per vuit anys i incorporava certes millores. Ara estem en un moment que s’ha de decidir si s’incorporen o s’acaba el contracte i se’n licita un de nou. 

Un dels grans projectes és la renovació del POUM. En quin punt esteu?
Vam començar-lo el 2016 i vam decidir fer-lo internament des de l’Ajuntament amb personal propi, amb els seus pros i contres. S’ha fet una anàlisi brutal de l’Escala, en tots els aspectes: econòmic, social, de mobilitat, sostenibilitat, i estem just abans de l’aprovació del document bàsic, l’avanç del POUM, que són les línies estratègiques que marcaran la futura normativa. 

Quins seran els eixos bàsics?
Contenció. És a dir, no creixement en expansió sinó repensar i redefinir usos dins la trama urbana definida. A l’Escala tenim una trama urbana molt extensa; entre els anys 60 i 90 es va urbanitzar en extensió i això fa que tinguem poc sòl, ja que tenim els Aiguamolls, el Montgrí, el mar i tota la zona agrícola que està protegida pel Pla territorial de les comarques gironines. Per tant, estem encotillats pel que fa al creixement i el que cal és redefinir els usos interns. 

I quins són els projectes que li queden al tinter?
Estem encarats amb el programa electoral i estem preparant els projectes d’inversió dels pressupostos de l’any vinent, i en aquest sentit tenim pendents els pressupostos participatius que farem l’any vinent. I també tenim un projecte capdavanter que ens pot obrir altres oportunitats: el trasllat de Serveis Socials, que ara són a Can Maset, a la Casa del Mar. És segurament el projecte més important que portarem als pressupostos 2026. És un bon lloc per als Serveis Socials i el que es fa és que, a part de dignificar l’espai per a la plantilla, s’allibera espai en aquest edifici de Can Maset, que és on havíem planificat la futura biblioteca i auditori. 

Per tant, amb la mirada a les eleccions 2027?
Més enllà de pensar en les eleccions, estem pensant en el futur i, independentment de qui hi hagi al capdavant, s’ha de treballar amb planificació. La planificació bàsica passa pel POUM, i aquests són projectes més concrets que tenim en cartera. Al llarg dels pròxims anys l’Escala anirà fent canvis. S’ha fet molta feina amb la urbanització de punts estratègics com el front marítim, i de cara al futur hi haurà dos eixos molt bàsics, que són acabar les urbanitzacions i millorar els equipaments. Tenim bons equipaments, però ens en falten alguns, com un auditori, i millorar la biblioteca.