«Seleccionem llevats de les nostres vinyes»

Gemma Roig||Copropietària del celler Mas Llunes

per Marta Arranz Perpinyà

«Seleccionem llevats de les nostres vinyes»
«Seleccionem llevats de les nostres vinyes» | Àngel Reynal

L’any 2001 van llançar el primer vi al mercat i avui és un dels cellers que conformen la DO Empordà. Han rebut molts guardons, entre ells un Gran Vinari d’Or. En aquesta entrevista parlem de com treballen la vinya i de quines novetats tenen entre mans.


 

La història del celler Mas Llunes comença el 1331 i avui seguiu «el somni» dels vostres avantpassats. Com comença aquest llegat?
Els documents més antics que tenim de la família són de fa uns set-cents anys i ja expliquen que vivien al poble de Garriguella, per això pensem que en aquella època ja cultivaven vinyes. Antigament, també havíem elaborat vins a doll i licors, a dins del poble, fins que es va fundar la cooperativa, que aleshores ja vam començar a portar-hi el raïm i ens vam dedicar durant uns anys a l’elaboració de licors. De fet, avui dia encara continuem amb la Ratafia l’Empordanesa. I l’any 2000, amb la il·lusió de continuar la tradició familiar, i just quan estava renaixent l’Empordà en l’àmbit vitivinícola, el meu pare va fundar Mas Llunes, que és el nom de la finca on està construït el celler. 

Aposteu clarament per la garnatxa i la carinyena. Què ho fa?
Volem fer vins amb caràcter de l’Empordà i les varietats que més tenim són la garnatxa i la carinyena, que són les varietats tradicionals de la zona. De les dues varietats en tenim els tres colors: garnatxa roja, blanca i negra, i carinyena blanca, roja i negra, i apostem per aquestes perquè els nostres vins tinguin el caràcter de la zona. També ens agrada experimentar i tenim altres varietats foranes, tot i que intentem que no predominin als cupatges dels nostres vins. Ens agrada provar elaboracions diferents, tot i que gairebé tots els vins fan la fermentació en dipòsits d’acer inoxidable i després a l’hora d’envellir fem servir ous de formigó, i una altra de les tasques que fem és que seleccionem llevats de les nostres vinyes.

Us diferencieu d’altres cellers per utilitzar llevats per a fermentació de la mateixa vinya. Com influeix això en els vins?
A la vinya hi ha molts llevats i el que fem és seleccionar llevats directament de les nostres vinyes perquè la fermentació estigui feta amb llevats indígenes. No volem deixar-ho a l’atzar, ja que volem fer vins nets i agradables, i aleshores el que fem és que a cada inici de verema seleccionem llevats. Això ho fem agafant mostres i deixant que cada una fermenti per separat i després mirem amb el microscopi que siguin llevats Saccharomyces, que són els que volem per fer les fermentacions, i si n’hi ha de diferents que són bons, doncs els escollim olorant. És un procés que comporta molta feina, però és un petit gra de sorra més perquè els vins tinguin més personalitat. 

És una pràctica habitual?
La majoria de cellers compren els llevats. Hi ha empreses que ja venen llevats seleccionats i, de fet, al principi ho fèiem així. També hi ha altres cellers que fan fermentació espontània. No som els primers a  fer-ho, però hi ha pocs cellers que ho facin d’aquesta manera. 

Cuideu la biodiversitat amb caixes niu i basses al terreny. Què han aportat a la vinya?
Tenim gran part de les vinyes als peus de l’Albera, dins de la Xarxa Natura 2000, i és una zona on hi habita la tortuga mediterrània, i per fomentar que hi hagi més tortugues i fer-les compatibles amb la nostra feina, vam fer un projecte de recuperació de la biodiversitat amb dues basses que serveixen com a punt d’abeurament de les tortugues, però també d’altres animalons petits... Fa un parell d’anys hi vam posar una càmera i va captar fins a 52 espècies diferents que venien a beure a la bassa, com ara teixons, una marta, serps verdes, la tortuga mediterrània, i fins i tot una tortuga de rierol, i ocells com l’ànec collverd, el martinet blanc, l’oriol... I en el marc del projecte vam instal·lar caixes niu per a ocells com el xoriguer petit i el gaig blau, i també per a ratpenats, que és una ajuda per combatre plagues, ja que es mengen insectes com la lobèsia, que és una papallona que pon els ous al raïm i quan es forma la larva es pot menjar el gra de raïm i fer malbé el penjoll. Treballem en ecològic i fem servir feromones, però les caixes fan que hi hagi més ratpenats i és una ajuda per combatre les plagues.

I la verema d’enguany, com ha anat?
Va començar molt de pressa pels cops de calor de l’agost, però després les temperatures van baixar i es va alentir molt. Vam acabar-la pels volts del 9 d’ocubre. Ha sigut una verema que pel que fa a la quantitat està dins de la normalitat, però és cert que hem collit una mica més de raïm que els últims anys de sequera, i la qualitat sembla que serà bona i sortiran molt bons vins.

"Busquem que els noms dels vins segueixin una línia, i va molt vinculada amb la història de l’Empordà"

Els vostres vins destaquen per noms com ara Cercium, Nivia, Rhodes..., molt vinculats al territori. Com sorgeixen? 
El tema dels noms és difícil perquè molts ja estan registrats. Sempre hem buscat  que segueixin una línia, i va molt vinculada amb la història de l’Empordà. Tenim el Cercium, que és el nom romà de la tramuntana; tenim el Rhodes, que és en honor a la colònia grega de Roses; l’Emporion, per la co­lònia grega d’Empúries, o com deies, el Nivia, que significa ‘de neu’ en català antic, i és perquè el paisatge que veiem a l’hivern des de les vinyes és el Canigó nevat i els Pirineus. 

Quines novetats o projectes teniu entre mans de cara al futur?
Una de les novetats és que aquest any és el primer que hem collit raïm de carinyena roja i esperem que aviat en puguem tastar el resultat. Encara no ho sabem, però segurament sortirà dins de la gamma Singulars. 

L’enoturisme ha sigut una clau per revaloritzar el sector i feu propostes ben singulars.
La manera que tenim per donar-nos a conèixer és obrir les portes del celler. Vam començar fent la visita tradicional i de mica en mica hem apostat per fer altres propostes . Ara fem la visita històrica, ja que tenim una vinya plantada en un camp d’aviació que va ser escenari de l’últim combat aeri de la Guerra Civil a Catalunya. També fem una visita amb tast sensorial, és un tast immersiu a la sala de botes, amb un muntatge de llums, música i imatges, i l’última incorporació és la visita de biodiversitat, que és una ruta a peu en què expliquem el projecte de recuperació de la biodiversitat. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article