L’Alt Empordà és la comarca amb l’índex socioeconòmic territorial més baix de tot Catalunya. En els últims anys han augmentat tant la població com la immigració, i malgrat que el PIB (producte interior brut) també hagi anat a l’alça, el nostre territori manté un nivell de vulnerabilitat social  força alt. 

Són algunes de les dades que revela l’estudi sobre indicadors clau de l’Alt Empordà 2025 (Indika - Pol de Salut i Social de l’Alt Empordà), un informe anual de l’Institut d’Innovació i Recerca Glòria Compte de la Fundació Salut Empordà (FSE) que analitza diversos àmbits que afecten el benestar de les persones a través d’aspectes sociodemogràfics, de salut, educatius, de condicions de vida, econòmics i mediambientals. Enguany se n’ha publicat la sisena edició, i l’anàlisi inclou indicadors nous vinculats amb la mobilitat poblacional i la vulnerabilitat social, la diversificació de l’activitat econòmica, o la contaminació de l’aire i de l’aigua. 

INDICADORS AMBIENTALS. La informació determina que la qualitat de l’aire de la nostra comarca és correcta, però no la dels aqüífers. La qualitat de l’aire es calcula a través del diòxid de nitrogen, que és el gas que sorgeix de la combustió del carbó, el petroli o el gas natural, i durant processos químics i industrials concrets. L’any 2024, la mitjana anual de Catalunya va ser de 4,76 μg/m³, amb variacions importants entre territoris. A l’Alt Empordà la mitjana anual va ser de 3,28 μg/m³, amb variacions d’entre 2 i 4 μg/m³.

Pel que fa als aqüífers, des de 1998 la Generalitat determina les concentracions de nitrats en aigües subterrànies en zones d’elevada producció ramadera i es declaren una sèrie de zones vulnerables en funció d’aquesta concentració de nitrats. I una part dels municipis de l’Alt Empordà forma part d’aquestes zones, juntament amb municipis del Baix Empordà, el Pla de l’Estany i el Gironès (vegeu gràfic). 

En termes ambientals, l’estudi també determina que l’Alt Empordà és la tercera comarca que genera més residus de Catalunya, amb una mitjana de 495 kg per habitant (les últimes dades són del 2023). Tot i així, hi ha hagut un descens. Ara, de tots aquests residus, els alt-empordanesos només en reciclen el 44,37%.

INDICADORS ECONÒMICS. Tot i que l’activitat econòmica ha anat a l’alça, i també el producte interior brut (ocupem el 12è lloc del rànquing del PIB català, d’un total de 42), l’Alt Empordà destaca per ser la comarca amb l’índex socioeconòmic territorial més baix de Catalunya, amb gairebé 15 punts per sota de la mitjana del país (vegeu gràfic 3).

En aquest sentit, es poden destacar dades com ara que la renda familiar disponible bruta de la comarca ronda els 14.954 euros per habitant (és la tercera més baixa de Catalunya), o que hi ha una bretxa salarial en què les dones cobren el 16,75% menys que els homes. Tot i així, es manté la tendència a l’alça després de la davallada del 2020. 

El sector serveis continua sent el principal motor econòmic de la comarca, i aporta un 79,2 % del valor afegit brut (VAB). Al llarg dels dotze mesos compresos entre el març del 2024 i el març del 2025 a l’Alt Empordà es van contractar de nou 31.330 persones, 39,48% de les quals al sector de l’hostaleria. I el segueixen de lluny els sectors del transport i l’emmagatzematge (11,9%), les indústries manufactureres (10,25%), i les activitats administratives i serveis auxiliars (9,41%).

Pel que fa a l’atur, les dades del 2024 continuen millorant respecte a les d’anys anteriors, i la taxa a la comarca és millor que la del conjunt de Catalunya, però continua essent pitjor que la mitjana de la demarcació de Girona. Al setembre del 2024 els tres municipis amb la taxa d’atur més elevada eren Figueres (10,71%), la Vajol (11,76%) i Sant Miquel de Fluvià (14,49%), mentre que a l’altra cara de la moneda hi havia Riumors (0,79%), Vilanant (1,44%) i Cadaqués (1,79%).

LA POBLACIÓ. L’estudi sobre els indicadors clau de l’Alt Empordà 2025 també constata una redistribució de la població que viu en diferents municipis, amb unes àrees d’influència força ben definides. Més del 60% de la població es concentra en quatre localitats (Figueres, Roses, Castelló d’Empúries i l’Escala), mentre que 29 pobles (el 42,6% del total) tenen menys de 500 habitants i els altres 19, entre 500 i 1.000. 

El percentatge d’immigració continua a l’alça (25,87%), essent l’Alt Empordà la segona comarca amb els valors més elevats de tot Catalunya, però la distribució d’aquest nou flux de població ha sigut diferent en funció de la zona: l’eix Figueres – la Jonquera i els pobles del litoral són els que han acollit més nouvinguts estrangers (el 9,70% dels residents actuals de l’Alt Empordà són originaris de l’Àfrica; el 9,5%, de la resta d’Europa; el 5,83%, d’Amèrica, i el 0,86%, d’Àsia i Oceania). En canvi, als municipis de l’entorn de Figueres la major part de l’increment de la població prové de gent d’altres indrets de la mateixa comarca.

Paral·lelament, l’estudi indica que tenim una taxa de natalitat en continu descens des del 2008 (vegeu gràfic 1), i que l’envelliment de la població ha arribat a un màxim històric (vegeu gràfic 2). L’esperança de vida mitjana de les dones alt-empordaneses és de 83,5 anys i la dels homes, de 80. I amb l’època covid ja superada, les principals causes de mortalitat a la comarca són, per aquest ordre, el càncer (30,37%), les malalties del sistema circulatori (23,4%), les malalties del sistema respiratori (15,55%), i les malalties infeccioses i parasitàries (14,22%).

Per acabar, cal destacar que a l’Alt Empordà el 2024 es van atendre 3.465 persones per l’anomenada llei de la dependència, els programes individualitzats d’atenció dels serveis socials, la majoria de les quals eren dones. Es van registrar 1.205 persones beneficiàries de grau I, 1.444 amb grau II i 816 amb grau III.