Figueres va celebrar diumenge la desena edició de la Cursa de la Dona, una jornada festiva i solidària que va omplir els carrers de la ciutat amb un tapís humà d’unes 5.000 participants –entre les inscripcions (4.600) i la fila zero (més de 250)–, una xifra que va complir amb les expectatives marcades per l’entitat organitzadora, el Grup Iris. La cita va coincidir amb el Dia Mundial de la Lluita Contra el Càncer de Mama i, un any més, va servir per reivindicar la força de la solidaritat i la visibilització de la lluita contra aquesta malaltia.

Com sempre, tota la recaptació obtinguda es destinarà a millorar la qualitat de vida de les dones afectades de càncer de mama i dels seus familiars, un dels objectius fundacionals del Grup Iris, que des del 2013 treballa en l’acompanyament emocional, el suport psicològic i la sensibilització social.

EL RECORRECUT. La cursa va arrencar puntualment a les deu del matí des de la Font Lluminosa, al carrer Nou, i va recórrer cinc quilòmetres fins a arribar a la plaça Catalunya, punt final del trajecte. Com en edicions anteriors, el recorregut es podia fer corrent o caminant, fet que va permetre la participació de dones de totes les edats i condicions físiques, així com de moltes famílies i grups d’amigues que van voler sumar-se al repte solidari.

Tot i que enguany s’hi han introduït lleugers canvis en l’itinerari a causa de les obres a la Pujada del Castell, el pas per alguns punts emblemàtics de la ciutat —la Rambla, la plaça de l’Ajuntament o la plaça de la Creu de la Mà— va mantenir el caràcter urbà i popular de la prova esportiva i solidària. Va ser així com el color rosa, símbol de la lluita contra el càncer de mama, va tornar a tenyir Figueres. Des de primera hora, la ciutat bullia amb ambient d’anticipació: grups de corredores escalfant, famílies preparant-se per la caminada i un aire d’alegria compartida a cada cantonada.

UNA TRADICIÓ. La Cursa de la Dona s’ha convertit, al llarg dels anys, en un esdeveniment de referència a les comarques gironines. El caràcter obert i la seva finalitat solidària n’han fet una cita esperada, capaç de mobilitzar milers de persones cada tardor. Com ja és habitual, la cursa va estar reforçada diumenge amb altres activitats paral·leles, com ara la Tramuntakada, el pilar de dones o sessions de zumba. Ara bé, la gran sorpresa va arribar al final, quan un enorme pastís d’aniversari –de deu pisos, un per cada any, i evidentment de color rosa– va culminar la festa. 

En una entrevista recent a aquest setmanari, la presidenta del Grup Iris, Lídia Albert, apuntava que l’entitat «és casa i amor; sempre diem que és una segona família perquè és com un refugi on et sents embolcallada» .  I aquest embolcall va tornar a evidenciar-se el passat 19 d’octubre, quan els carrers de la ciutat van ser escenari, una vegada més, d’un enorme batec solidari.