Prop de 28.200 dones de l’Alt Empordà viuen al món rural, però darrere aquesta xifra sovint hi ha una doble discriminació, la desigualtat de gènere i el fet d’habitar en zones massa sovint oblidades. Per visibilitzar el col·lectiu i donar valor a la dona que es dedica a l’activitat agroalimentària,  el passat 15 d’octubre es va celebrar el 30è  Dia Internacional de la Dona Rural. Són diversos els reptes que es plantegen en un moment en què viure al món rural no és sinònim de dedicar-se a la pagesia, la ramaderia o la pesca. Tot i això, i segons dades de l’Observatori Agroalimentari, Rural i Ambiental de Catalunya, l’Alt Empordà és una de les zones amb més incorporacions de dones a l’activitat agrària.  

A Catalunya 392.610 dones viuen al món rural i només 9.828 treballen en l’àmbit de l’agricultura, la ramaderia i la pesca. Les administracions fomenten les noves incorporacions amb ajuts, però aquelles dones que tota la vida s’han dedicat al sector primari reclamen que també es pensi en elles, per diferents motius: són dones, viuen al i del camp i encara han de carregar amb «més tasques que els homes». Així ho pensa  l’Alba Falgàs de la paradeta Bio de Torroella de Fluvià, una dona de 45 anys que des dels 18 treballa de pagesa. L’Alba porta horta, fruiters, cereals, oliveres i plantes medicinals, i fa també venda directa dels seus productes.

A la pregunta de per què es dedica a l’activitat agrícola, la torroellenca respon de manera contundent: «No és per necessitat sinó per passió; per necessitat pots anar a treballar a un supermercat, però fer de pagès és més una passió». L’Alba opina que és positiu celebrar el Dia Internacional de la Dona Rural perquè «sempre hi ha hagut una càrencia de protagonisme i de reconeixement». En aquest sentit, fa referència a la seva àvia i besàvia, que «eren dones rurals i la seva feina mai ha estat reconeguda tot i que feien la feina del camp, dels animals, de la mainada, de la casa...». L’Alba, però, insisteix en el fet que «també avui en dia els homes no tenen les mateixes obligacions en el món rural, obligacions que ens venen donades de gènere». Amb tot, demana que «es donin ajuts a la dona agrícola activa  de fa molts anys, no només a les noves incorporacions». 

A l’hora de motivar les noves generacions perquè es dediquin al camp, l’Alba dona uns consells a seguir: «Si és la teva passió, com em passa mi, ja ho tens tot guanyat; si ets autònoma i treballes per tu, pots conciliar, perquè els horaris te’ls poses tu».  Però les dificultats hi són, la pagesa de Torroella de Fluvià adverteix que «la feina física és dura a no ser que només facis direcció d’empresa». La realitat, però, és que «totes aquestes dones acostumen a portar-ho tot i si tens més d’una hectàrea, també necessites treballadors». 

L’ALT EMPORDÀ, COMARCA RURAL. Tots els municipis de l’Alt Empordà es consideren rurals, excepte cinc (Figueres, Vilafant, Roses, Castelló d’Empúries i l’Escala), segons l’Observatori Agroalimentari, Rural i Ambiental de Catalunya. El criteri de ruralitat és una metodologia basada en la densitat de població. L’àmbit rural el conformen els municipis de menys de 150 habitants/km2. Tot i això també entren en l’àmbit rural els municipis amb una densitat més alta però amb població de fins a 5.000 habitants.