Trobar llavors antigues i tradicionals de l’Empordà, tant d’horta com de cereals i fruiters, per preservar-les i reintroduir-les en uns camps cada cop més marcats per la hibridació. Aquest és l’objectiu del nou projecte que està impulsant l’Espigall, una consultoria amb la seu a Lladó que es dedica a l’assessorament en matèria d’agroecologia i biodiversitat.

Al capdavant de la iniciativa hi ha l’Albert Campsolinas, que explica que volen «intentar preservar aquestes varietats que encara es cultiven de manera gairebé residual» perquè actualment la majoria dels camps se sembren amb llavors híbrides o comercials. És a dir, que s’han modificat genèticament perquè generin més producció i siguin més resistents a les plagues i malalties.

Ara l’Espigall ha aconseguit una subvenció de l’Associació per al Desenvolupament Rural Integral de la Zona Nord-oriental de Catalunya, i ha començat una feina de prospecció etnobotànica amb dos vessants. D’una banda, indaguen per arxius de la comarca a la cerca de documentació que esmenti cultius ancestrals. I de l’altra, han fet una crida a pagesos i veïns perquè comparteixin les llavors antigues heretades d’avantpassats. «La dificultat és trobar gent que encara faci hort, però que no utilitzi planter de fora o llavors modernes», diu Campsolinas, que va a veure professionals i veïns que compleixen aquest requisit.

En aquestes visites, el primer que fa és omplir un qüestionari amb unes 200 preguntes sobre les llavors, el seu origen i característiques. També demana als participants si coneixen determinades varietats tradicionals. Perquè un altre factor que volen determinar és el grau d’erosió genètica. O sigui, que volen saber «fins a quin punt hem perdut cultius o en quin grau hem perdut el coneixement d’aquestes varietats tradicionals». A més, també demanen si hi ha alguna manera de cuinar o elaborar una varietat en especial, «perquè de vegades passa que rere una llavor concreta hi ha un plat, de manera que hi ha una cultura associada amb aquest cultiu», argumenta.

L’Espigall ha començat la recerca aquest estiu, però Campsolinas admet que «està costant molt» trobar persones que tinguin varietats antigues. Perquè «queda molt poca gent que faci hort amb llavors pròpies» (és més pràctic comprar la planta quan ha tret els primers brots que assecar i guardar llavors) i perquè en els últims anys de sequera s’han deixat de treballar molts camps.

Tot i així, ja han obtingut els primers resultats. Sobretot ha recopilat diferents tipus de tomates, o llegums «interessants» com la mongeta del carai, que es menja seca. «És una varietat que s’havia trobat en altres zones, i que aquí la crèiem desapareguda», relata Campsolinas. A més, també espera localitzar llavors de nap negre de Campmany, molt valorat i apreciat en el passat.

Després d’aquesta recerca, també buscaran en bancs de llavors per mirar si troben varietats d’aquí. I «una vegada veiem quins materials tenim i què hem aconseguit, veurem quines possibilitats hi ha». Una opció és engegar un banc de llavors de l’Alt Empordà, o impulsar un arborètum amb fruiters de varietats antigues que es pugui visitar. Per aconseguir-ho, demanen que tothom que tingui llavors tradicionals d’aquí enviï un correu a info@espigall.cat.