L’Ajuntament de Figueres crearà una oficina local antiocupacions per donar informació, atenció i suport a les persones que, d’una manera o altra, pateixen ocupacions o els problemes que se’n deriven. Ho va anunciar l’alcalde, Jordi Masquef, durant el ple ordinari d’aquest mes d’octubre, que es va fer dijous passat. Aquest servei s’emmarca en un nou protocol que també s’ha creat per combatre els supòsits de delictes lleus d’usurpació dels béns immobles. Una línia d’actuació que segons el mateix Masquef es basa en les instruccions donades per l’Audiència de Girona.
Paral·lelament, preguntat pel regidor de la CUP, Xavier Colomer, l’alcalde va avançar que el consistori no descarta tornar a tenir l’Oficina d’Habitatge, tot i que la va supeditar «als compromisos de la Generalitat», que és qui en té les competències.

Resolen ‘un mort a l’armari’

El mateix ple va resoldre el que Masquef va anomenar «un mort a l’armari», aprovant un acord entre l’Ajuntament, la Generalitat i la Fundació Privada Miquel per solucionar la problemàtica de l’edifici on hi havia l’antiga Escola d’Hostaleria, i on actualment s’imparteixen cicles formatius i classes de batxillerat de l’Institut Olivar Gran.

L’immoble en qüestió va ser finançat per la Fundació Miquel, que l’havia de llogar a la Generalitat amb fins educatius. Però un funcionari del govern català va interpretar que hi havia d’haver una cessió gratuïta, fet que va provocar que la Fundació no rebés mai cap contraprestació econòmica, i que acabés reclamant judicialment els imports no pagats. Finalment, però, les tres parts han arribat a un acord extrajudicial a través del qual es resol la concessió a favor de la Fundació Miquel amb el pagament de la indemnització corresponent. Així, la propietat de l’edifici passarà a ser exclusivament de l’Ajuntament, que el vendrà de manera immediata a la Generalitat per 3,26 milions d’euros. 

Mentrestant, l’Ajuntament continua fent tràmits per intentar tornar a subhastar la Casa Nouvilas, que es considera «un altre mort a l’armari». Se’n volen desprendre perquè s’ha devaluat, i si la subhasta quedés deserta, la llei permetria al consistori vendre-la fins i tot per sota del preu de taxació.

Creen la Regidoria del Català

En termes d’organització interna, la sessió va donar el vistiplau a dos assumptes que reorganitzaran una mica el funcionament intern del consistori. D’una banda, es va donar compte del decret d’alcaldia a través del qual es van modificar les delegacions als regidors i es va crear la Regidoria de la Llengua Catalana. I de l’altra, es van aprovar els dictàmens relatius a una modificació de la plantilla de personal per després crear la plaça d’un director de projectes estratègics.

Tal com ja havia avançat hora nova, la nova Regidoria del Català vol garantir els drets lingüís­tics i fomentar l’ús de la llengua catalana a la ciutat. «L’objectiu és garantir el dret a viure en català a Figueres», resumia el regidor Josep Maria Bernils a la sala de plens. I és que segons un estudi que ha fet Òmnium Cultural (i que el mes que ve es presentarà aquí), de les 20 poblacions que s’han analitzat perquè tenen una situació crítica del català, Figueres n’és la setena.

Per intentar revertir la situació, a través de la nova regidoria s’han programat una vintena d’actuacions, algunes de les quals ja estan en marxa, com per exemple l’impuls del Consorci de Normalització Lingüística, la coordinació entre regidories, un pla de gestió lingüística que es vol aplicar en diversos àmbits, o un pla de retolació en català. Des de l’oposició, tant ERC i la CUP com el PSC van oferir tot el seu suport a l’equip de govern en aquest sentit, tot i que van demanar que es dotés la regidoria d’una partida pressupostària que actualment no té, i que es facin calendaris específics per poder veure els resultats reals de les iniciatives.

Pel que fa a la nova plaça, en realitat no és un nou lloc de treball, sinó que s’ha modificat la plantilla de personal: la plaça de gerent que no s’ha ocupat en cap moment s’ha canviat per la de director de projectes estratègics. El regidor de Recursos Humans, Manel Rodríguez, ho va argumentar de la següent manera: «Hem tingut una baixa important d’una persona que s’encarregava de la gestió de projectes estratègics i dels fons Next Generation, i ens ve una feina molt important, que és el Pla de Barris, que esperem que ens atorgui la Generalitat (...). I necessitem una persona que substitueixi la que ja teníem treballant a l’Ajuntament».

Ciutat en creixement

Mentrestant, la ciutat ja s’està preparant per als nous serveis que haurà d’oferir quan superi els 50.000 habitants. La portaveu d’ERC, Agnès Lladó, va aprofitar l’apartat de precs i preguntes per demanar com plantejaran la situació, sobretot tenint en compte que l’expedient de padró de gener ja podria superar aquest llindar de població, i això comportarà haver d’oferir més serveis, com per exemple el transport públic cada dia de la setmana (diumenges inclosos) o l’establiment d’una zona de baixes emissions.

L’alcalde, Jordi Masquef, li va respondre que estan esperant un informe d’intervenció i secretaria sobre les conseqüències i obligacions que tindrà superar els 50.000 habitants. Però mentrestant ja s’està treballant en alguns àmbits, com ara el del transport públic, que segurament entrarà en algun sistema tarifari integrat, o la zona de baixes emissions. El màxim responsable municipal va admetre que d’entrada a les ordenances no hi haurà repercussions, però que al pressupost per al 2026 sí que es tindrà en compte el nou escenari poblacional.

Pla de Joventut i distincions

El ple ordinari d’aquest mes d’octubre també va aprovar el Pla Local de Joventut per al període 2025-2030. I va inadmetre a tràmit el recurs que la regidora no adscrita, Àngela Domenech, havia presentat contra la Comissió del Nomenclàtor, de manera que els Honors i Distincions de la Ciutat es mantindran com havia avançat aquest periòdic.