Un informe d’Irídia i l’Institut Novact de Noviolència denuncia que l’atenció i acollida de menors migrants vulnera drets fonamentals i està mancada de recursos. El document «Violència i abandonament institucional vers les persones migrants» fa una anàlisi territorial de la vulneració de drets i se centra en la ciutat de Barcelona i els menors migrants sols, la frontera a l’Alt Empordà i també les arribades amb pastera a les Balears. En general, critica les vulneracions policials dels drets dels migrants, la falta de mitjans humans i materials per atendre’ls i acompanyar-los i la inseguretat jurídica de moltes situacions.

LA FRONTERA. En l’anàlisi que les entitats fan a la zona francocatalana, es fa referència a la represa de controls arran de la suspensió de l’acord de Schengen per part de  França, fet que ha intensificat la vigilància policial. Aquesta situació obliga moltes persones migrants a recórrer a rutes més perilloses, com el túnel ferroviari, amb l’augment consegüent del risc d’accidents i mort, cosa que contribueix a consolidar un espai de «no-drets». Territorialment s’identifiquen diferents espais amb dinàmiques pròpies. A la frontera (el Pertús, Portbou i la Jonquera) hi tenen lloc controls bilaterals, procediments de readmissió i devolucions sense garanties, diu l’informe. A l’interior, Figueres es consolida com un punt clau de control, amb identificacions per perfil ètnic a les estacions de tren i autobús. En aquest dispositiu repressiu, fins i tot actors com els controladors ferroviaris contribueixen a limitar la mobilitat de les persones migrants. 

DEVOLUCIONS ‘EN CALENT’. En conjunt, conclou l’informe, la frontera catalanofrancesa es configura com un entramat institucional de control, principalment policial però també civil, orientat a restringir el trànsit migratori. Tot i tractar-se d’una ruta de pas consolidada, Catalunya no disposa de cap recurs públic per a l’atenció de les persones en trànsit. Aquest buit institucional fa que l’assistència recaigui exclusivament en xarxes de voluntariat, que duen a terme una tasca imprescindible però insuficient. També s’apunta que «aquest buit facilita pràctiques altament discrecionals, com devolucions en calent o abandonaments prop de la frontera, especialment per part de les autoritats franceses, amb una clara vulneració de drets fonamentals». Per tot això, es demana al govern de l’estat que es compleixi la legislació estatal i internacional pel que fa a les readmissions dels migrants i que s’estableixi un mecanisme independent de supervisió de les pràctiques policials als punts fronterers, als municipis de la zona, a les estacions de tren i als túnels. També es demana eliminar l’ús del perfil racial o ètnic per part dels cossos policials per fer els controls migratoris, i que les companyies ferroviàries no participin en la detecció de possibles migrants irregulars. També es demana un protocol específic per als migrants en trànsit per Catalunya, per assegurar-los atenció bàsica temporal.

L’informe també interpel·la els ajuntaments de l’Alt Empordà afectats. Els demana reforçar-hi els serveis socials i d’acollida, i que es garanteixi l’accés als serveis bàsics, com l’empadronament.