Entre molts projectes, ha estat membre de l’equip científic del Telescopi Einstein (projecte de detector d’ones gravitatòries de tercera generació). Actualment, és el president de l’Associació Catalana per a la Divulgació Científica, entitat que impulsa el Science Needs You!. 

L’Associació Catalana per a la Divulgació Científica neix el 2017 a partir del Science Needs You! (SNY) de Figueres. Què va fer-los veure que calia impulsar la divulgació?
El primer SNY va ser el 2016 i el va organitzar, gairebé en exclusiva, la secretària de l’entitat, l’Àngels Yécora, que és de Figueres i va veure viable fer un esdeveniment així a la ciutat. El primer va ser sobre ciències de l’espai i relativitat, i parlant parlant es va proposar crear l’entitat. En aquell moment una de les idees era fundar-la perquè moltes de les activitats de divulgació es fan a l’àrea de Barcelona, ja que és on hi ha la majoria d’universitats. I volíem fer-ho accessible a altres llocs. Per tant, podem dir que l’entitat es va gestar a Figueres. 

Quins són els reptes de la divulgació per apropar la ciència a la ciutadania?
No és fàcil apropar-la. Ara mateix la ciència s’ha fet molt gran i primer ens cal que la gent vegi com d’important és la gran estructura que s’ha creat a partir de la ciència. A vegades ens costa perquè cal que la gent vegi la visió global, i un dels reptes que tenim és que la divulgació sigui  entretinguda i comprensible. Ara veiem als EUA, el país que lidera els descobriments científics, que la comunitat científica es veu atacada perquè hi ha certs poderosos que no hi creuen. Tinc col·legues allà que em diuen que és molt pitjor del que veiem als mitjans de comunicació, i no s’entén perquè Amèrica lidera molts projectes importants i és un sector que et pot donar molts diners, ja que moltes investigacions acaben convertint-se en empreses o patents, i per algun motiu s’ho carreguen. És curiós. Mai ens hauríem pensat que arribaríem en un punt així. 

Això potser serà beneficiós per a altres països punters en investigació?
Bé, tímidament perquè tant a Espanya com a Catalunya han dit que intentaran atraure aquesta gent, però hi ha diners per atraure a 15-20 persones... Els que són americans no se n’aniran, però els que són de fora potser sí. Jo vaig estar-hi treballant, de fet el meu fill va néixer allà, i si ara mateix estigués allà no sé si sortiria a fer un congrés a Europa, ja que potser quan vols tornar no et deixen entrar. 

"La IA té moltes de les tècniques basades en el que anomenem ‘xarxes neuronals"

Enguany el SNY ha girat entorn de la neurociència. Explicat de manera planera, com ho hem d’entendre?
La neurociència, en poques paraules, és l’estudi del cervell. És com la nostra sala de màquines i la veritat és que avui dia encara és un misteri. El coneixem poc. Òbviament s’han fet molts avenços, però en general el coneixem poc. Ara tenim a l’ordre del dia la intel·ligència artificial, que va néixer als cinquanta o seixanta, i els investigadors el que feien era crear algoritmes que imitessin el cervell. La intel·ligència artificial té moltes de les tècniques basades en el que anomenem xarxes neuronals. 

Vostè està especialitzat en ciències de l’espai i havia format part del Telescopi Einstein. Ens pot explicar en què consistia? 
La meva manera d’explicar-ho és la següent: al llarg de la història de la humanitat hem vist el cosmos a través de la llum i, de fet, la major part de la història ha sigut amb llum visible. Nosaltres hem tret conclusions i teories del cosmos mirant amb llum visible, i amb el temps, a mesura que anàvem desenvolupant tecnologia, hem pogut accedir a llum d’altres freqüències,  com per exemple: llum infraroja, ultraviolada, raigs X, raigs gamma... I hem après a dissenyar i construir detectors particulars per a cada llum, i el que passa és que hi ha fenòmens físics del cosmos que emeten diferents tipus de llums, i  a mesura que hem anat accedint a aquestes llums, hem anat augmentant la nostra comprensió de les galàxies, forats negres..., i darrerament, al segle xx hem aconseguit fer servir un altre missatger. En comptes de ser la llum la missatgera de la informació, hem vist que hi ha raigs còsmics i són partícules subatòmiques que estan superaccelerades i arriben a la Terra. I quan la gent va començar a entendre el món microscòpic i la física quàntica, també va començar a fer aparells que poden detectar aquestes partícules. I, per sorpresa nostra, ens vam adonar que venien partícules de l’exterior de la Terra i que tenien una energia brutal. I és molt més complex del que va dir Einstein, ja que ell va dir que l’estructura del nostre espaitemps és la gravetat. Nosaltres pensem que l’espai és com una quadrícula que no es mou. Com un teatre dels antics on hi passen coses, però el decorat no es mou. Aquesta és la visió de Galileu i Newton del segle xvii, però Einstein al segle xx va veure que no era així, l’espai i el temps també canvien, per tant, l’escenari també canvia. I hem estat intentant entendre com funcionava i una de les coses de què Einstein va adonar-se és que si l’espai es deforma, en deformar-se pot passar que hi hagi ones com quan vas a un llac i llances una pedra i es formen les ones a l’aigua; doncs també passa a l’espaitemps, i van veure que eren tan febles que no hi havia tecnologies per detectar-les. I el 2015, els americans van fer un detector amb forma de L de 4 km per banda i un làser que va d’un lloc a altre de la L, i hem aconseguit mesurar com canvia la geometria d’aquestes ones gravitacionals, i això és el detector de segona generació. Els de primera generació no aconseguien detectar-ho i ara el projecte és com la següent generació, i és amb això que volem intentar saber si les teories de Newton funcionen bé o si hi ha canvis.