La ‘Madona de Portlligat’ torna a Catalunya 73 anys després

Un llarg viatge que «ha presentat dificultats», ha explicat la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, tant per la distància com per les grans dimensions de la peça, 2,75 metres d’alçada per 2,09 d’amplada

per Xevi Bonell

Cultura

La ‘Madona de Portlligat’ torna a Catalunya 73 anys després
La ‘Madona de Portlligat’ torna a Catalunya 73 anys després

Més de 10.000 quilòmetres separen el Museu d’Art de Fukuoka, al Japó, i el Teatre-Museu Dalí de Figueres. Una distància que ha recorregut una de les grans obres mestres de Salvador Dalí, La Madona de Portlligat. Un llarg viatge que «ha presentat dificultats», ha explicat la directora dels Museus Dalí, Montse Aguer, tant per la distància com per les grans dimensions de la peça, 2,75 metres d’alçada per 2,09 d’amplada. De fet, per poder fer entrar el quadre de l’artista al Teatre-Museu es va haver de desmuntar una finestra del centre.

Uns petits inconvenients que han valgut la pena; «s’havia de veure, es tracta de la darrera gran obra de Dalí», ha detallat Aguer, que la considera «una obra que s’apropa a la perfecció» i que «ens parla de Gala, de renaixement, d’espiritualitat o misticisme nuclear, justament quan se celebra l’aniversari del llançament de la bomba», ha afegit.
l’obra. L’any 1949 Salvador Dalí va pintar la primera versió, una obra de dimensions reduïdes, on Gala hi apareix com a Mare de Déu, amb el cap obert per una escletxa central. Un esbós que va presentar al papa Pius XII a Roma quan va demanar-li permís per poder-se casar amb Gala.

La versió definitiva va ser creada l’estiu de l’any següent al taller de Portlligat, on es veu la figura d’una Gala divina, amb el cap obert per una escletxa central, sustentant un nen amb un tros de pa a la part del tronc. Una composició que presenta també elements de la descomposició de la matèria, com ara la petxina amb l’ou, i els elements arquitectònics de pedra seca.

La seva primera aparició pública va ser a la Carstairs Gallery de Nova York, el novembre de 1950. A l’Estat només es va poder verue el 1952, quan va formar part de la Primera Bienal Hispanoamericana de Arte, celebrada a Madrid i Barcelona. Ara, després de 73 anys, l’obra torna a exposar-se dins de territori català, i com no podria ser d’una altra manera, al Teatre-Museu Dalí de Figueres, on es pot visitar fins al 22 de febrer. 

COMPLEMENTS. A banda d’aquesta obra extraordinària, l’exposició conté onze fotografies poc conegudes de Mark Kauffman per a la revista Life en què apareix Salvador Dalí amb la pintura a la Carstairs Gallery de Nova York, a la primera presentació pública de l’obra. Unes imatges en què també es pot observar el transport del quadre quan va viatjar a les galeries Carstairs de Nova York, on va pujar des del carrer fins al sisè pis de les galeries amb una grua perquè no entrava per la porta ni per l’ascensor. Així mateix, l’exposició també inclourà un audiovisual d’aproximadament quatre minuts, realitzat per la Fundació Dalí i dirigit per David Pujol. El curtmetratge, elaborat a partir de material d’arxiu conservat al Centre d’Estudis Dalinians, mostra el viatge que va portar l’obra a ser admirada arreu del món. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article