La història de la Hero UCI Marathon World Cup s’escriu també en clau alt-empordanesa. Almenys, en la categoria màster (per primera vegada, hi ha un títol màster a la Hero UCI Marathon Cup), on el borrassanenc Alexandre Lladó (1988), de l’equip olotí Lefa Team,s’ha proclamat aquest cap de setmana campió mundial. La gesta s’ha cuinat a foc lent durant la temporada i es va culminar diumenge passat en el marc de La Tramun, entre la Garrotxa i Girona, on va finalitzar en una quarta posició de la general després de patir problemes tècnics–només necessitava segellar 11 dels 250 punts que restaven per disputar-se–. Abans, havia pujat al podi a la resta de les proves celebrades:  un triomf i tres segones posicions. «Ser el primer campió màster d’aquesta competició és un honor enorme. Significa deixar una empremta i formar part d’una història que tot just comença. I també és una responsabilitat: representar bé la categoria de màster, demostrar que es pot competir a alt nivell en aquesta edat i que amb constància i passió es poden assolir grans fites. I tot això no seria possible sense la família, els companys, l’entrenador, els fisios… Al final és sempre una feina d’equip», destaca. Per Lladó, cada resultat d’aquest curs, que ha servit per anar forjant el títol mundial, és especial. En qualsevol cas, si n’ha de destacar un es queda amb el traçat italià que passa per les Dolomites, la Hero Dolomites, enguany la tercera prova del calendari. «Aquell dia hi anava amb la idea de sumar punts i poca cosa més, sense cap expectativa de fer podi, perquè tenia rivals molt més escaladors que jo. Va ser una cursa on simplement volia veure-les venir, i al final va sortir perfecte», reconeix. A més a més, va ser un triomf que va transcendir el vessant merament esportiu: «Aquesta victòria encara em motiva més perquè he estat dos anys malalt, amb problemes als bronquis arran de la covid, que no em deixaven rendir al cent per cent. En algun moment fins i tot m’havia plantejat deixar la competició. Sort dels metges, que m’han ajudat molt en la recuperació i m’han permès tornar a sentir-me fort sobre la bici. Per això aquesta victòria té un valor especial, perquè simbolitza tot l’esforç i la superació d’aquest temps complicat».

APASSIONAT DEL MOTOR. El títol mundial posa la cirereta a una trajectòria que es remunta molt enrere. Per triomfar al ciclisme primer has hagut de pedalar, i l’Alexandre recorda bé el seu primer vincle amb la bicicleta: «Quan era petit anava amb una bici més gran del que em tocava i el meu pare em va girar la potència perquè pogués arribar bé al manillar. Al principi anava amb rodetes, com molts nens. Després, ja d’adolescent, la bici va començar a ser una eina molt important: la feia servir com a suport per entrenar, sobretot perquè només podia fer motocross els caps de setmana». Apassionat del motor, va practicar motocròs fins als 25 anys, quan ho va deixar després d’haver superat lesions greus i va posar-se al manillar d’una moto d’aigua, endinsant-se així al món del Jet Ski. No obstant això, una nova lesió va aparèixer pel camí, aquesta vegada de manera determinant: per recuperar-se va anar fent bicicleta i si va enganxar de tal manera que la història s’ha anat escrivint sola durant set anys. «El ciclisme té alguna cosa molt especial: l’evolució ràpida que notes i la sensació que mai pares de millorar. Sí que hi ha moments en què pots quedar estancat, però si continues treballant dur sempre avances», diu.   

MÉS REPTES ALS PEDALS. Lladó, fuster de professió –i que, per tant, ha de compaginar un ofici físic amb una disciplina també molt exigent–, ja té nous reptes damunt la taula, tot i que primer de tot vol descansar uns dies.  «De cara al 2026, ja tinc el calendari de la Hero,  que inclourà una prova més que aquest any i començarà al febrer. També m’agradaria poder participar a la Cape Epic, que és com el Tour de França del MTB, a Sud-àfrica. Però encara no sé si tindré prou pressupost per fer tota la Copa del Món i alhora la Cape». A banda, rumia un llistat de curses que voldria fer: la British Columbia Bike Race al Canadà, la Titan Desert  al Marroc, la Ruta de los Conquistadores a Costa Rica, la Brazil Ride al Brasil i la Breck Epic a Breckenridge, Colorado, als Estats Units.

Mentrestant, per entrenar-se, l’Alexandre comptarà amb escenaris d’excepció. «El territori de l’Empordà i Girona és magnífic. Tenim muntanyes, corriols, pistes i rutes molt variades, amb tot tipus de terrenys i condicions. Això et permet preparar-te per qualsevol situació: pujades exigents, baixades tècniques, calor, fred... A més, el paisatge és espectacular i fa que cada sortida sigui una experiència més enllà de l’esport. Aquesta connexió amb l’entorn, amb el mar i la muntanya tan a prop, et dona una motivació extra; és un privilegi», paraula de campió del món.