La globalització i el canvi climàtic estan provocant un empitjorament de la salut dels boscos de l’Alt Empordà. Així ho indiquen els resultats d’un monitoratge que fa anualment el Departament d’Agricultura de la Generalitat a través de la xarxa 8x8CAT, un conjunt de 383 parcel·les distribuïdes per tot el territori català que s’emmarquen en la xarxa europea ICP Forests. Es tracta de petits fragments de bosc separats entre si per una malla regular de 8×8 quilòmetres que permeten avaluar 9.000 arbres anualment. Cada parcel·la està formada per 24 arbres dels quals se n’analitza la fructificació i la defoliació, i se n’identifiquen agents i símptomes que en poden estar afectant l’estat fitosanitari.

Segons fonts del Departament, «l’objectiu principal de la xarxa és disposar d’un diagnòstic continuat sobre l’estat de salut dels boscos». Per aconseguir-ho, tècnics i propietaris forestals hi analitzen una sèrie de paràmetres. I a l’Alt Empordà els resultats no són dels més esperançadors. 

De les 11 parcel·les que hi ha a la comarca, només una, ubicada al terme municipal de Maçanet de Cabrenys, està en bon estat de salut perquè té una defoliació lleugera (li cauen entre l’11 i el 25% de les fulles). Set més tenen una defoliació moderada lleugera, que vol dir que els arbres perden entre el 26 i el 40% de les fulles. Estan ubicades a les zones d’Albanyà, Cabanelles i Navata, Cistella i Terrades, Darnius i Agullana, Cantallops, Bàscara, Saus, Vilaür, Sant Mori i Ventalló. I encara estan pitjor les tres parcel·les restants, ubicades als entorns d’Espolla i la Jonquera, Roses, el Port de la Selva i la Selva de Mar. Les últimes inspeccions hi han registrat defoliacions moderades greus, amb pèrdues d’entre el 41% i el 60% dels fullatges. 

De fet, les últimes analítiques de la xarxa 8x8CAT confirmen una tendència sostinguda cap a l’empitjorament de l’estat fitosanitari dels boscos. Una situació que els tècnics atribueixen a la sequera dels últims anys (que ha provocat la mort del 7,1% del pinastre, el 5,7% de l’alzina surera, el 5,2% del pi pinyer i el 4,3% del pi blanc), però també al fet que «la globalització i el canvi climàtic també augmenten el risc d’introducció i establiment de patògens exòtics».

A mode de resum, el programa conclou que «l’anàlisi dels tècnics especialistes confirma una tendència creixent de problemes fitosanitaris als ecosistemes forestals». I «aquests impactes estan provocats tant per condicions meteorològiques extremes (sequera, pedregades, ventades, tempestes) com per l’augment d’afectacions causades per plagues i malalties».