L’equip de govern de Figueres té previst portar al proper ple (ini­ci­alment previst per al 2 d’octubre) la creació de la nova regidoria de Política Lingüística, que liderarà i coordinarà totes les actuacions que s’impulsin per intentar garantir la pervivència i el desenvolupament de la llengua catalana en l’àmbit local. Així ho va avançar el segon tinent d’alcalde i coordinador de regidories, Josep Maria Bernils, durant la sessió plenària d’aquest mes de setembre, a instàncies d’una pregunta que li va formular el regidor de la CUP, Xavi Colomer.

«Ho estem acabant de perfilar», va dir Bernils, tot avançant que la creació d’aquesta nova regidoria passarà pel proper ple. «Estem treballant amb els ajuntaments de Vic i de Girona quant als objectius, perquè ells porten avantatge en aquest tema i, per tant, he parlat amb les dues regidories», va explicar l’edil, tot afegint: «això aquest mes estarà enllestit, i llavors prepararem el pla; o sigui, això serà la base i, a partir d’aquesta base, redactarem aquell pla que ens hem compromès a tenir en un any, i el termini acaba al gener, però crec que el tindrem molt abans».

Bernils parlava del pla municipal de política lingüística que el consistori es va comprometre a impulsar durant el ple del mes de gener, quan es va aprovar (amb els 19 vots a favor de Junts, PSC, ERC i la CUP, l’abstenció del PP i el vot en contra de Vox) el Pacte de Figueres pel català. Recordem que l’objectiu final d’aquest acord és defensar la llengua i la cultura catalana, i «revertir l’alarmant retrocés que té l’ús social del català en diversos àmbits de la societat figuerenca».

De fet, des de l’Ajuntament recorden que en poques setmanes de diferència es van publicar dos estudis que posen de manifest les problemàtiques que hi ha en l’ús del català a la ciutat. D’una banda, el mateix consistori va difondre la diagnosi del Pla Local de Joventut, que constata que l’ús del català «està en regressió en espais informals entre les persones joves». I continua relatant: «Tot i que la llengua és present en l’entorn educatiu i institucional, en els espais d’oci i de socialització predomina el castellà, fins i tot entre catalanoparlants. La manca de referents joves que utilitzin el català de manera habitual, així com l’associació del castellà amb l’oci i la diversió, s’assenyalen com a factors que contribueixen a aquesta tendència».

D’altra banda, el Consell Comarcal va donar a conèixer els resultats d’un estudi sobre l’alfabetització de persones adultes i l’aprenentatge de la llengua catalana a l’Alt Empordà. I una de les conclusions també deia que la població hauria de «donar valor a la llengua catalana en la pròpia quotidianitat, així com envers els joves i adults migrants, cosa que implica tenir una actitud d’ajuda (facilitar la conversa amb paciència i més lentitud en l’expressió oral), però sense canviar d’idioma de la interacció al castellà per oferir-los oportunitats de pràctica en català». 

Per intentar revertir tot això, el pla que s’està acabant de perfilar concretarà diverses actuacions, algunes de les quals Bernils assegura que s’aplicaran «de manera ja immediata», previsiblement abans de l’hivern. Entre les més destacades (vegeu-les totes al llistat adjunt), hi ha diverses campanyes per fomentar l’ús de la llengua dirigides a entitats, professionals i ciutadania en general; accions de sensibilització i assessorament lingüístic, o la creació d’un correu electrònic per recollir queixes o denúncies sobre discriminacions lingüístiques.

En la signatura del Pacte de Figueres pel català, els quatre grups municipals que hi van donar suport es van comprometre a aprovar aquest pla, que ha de concretar els compromisos al llarg d’aquest 2025, en coordinació amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i les entitats que treballen en aquest camp.