Els aiguamolls, en risc de desaparèixer
Un estudi europeu alerta que, si no s’apliquen mesures preventives, les maresmes internes de la costa mediterrània podrien deixar d’existir a finals de segle

Un estudi impulsat pel centre tecnològic Eurecat, juntament amb altres institucions i universitats europees, alerta que els aiguamolls costaners mediterranis podrien desaparèixer al llarg d’aquest segle. D’acord amb la investigació, en el millor dels casos la pèrdua seria del 8%, mentre que en els pitjors, com ara escenaris de canvi climàtics extrems i sense aplicar mesures preventives, la desaparició seria pràcticament completa, amb una pèrdua del 92% de l’extensió actual.
La investigació, realitzada en el marc del projecte europeu REST-COAST (coordinat pel Laboratori d’Enginyeria Marítima de la UPC), se centra en els efectes que el canvi climàtic i, sobretot, l’augment del nivell del mar, poden tenir en la desaparició de les maresmes internes de la costa mediterrània. Alerten que les pèrdues a gran escala només es poden prevenir si es s’emprèn una acció «decidida» per facilitar la migració cap a l’interior de les maresmes litorals, cap a terres que actualment s’utilitzen per a altres finalitats. I en aquest sentit, proposen un conjunt de mesures de mitigació que podrien contribuir a estabilitzar les àrees d’aiguamolls, com per exemple la restauració d’hàbitats de manera activa o passiva, o l’adopció de sistemes de bypass (transvasament de sediments).
Així ho explica el director del Centre en Resiliència Climàtica, Carles Ibáñez: «Les pèrdues es podrien reduir a la meitat si es permetés la migració cap a l’interior, per exemple, mitjançant la restauració d’hàbitats de manera activa o passiva». Afegeix, però, que el principal inconvenient és trobar espais a la costa mediterrània que es puguin destinar a aiguamolls, a causa de la sobrepoblació o la destinació d’espais a habitatge, conreu o indústria.
Per avaluar els riscos actuals i identificar els principals factors que determinaran els canvis futurs, els investigadors han utilitzat una versió adaptada del Global Coastal Wetland Model (GCWM) i una base de dades dissenyada per analitzar els impactes físics i socioeconòmics de l’augment del nivell del mar al Mediterrani, que han permès examinar diferents escenaris de canvi climàtic, creixement poblacional, gestió costanera, aportació de sediments i possibilitat de migració dels aiguamolls cap a l’interior. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista Communications Earth & Environment de Nature, a l’article «La pèrdua a gran escala de les maresmes costaneres mediterrànies sota l’augment del nivell del mar per al 2100».

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari