Pintor i escriptor, Manuel Baixauli va obtenir el Premi Òmnium a la millor novel·la de l’any amb Cavall, atleta, ocell, un títol que prové d’una frase de Robert Bresson i que originàriament havia de ser un altre, concretament L’artefacte. Curiosament, ni un sol mitjà de comunicació valencià es va fer ressò del fet que Baixauli obtingués aquest guardó.

Davant del centenar llarg d’assistents al jardí de La Concòrdia d’Agullana, l’autor de Sueca va explicar l’origen d’aquesta novel·la que aborda el tema de les relacions paternofilials i va donar molts detalls relatius al procés d’escriptura, amb un treball ingent de revisió del text a la recerca de la densitat del pensament i la fluïdesa de les imatges.

Des d’un posat tímid i amb un ritme reposat, Baixauli va comentar que en aquesta ocasió ha volgut explorar diversos temes com la fractura generacional o la creació com a acte de supervivència. 
Durant el col·loqui va comentar que, inicialment, el cinema no havia de tenir cap protagonisme en el relat i que va ser durant el procés d’escriptura que s’hi va anar introduint i va agafar molt pes i l’aforisme de Bresson «Fes que aparegui allò que sense tu, mai no es veuria», és el que acaba omplint el buit que separa Alapont i Arístides, els dos protagonistes.