Sílvia Pujalte: «Sense la Canònica i sense Vilabertran la Schubertíada no seria la mateixa»
És doctora enginyera de Telecomunicacions per la Universitat Politècnica de Catalunya i sobretot una apassionada de la música. Un fet que es posa de manifest a la seva pàgina web Liederabend, dedicada al món de la cançó de cambra, i també als nombrosos cursos i conferències sobre cançó i òpera que imparteix. Fa anys que col·labora activament amb la Schubertíada de Vilabertran i aquesta 33a edició n’és la directora artística, agafant el relleu de Víctor Medem que li deixa un llegat «d’alt nivell».

Què la va entusiasmar més per acceptar el repte de dirigir artísticament un festival emblemàtic com la Schubertíada?
Gairebe no tenia opció (riu). Ho dic amb el millor sentit de les paraules. Havia de dir que sí. Porto més de 10 anys amb el projecte. Conec bé el festival com funciona, som un equip cohesionat. Sempre diem que estem enamorats de la Schubertíada.
Agafa el relleu de Víctor Medem. Quin llegat ens ha deixat?
Doncs un d’alt nivell. Ha fet les coses a la seva manera, però respectant l’essència de la Schubertíada, seguint l’empremta que va deixar en Jordi Roch. Música de molta qualitat, amb artistes joves, artistes consolidats, artistes que venen cada any. Un festival amb dedicació plena al lied, a la música de cambra i amb molta proximitat entre artista i públic.
Ja sé que comença, però quin llegat voldria deixar com a directora artística a llarg termini?
Tant de bo pugui deixar-ne un amb un regust de boca tan bo com ha deixat el Víctor.
Com aconsegueix la Schubertíada aquesta proximitat que comentava entre públic i artistes?
D’una banda hi ha la distribució de l’església, fa que tots estiguem a prop dels artistes, i de l’altra hi ha el component emocional, els artistes que s’impliquen molt i se senten molt valorats pel públic. Es crea una reatroalimentació en el sentit que la proximitat va mes enllà d’allò físic. És més un vincle.
L’edició ja és en marxa, com va de moment?
El preludi de Pals va anar molt bé. El concert inaugural a Vilabertran va exhaurir totes les entrades.
Quin espectacle considera imprescindible?
Doncs pels amants del lied hi ha quatre concerts amb quatre barítons fantàstics dedicats a Dietrich Fischer-Dieskau que celebra el centenari del seu naixement amb uns programes, molt interessants. Potser començaríem per aquí.
També hi tenim programades conferències molt interessants.
I tant! Intentem cuidar tant com podem al públic i oferir-li tot el que podem. Es tracta d’afegir alguna cosa perquè el públic conegui el que es trobarà a l’església. Hi ha unes píndoles si no hi ha gaire temps i les conferències a càrrec d’Antoni Colomer i Joan Vives.
El programa «Lied the Future» continua ampliant oportunitats per a joves talents; quin és el futur d’aquesta iniciativa?
Continuarà segur. De fet, és possible que l’aposta sigui més forta i l’ampliem una mica més. La idea és potenciar-lo, però sempre mantenint l’essència o que sigui un trampolí per als joves. Ara n’anem veient els fruits.
La Schubertíada cada vegada té més propostes a Barcelona, Valdegovía, Pals. De cara al futur, Vilabertran continuarà sent l’epicentre?
Per descomptat. Sense la Canònica i sense Vilabertran la Schubertíada no seria la mateixa. Forma part de l’essència.
Es plantegen captar públic més jove d’alguna manera?
Tenim la sort de tenir una part del públic fidelitzat i apassionat. Aquest el cuidem molt i ens l’estimem molt. Són companys de viatge des de fa molts anys. També intentem atraure gent més jove i que gaudeixin de l’experiència quan vinguin per primera vegada. Per fomentar-ho tenim un preu especial per als menors de 15 anys, amb entrades reduïdes amb preus per sota els 10 euros, pensem que d’aquesta manera poden fer un petit tast. Tot i així, animen a alt-empordanesos i alt-empordaneses a venir, és un gran moment.

No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari