Qui més qui menys coneix la faula de la tortuga i la llebre. A la versió clàssica, l’animal amb closca avança lent però segur, sense deixar-se intimidar per la velocitat presumptuosa del ràpid mamífer. Però si ens ubiquem a la serra de l’Albera la història ofereix algunes variants. No tot és tan pragmàtic.

Per començar, la protagonista no és una tortuga genèrica, sinó la tortuga mediterrània, espècie que al nostre territori va vorejar una extinció que s’està remeiant gràcies al treball del Centre de Reproducció de Tortugues de l’Albera (CRT), que des de fa més de trenta anys treballa per fer proliferar l’única colònia autòctona d’aquesta tortuga que quedava a la península Ibèrica. És aquesta situació límit, de fet, la que ha desparat múltiples paranys en el recorregut que ha seguit aquest rèptil a casa nostra durant la seva cursa particular: incendis forestals que han arrasat el seu hàbitat natural; urbanitzacions que han mossegat els marges, senglars o guilles que han descobert un banquet en forma d’ous i, sobretot, humans que durant dècades n’han capturat exemplars per endur-se’ls a casa. La protagonista, la Testudo hermanni, ha hagut de continuar avançant malgrat tot. I ho ha fet amb l’inestimable suport del CRT, que treballa des del 1984 en aquesta línia de preservació.

Un bon exemple de la feina feta pel centre, que està ubicat al santuari de la Mare de Déu del Camp de Garriguella, són els primers naixements de la temporada. La cria més matinera va aparèixer la setmana passada, unes setmanes abans del previst –normalment, surten a finals de mes o a principis de setembre–. Segons remarca el cofundador i director del CRT, Joan Budó, que els primers naixements s’hagin avançat uns dies es deu, probablement, al canvi climàtic i a la consegüent adaptació dels animals a les noves temperatures. «Es van avançant les postes i, per tant, també s’avancen els naixements una, dues o fins i tot tres setmanes, com és el cas», subratlla. 

Segons Budó, la tasca duta a terme aquests últims anys, especialment els darrers vint, està evidenciant bons resultats, malgrat que la recuperació d’una espècie com una tortuga és «un plantejament a molt llarg termini». «Ara comencem a veure la llum, creiem que les poblacions s’estan recuperant i tots els indicadors que fem servir ens ho apunten: hi ha densitats una mica més altes i la distribució s’ha eixamplat. Comencem a ser optimistes», afegeix el director del CRT, que també posa xifres a les tortugues que ja han nascut a l’Albera i s’han alliberat: més de 3.000 exemplars. «Des de fa molts anys fem un seguiment intensiu amb mètodes de captura i recaptura en 15 parcel·les –unes 30 hectàrees–, que ens serveix per avaluar l’estat d’aquests espais durant molt de temps: ens permet comparar els estats d’un mateix lloc i això ens ofereix una idea molt precisa de l’evolució de la tortuga mediterrània a l’Albera, que ara ens està demostrant que la població s’està recuperant; molt lentament, però s’està recuperant», afegeix.

ACTUACIÓ TRANSVERSAL. El seguiment i el control són processos bàsics, però no són suficients. Així ho ressalta Budó, que assenyala l’existència de quatre potes bàsiques per tirar endavant qualsevol projecte de recuperació d’una espècie. Alguns d’aquests eixos els brinda el mateix CRT, com ara la cria en captivitat per a la posterior alliberació, l’estudi de camp de com està evolucionant la població o l’educació ambiental. Sobre aquest darrer punt, precisament, el director del centre apunta que procuren «obrir l’espai al públic perquè famílies i particulars, i també escoles, puguin conèixer aquest projecte de conservació». «Com més implicada estigui la gent del territori i més coneguin la realitat de la tortuga, més se l’estimaran i més la protegiran», ressalta. L’altra pota restant, igualment fonamental, és la conservació de l’hàbitat, competència dels espais naturals protegits.

RECUPERACIÓ GLOBAL. Més enllà del treball per a la recuperació de la tortuga mediterrània a l’Albera, el CRT també vetlla per a la població d’aquesta espècie –«pràcticament extingida», puntualitza– al Cap de Creus. «Aquesta zona és la continuïtat biogeogràfica de l’Albera i temps enrere hi havia hagut població de tortugues», valora. En aquest sentit, Budó explica que paral·lelament, i a través dels animals que es van recuperant de propietaris que els havien tingut de forma particular, també estan col·laborant amb la reintroducció de la tortuga a paratges on hi havien estat en temps reculats, com ara els Parcs Naturals del Garraf, del Montsant o dels Ports. 
A banda de la tortuga mediterrània, des del centre empordanès també dediquen molts esforços a la tortuga d’estany, que és una espècie amenaçada en àmbit europeu. «Ara en portem alliberades una mica més de mil entre el Parc Natural dels Aiguamolls de l’Empordà, el Parc Natural del Baix Ter, a l’estany de Banyoles i a tres indrets diferents del riu Ter». Són passos lents, però ferms.