Els noms de carrers, places, passatges, avingudes i vies dels nostres municipis «són un reflex de la societat que els escull», ho  explica a l’ACN el cap de la Unitat de Toponímia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya (ICGC), Miquel Parella. Per tant, analitzar quins noms s’adopten diuen molt de cada zona i del global del país. Com a dades rellevants, i segons la darrera actualització de l’ICGG, els noms més comuns de carrers a l’Alt Empordà són Església, Major i Tramuntana. Els segueixen altres denominacions    (per ordre de freqüència) que són Nou, Figueres, Empordà, Font, Canigó, Escoles, i en el desè lloc, hi ha el nom de Ponent. En el cas del global de Catalunya, el primer lloc del rànquing és Major; el segon, Església, i en tercera posició, Catalunya. 

Les referències geogràfiques són una font important per definir noms. En aquest cas Catalunya és la denominació més destacada al país, amb 600 vies que estan batejades amb aquest nom.    Pel que fa a ciutats, la denominació més freqüent és Barcelona (337), seguida de Lleida (307), Girona (283) i Tarragona (265). Quant a comarques, l’Empordà és la regió amb més referències al nomenclàtor (142). Altres elements molt presents són els vents; per exemple la tramuntana dona nom a 233 carrers i per això s’explica que sigui la denominació més comuna a l’Alt i al Baix Empordà.

Catalunya té 106.942 vies, la gran majoria de les quals són carrers. En l’àmbit de les personalitats, Pau Casals encapçala el rànquing masculí amb 407 mencions, mentre que Mercè Rodoreda lidera el femení amb 138. Entre els 500 topònims urbans més freqüents, el 83% dels noms propis són masculins.

BATEJAR UN CARRER. Els consistoris són els responsables d’escollir els noms nous de carrer o de rebatejar els existents. El nou nom o el canvi s’ha d’aprovar per ple, i ha de passar el període d’exposició pública i la validació de l’Institut d’Estudis Catalans. Finalment,  l’ICGC s’encarrega d’incorporar-lo a la base de dades i a la cartografia oficial.