Un equip d'arqueòlegs del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries ha estat treballant els darrers dos mesos al sector nord de la ciutat grega d’Empòrion. Una acció que forma part del projecte quadriennal de recerca arqueològica (2022-2025), centrat en l'estudi de les antigues àrees portuàries d'Empúries, impulsat des del Museu d’Arqueologia de Catalunya i el Servei de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Aquestes excavacions han permès recuperar la topografia antiga d’aquest sector de la ciutat grega, avançar en el coneixement de l'evolució de l'urbanisme, conèixer la morfologia de les edificacions i, finalment, entendre també la connexió de la ciutat amb el port, que era l’eix principal de la seva economia i l’element de connexió amb altres regions mediterrànies.

Els treballs s’han centrat sobretot en el sector del santuari situat en aquest punt de connexió entre el recinte urbà i l'àrea portuària, possiblement dedicat a Demèter, segons apunten les troballes materials i, també, les evidències arquitectòniques. Aquest santuari s’organitzava en diverses terrasses disposades de forma esglaonada i connectades mitjançant escales. A la terrassa intermèdia, on es disposava un gran altar/fogar, s’han recuperat nombroses restes de fauna que són un testimoni de les pràctiques rituals associades a aquest culte. D’entre els animals sacrificats i consumits destaca la presència de porcells i de xais i cabrits de curta edat, fet que encaixa amb les evidències de terracotes oferents trobades també en altres santuaris dedicats a Demèter.

Les excavacions de la terrassa superior, avui ocupada per l’actual edifici del museu i on suposadament s’emplaçava el temple, han permès confirmar que aquesta àrea de culte, conformada vers la fi del segle VI aC, es va mantenir activa fins al segle I dC. Per tant, el santuari va perdurar fins a l’abandonament definitiu del nucli urbà de la Neàpolis. Destaca la troballa de diverses evidències constructives, com ara un absis de planta quadrangular i diverses cambres funeràries, que corresponen a una església paleocristiana edificada en aquest punt i que va estar en ús entre els segles IV-VII dC. Al voltant seu s’hi disposà un cementiri amb diverses etapes d’ús. Molt probablement aquesta església es va construir damunt de l’antic temple i, alhora, va servir també de referència perquè en el segle XVII s’edifiqués en aquest mateix punt l’església del convent servita, reconstruïda en el segle XX per acollir la sala principal de l’actual museu.

Les indagacions arqueològiques del barri portuari de la ciutat grega s’han centrat també en altres sectors ocupats per diverses illes d’edificacions, separades per carrerons. Destaca la descoberta de diferents espais de cases gregues del segle V aC, organitzades en diferents àmbits, alguns dels quals dotats amb una llar central. Les parets eren fetes d’un sòcol de pedra i un alçat de tovots, mentre que els terres eren d’argila. La troballa d’alguns fragments de pintura mural, de tons blaus, negres i algun de groc, demostra que algunes estances d’aquests habitatges estaven embellides amb una decoració pictòrica.