La història del pont del riu Major és una història transfronterera que va molt més enllà de la infraestructura i de l’efemèride de fa 30 anys, que es va commemorar aquest dissabte. És una història de vincles entre els veïns i veïnes de l’Alt Empordà i del Vallespir i de lligams entre els municipis de Maçanet de Cabrenys, Tapis, Albanyà, Costoja i Sant Llorenç de Cerdans. Dissabte se celebrava una realitat logística, però també la unió d’esforços des del territori que va fer possible la millora de la comunicació per carretera entre Tapis i Costoja. 

El 7 juliol del 1995, l’expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i els representants del Consell General dels Pirineus Orientals, entre d’altres autoritats, tallaven la cinta inaugural del pont que acabava amb la barrera física del riu. Des d’aleshores la zona —i en especial la part catalana— ha viscut un impuls d’activitat comercial, restauració, turisme de natura i intercanvi cultural amb l’element comú de compartir una mateixa llengua.

DE COSTOJA AL MAR. Amb un català del nord molt fluid, Andreu Serrat, veí de Costoja, explica entusiasmat com han canviat les coses des que hi ha el pont: «crec que ens ha servit més a nosaltres als del Vallespir, podem anar a comprar a Maçanet, tenim accés a Figueres i el camí del mar». L’Andreu era una de les desenes de persones que van estar presents a l’acte de celebració de dissabte. 

Poc abans de les 11 del matí es va tallar la circulació de la carretera GI-503 a l’alçada del quilòmetre 24 per a l’acte més institucional de la jornada festiva. Amb els alcaldes d’Albanyà, Jordi Garriga, i de Maçanet de Cabrenys, Javi Molina, com a amfitrions, es van dur a terme els parlaments i la part més protocolària de la celebració. Hi van participar els batlles de Costoja, Jean Molins, de Sant Llorenç de Cerdans, Louis Caiselles, i el president de la Comunitat de Comuns del Vallespir, amb la presència d’altres autoritats de tots dos estats.

HOMENATGE A ERNEST LLUCH. De la banda del Vallespir, va ser especialment significativa la intervenció de l’exalcalde de Sant Llorenç de Cerdans, Pierre Reynaud. Va reivindicar  —i ho fa des de fa anys— que el pont del riu Major es bategi amb el nom d’Ernest Lluch. Reynaud va recordar l’interès que el polític socialista català, assassinat per ETA l’any 2000, va tenir en la construcció del pont. Lluch va ser diputat provincial i ministre del govern de Felipe González, fet que segons Reynaud «va facilitar que Espanya donés permís per creuar la frontera del riu Major». L’antic alcalde de Sant Llorenç de Cerdans admetia ser la persona que ha posat la placa del pont d’Ernest Lluch al punt fronterer de la infraestructura. Reynaud deia: «ja sé que és una iniciativa curiosa i que el batlle d’Albanyà podria cancel·lar, però passi el que passi cada any posaré el meu petit ram de grèvol amb colors catalans en aquest pont». Qui també va agafar el compromís d’homenatjar  Ernest Lluch sempre que sigui possible en aquest pont va ser la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que va ser l’encarregada de cloure els parlaments. Paneque va parlar «d’una obra que ha transformat la mobilitat d’aquesta regió, però que, sobretot, ha reforçat el vincle entre comunitats veïnes». A banda de la consellera del Govern, a l’acte institucional també hi va intervenir el subdelegat del govern espanyol a Girona, Pere Parramón. 

L’ABSÈNCIA DE JORDI PUJOL. L’alcalde de Maçanet, Javi Molina, va explicar que l’expresident Jordi Pujol no havia pogut assistir a l’acte «per motius de salut», però li va agrair haver-se excusat personalment per la seva absència. Molina va destacar la «determinació» de Pujol a l’hora de fer realitat l’obra, «juntament amb els esforços de persones clau com Ernest Lluch, Heribert Barrera i tots els membres dels governs locals de tots dos costats de la frontera».

Dissabte van ser moltes les paraules i les emocions que es van desprendre en una trobada transfronterera amb molts ingredients. Sardanes amb la cobla Principal del Rosselló, arrossada popular i molta germanor. Català del nord i del sud; francès i castellà entre els presents. Una jornada per commemorar un pont físic, però també el pont humà que representa.