«Hem seguit un any més escampant-nos pel territori amb una rebuda increïble per part del públic, esgotant entrades cinc dels onze dies de funcions i amb les places dels tallers i creació comunitària també esgotades». D’aquesta manera valora Rebecca Alabert, directora del FASTT, la sisena edició del Festival d’Arts Escèniques de l’Empordà, que va abaixar diumenge a la nit el teló de la sisena edició amb un taller de màgia gratuït a Garrigàs, un dels onze municipis que han acollit alguna de les propostes entre el 27 de juny i el 27 de juliol.

L’aposta programàtica, cada vegada més valenta en diversificar i variar la tipologia d’espectacles, ha portat propostes de mitjà i gran format de teatre, dansa, clown i màgia com: La paella dels dijous, escrita per Cristina Clemente; Cavallet de mar o el peix invisible, escrita per Pau Coya; L’important és participar, de la companyia Teresa Gubiades; Hamlet.02, de Sergi Belbel; La volta al món en 80 ties, de la companyia La Protagonista; Pelat, de Joan Català; Amor a mort, de The Feliuettes; i La mecànica de l’infortuni, de Clémentine Télesfort i Lisard Tranis. Representacions que s’han fet en espais ben acondicionats amb muntatges d’escenaris express i que han complert amb èxit la demanda escènica.

En total s’han superat els 1.000 espectadors, una xifra que fa del FASTT «més gran que un micropoble, un fet que demostra la bona acollida del projecte i de la necessitat d’aquest tipus d’activitats», apunta Alabert.

TRACA FINAL. En el darrer cap de setmana, els espectadors han pogut veure a Siurana Infinit, de la companyia Seon, una peça de circ contemporani per a tots els públics que explora els límits entre el sentit i l’absurd; a Ordis s’hi ha celebrat una nit de dansa amb The Sad-Mad Method, de la Cia Carla Sisteré, una coreografia enèrgica, vital i física, i NO (pieza corta), de La Venidera, un manifest ballat que reflexiona sobre la negació com a acte creatiu i com a motor de resistència i d’expressió. Finalment s’ha tancat l’edició amb una doble proposta de màgia amb entrades exhaurides dels espectacles Inòpia, de Gneis, i Gota, de Txema Muñoz.