El Festival de Peralada ha viscut aquest diumenge al vespre una sessió de sensualitat i lirisme amb la soprano nord-americana Angel Jolie Blue (Los Angeles California, 1984). Acompanyada pel pianista Bryan Wagorn, Angel Blue es va posar el públic a la butxaca des de l’inici de la vetllada, amb una naturalitat i simpatia proverbials. Embolcallada per l’entorn de l’església del Carme, l’artista va obrir el recital amb l’Ave Maria de Schubert, una peça que no estava prevista en el programa. El motiu del canvi el va explicar ella mateixa: «Avui tanco la meva temporada de recitals. Vaig passar un any estudiant i cantant a València, és per això que hi ha aquest canvi en el programa» i va assenyalar al cel abans de començar a cantar. Angel Blue es va dirigir al públic diverses vegades alternant l’anglès amb algunes paraules en castellà i també va dedicar peces al seu marit, present al recital.

Les dues parts de l’actuació van ser ben diferenciades, una primera purament operística amb el Ritorna Vincitor, d’Aïda; Donde Lieta de la Bohème o Depuis les jour de Louise. Presència, per tant, de repertori líric europeu amb Verdi, Puccini, Charpentier i Kálman. Per la seva banda, el pianista Bryan Wagorn va interpretar magistralment el solo de Claire de Lune de Debussy. Pel que fa a la segona part, el recital obria una finestra a l’univers musical nord-americà i part de l’herència cultural d’Angel Blue. Amb una selecció que va incloure el musical, el jazz, la sarsuela i espirituals, la soprano va desplegar una gamma emocional àmplia i una gran capacitat de comunicació. L’artista va anar desgranant temes com I wonder what became of me, de Harold Arlen o Our love is here to stay, de Gershwin. Per als experts, un moment estel·lar del concert va ser la interpretació «memorable» del tema Youkali, de Kurt Weill. Després arribava la sarsuela que també té un espai en el repertori de la soprano. Per això, el públic va gaudir amb De España vengo de Pablo Luna i Las Carceleras de Chapí. En començar Las Carceleras, però, Angel Blue es va aturar uns instants, sobrepassada novament per l’emoció de recordar el seu passat a València i quan, als 26 anys, va interpretar per primera vegada la cançó de Chapí.

La tria final de l’actuació va estar reservada als espirituals negres, una part indissociable de la identitat artística d’Angel Blue. Deep River i Ride on King Jesus van estar interpretats amb respecte i tanta emoció i expressivitat, que van fer miques qualsevol barrera entre escenari i el pati de cadires.

I en un dels bisos, Angel Blue interpretava una de les àries més conegudes del repertori operístic italià, O mio babbino caro, de l’òpera Gianni Schicchi de Puccini. Es creava novament màgia i emoció en un concert que també va destacar per la bona entesa entre  Bryan Wagorn, al piano i la soprano. Aquest diumenge, al Festival de Peralada, Angel Blue va posar en escena un torrent de lirisme, sensualitat i expressió. El segon bis i colofó final va ser la interpretació colossal de Summertime (Porgy and Bess), de Gershwin.