Cada 11 de juliol, la ciutat de Srebrenica (Bòsnia) recorda les 8.000 víctimes assassinades per les forces serbibosnianes durant el conflicte de la Guerra de Bòsnia (1992-1995). L’homenatge es fa al complex «Memorial i cementiri del genocidi de Srebrenica-Potocari», format per tres espais: el memorial, el cementeri i el museu. Aquest últim rep el nom de Spomen Soba («sala conmemorativa» en croata) i es troba situat al mateix emplaçament on els cascos blaus de l’ONU tenien el seu quarter principal. Té tres sales principals: la Sala de les víctimes, on s’exposen objectes de les víctimes; la Sala de projecció, on es pot veure el documental Cry from the Grave, i el Centre de documentació, on es recull informació d’aquesta massacre. En aquest darrer espai s’hi troba una carta signada per 574 veïns i veïnes de Bàscara, que es va enviar el 16 de juliol de 1995 al que en aquell moment era el secretari general de l’ONU, Boutros Boutros-Ghali.

JULIOL DE 1995. Durant la Guerra de Bòsnia, l’enclavament de Srebrenica havia estat designat com una «zona segura» on 400 cascos blaus neerlandesos de les Nacions Unides s’encarregaven de protegir la població sota la condició que aquesta es desarmés. Tot i aquesta premissa, unitats de l’Exèrcit de la República Srpska (VRS) sota el comandament del general Ratko Mladic, amb el suport d’una unitat paramilitar de Sèrbia, van separar els homes i els nens de les dones. Els primers van ser pujats a camions, afusellats i enterrats en fosses comunes, més de 8.000 en total.

LA CARTA. La Guerra de Bòsnia va ser el primer conflicte que va ser retransmès pràcticament en directe pels mitjans de comunicació. Preocupat i escandalitzat per aquest episodi bèl·lic, el veí de Bàscara, Joan Sayeras, amb l’ajuda de Mercè Saurina, va decidir redactar un escrit on «manifestava la meva vergonya de pertànyer a un país de l’ONU que tolerava la barbàrie i demanant una actuació clara, eficaç i contundent per frenar l’agressió sèrbia i aturar el patiment del poble bosnià» explica Sayeras que recorda com Sbrenica va ser «un punt d’inflexió. No m’hagués imaginat mai que passaria, creia que l’ONU era impecable, pensava que en aquell moment en què sabessin que passés això no ho permetrien. Vaig descobrir que els que en teoria eren els meus, miraven cap a una altra banda».

Abans d’enviar-la van decidir posar-la a tres botigues de Bàscara (Can Bayo, Cala Cati i Can Patela) per si algú pensava el mateix i s’hi volia afegir. En només tres dies, 574 veïns i veïnes majors de 16 anys (d’una població total de 750) van decidir afegir-s’hi.

L’ENTREGA. El maig del 2024, l’Assemblea General de les Nacions Unides va aprovar una resolució per declarar l’11 de juliol com el Dia Internacional de Reflexió i Commemoració del Genocidi de Srebrenica del 1995. El mateix any, la direcció del Potocari Memorial Center de Srebrenica, va contactar amb Sayeras per demanar si podia entregar la documentació física que guardava, per preservar-ho i posar-ho a disposició del món. L’entrega de la documentació s’ha fet en un acte a l’Hotel Barcelona Center amb la presència de Mirela Osmanovic, enllaç de Cooperació Internacional del Srebrenica Memorial Center, i Hasan Hasanovic, responsable de Preservació, Interpretació i Difusió del mateix centre que va expressar «un profund agraïment als habitants de Bàscara per la seva iniciativa», destacant com «la carta de Bàscara serveix com a prova irrefutable d’una mobilització social contra aquestes atrocitats».

A banda de la carta, també es va entregar documentació complementària, com per exemple la difusió que va tenir als mitjans de comunicació, i la carta «La dignitat d’Europa», signada per Joan Sayeras Mercader, amb motiu del 15è aniversari del genocidi de Srebrenica. A més, es va filmar un vídeo de dos minuts i mig on Sayeras explica detalladament la mobilització del poble que servirà com a testimoni personal.

TRENTA ANYS. El 10 de juny del 2025, Sayeras va formar part d’un acte en format reduït a l’oficina del Parlament Europeu a Barcelona de commemoració del 30 aniversari. Hi van ser presents Vesna Andree Zaimovic, ambaixadora de Bòsnia i Hercegovina a Espanya, Davor Ivo Stier, eurodiputat i president de la delegació del Parlament Europeu per a les Relacions amb Bòsnia i Hercegovina i Kosovo, i Ramon Espadaler, conseller de la Generalitat de Catalunya. Tots van coincidir en què «la millor manera de preservar la veritat davant els intents de desfigurar la història és recordant-la».  Un record que també es va fer el darrer dimecres durant la sessió plenària a Bàscara on es va veure en retrospectiva la implicació veïnal en els esdeveniments del 1995 i com aquesta és ara part de la història viva de Srebrenica.