L’equip d’investigadors de l’Institut d’Estudis Empordanesos (IEE) ha donat a conèixer els resultats dels treballs arqueològics fets a la capella de Sant Joan Sescloses de Vilanova de la Muga. Unes excavacions que formen part del projecte de recerca 'La villa Castilione  i la domus Sanctae Mariae Virgini Christi en el territorio o pagus Petralatense', i d'on n'han sorgit «resultats inesperats» respecte de l’origen d’aquest emplaçament i la seva evolució històrica», segons ha informat l'entitat.

La recerca va començar el 2018, amb intervencions realitzades en el jaciment tant en el perímetre de l’església com en l'interior. Els primers resultats ja varen posar de manifest el cementiri dels habitants de la zona, que s’enterraren al voltant de l’església a partir del segle VIII. Es tractaria de l’edifici preromànic, del que, en una segona campanya, es va localitzar la porta d’entrada, al sud, i el paviment d’accés. Les excavacions també han permès reconèixer les reformes romàniques, associades a la consagració de l’any 1064, que varen consistir en l’ampliació de l’edifici amb una nova capçalera i el trasllat de la porta d’accés a l’oest.

La campanya d’enguany ha posat al descobert aquesta porta i els corresponents graons d’accés a l’interior, que es trobaria 1,5 m per sota del paviment actual. També s’ha pogut identificar una important inundació, datada del segle XV, que va obligar a pujar els nivells de l’església i fer-hi importants reformes, com ara elevar el paviment, fet amb unes peces ceràmiques singulars, al mateix temps que s’hi annexava un edifici destinat a sagristia. La següent reforma rellevant detectada correspon al segle XVIII, quan l’edifici es va modificar en alçada. Es va canviar la porta, que també va pujar de nivell, alhora que es traslladava el paviment i es feia el cor elevat. L’edifici quedaria més o menys com avui el coneixem.

Les troballes més celebrades pels arqueòlegs que dirigeixen el projecte, Anna Maria Puig, Bibiana Agustí i Joan Frigola, són les que confirmen l’origen més antic pel lloc. En primer terme, s’han trobat materials ceràmics que certifiquen una freqüentació d’aquest espai a partir d’època romana republicana, sense determinar. No es descarta que en un futur es localitzi l’establiment d’aquesta època. Del que sí que es tenen testimonis fefaents és de l’existència d’un mausoleu, segurament ubicat en el mateix lloc de l’església. Aquest monument funerari hauria estat desmantellat i les seves restes haurien estat aprofitades com a material de construcció de l’església. Formarien part d’aquest mausoleu els grans blocs de pedra de gres que queden visibles en les parets de la capella, així com els fragments de marbre que s’hi troben, i que correspondrien a un o més sarcòfags. Fins avui, s’han recuperat 2 fragments grans en excavació, que se sumen a altres 3 extrets en altres circumstàncies, un dels quals fou aprofitat com ara llosa d’altar segurament ja al segle IX. L’estudi que està en curs, encapçalat per Dr. Jordi Oliver i l’equip de l’Institut d’Arqueologia Clàssica de Catalunya (ICAC), ha determinat que es tracta d’un marbre de qualitat, d’importació, al mateix temps que s’ocupa d’analitzar la iconografia de temàtica cristiana que hi ha representada.

Una altra troballa inesperada ha estat la de les 3 làpides hebraiques que formaven part dels graons de l’escala d’entrada a l’església al segle XV. Segons l'IEE «hem de considerar que aquestes làpides correspondrien al cementiri jueu de Castelló, que no era massa lluny del lloc de Sant Joan». L’estudi que porta a terme la Dra. Mònica Bouso, que està transcrivint els textos i identificant les persones a qui correspondrien les làpides, ha datat el conjunt de la segona meitat/final del segle XIV.

L'EDIFICI. Aquesta petita capella, que fou parròquia dels masos de la zona fins que fou incorporada a la de Castelló al segle XVI, de la que avui encara en depèn, es troba a poca distància de Castelló d’Empúries i Vilanova de la Muga. Queda enmig d’un paisatge de closes i prats per pastures, prop d’uns estanyols que formaven part dels marges del de Castelló, també desapareguts. A l’època antiga l’estanyol més proper rebia el nom de 'Benevivere', que sembla indicar que la vida en el lloc devia ser més amable que avui dia.

Fins a l’inici de la recerca arqueològica, se sabia que la capella havia estat una petita cel·la monàstica, dedicada a sant Joan Baptista, suposadament ja existent al segle VIII. La documentació que es conserva la fa depenent del monestir de Sant Pere de Rodes a partir del segle X. La consagració de l’any 1064 pressuposa que aquesta primera església hauria estat ampliada i renovada, moment a partir del qual disposaria d’un territori parroquial ben definit, veí de les parròquies de Santa Maria de Castelló, Santa Eulàlia de Vilanova i Sant Esteve de Pedret.

FUTUR. Mentre es resol la museïtzació dels materials excepcionals descoberts, la Diputació de Girona en conveni amb l’Ajuntament de Peralada, ha iniciat els treballs de restauració de l’església i d’adequació del seu entorn. Una actuació inclosa en un projecte del Pla de Monuments de la DdGi, que compta amb la participació de l’equip d’arqueòlegs que treballa en el jaciment.

Des de l'IEE esperen «que la recerca a Sant Joan pugui seguir en un futur immediat», emmarcat dins un nou pla d’intervencions quadriennals com l'actual, que l'han fet possible el Departament de Cultura, amb la col·laboració dels ajuntaments de Castelló d’Empúries i Peralada, el suport de l’Institut Ramon Muntaner de Móra la Nova (IRMU) i el Museu d’Història de Catalunya, juntament amb el recolzament del Bisbat de Girona. D'aquesta forma esperen «continuar aportant noves dades per a poder acabar de configurar el paisatge humà d’aquest territori immediat a l’estany de Castelló».