La constel·lació de Suli

El rosinc Suli Batis es consolida com una gran estrella del futbol platja i mira de reüll el Campionat del Món

per Jordi Nierga

Esports

La constel·lació de Suli
La constel·lació de Suli

Ja fa uns anys que el nom de Suli Batis ha irromput amb força en el firmament del futbol platja nacional i internacional. Aquesta trajectòria a l’alça es va corroborar a finals de maig, quan el rosinc va rebre el guardó ‘Rising Star’ durant la celebració dels Beach Soccer Worldwide. És a dir, que l’alt-empordanès va pujar a l’escenari per recollir el premi que el certifica com la màxima estrella emergent del futbol platja mundial. Més brillantor que mai, vaja.

Per a en Suli aquest reconeixement va ser sinònim de recompensa i, també, de motivació. «Ha estat molt important perquè em demostra que el treball de molts anys s’ha fet correctament.El premi m’ajuda a seguir en la mateixa línia, però amb més ganes de fer les coses bé i aconseguir molts reptes col·lectius i individuals», subratlla. 

Ara bé, els objectius no s’aturen aquí. Després d’assolir el Rising Star a l’horitzó n’hi despunta una altra, d’estrella. «De cara al futur, sobretot, vull seguir gaudint d’aquest esport, dels viatges i les experiències increïbles que vivim. Des del punt de vista esportiu, m’agradaria continuar essent un jugador molt utilitzat amb la selecció, i marcar molts de gols importants per ajudar a l’equip. El meu somni és guanyar l’estrella –en referència al Campionat del Món– amb la selecció espanyola», diu. De la constel·lació particular de Suli, aquesta és l’estrella més formosa.

CAMPIONS DE CLUBS. De moment, el jugador costaner se centra en el present. Després d’iniciar la temporada amb una derrota al Mundial a quarts de final contra el Brasil, Batis va alçar el trofeu de campió de la primera fase de l’Europeu i divendres passat va proclamar-se campió de Catalunya de clubs amb el Roses Platja –una classificació que els cedeix el bitllet per jugar la Copa d’Espanya–.  Amb el club empordanès també disputarà la Champions League, a Portugal. Completa el seu currículum jugant a la lliga polonesa.

I com hi ha arribat, fins aquí dalt? Pel talent i el sacrifici, evidentment, però també pel suport del seu entorn. «Hi ha molta gent que m’ha ajudat, però sempre em quedaré amb les persones que van estar amb mi des del principi, com ara en Dani Haro: des que tinc 14 anys em dona suport en tots els aspectes. I també vull recalcar el paper de la família, que per mi ho és tot i sempre, sempre, m’ha ajudat i ha estat amb mi», conclou. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article