El parlar cadaquesenc. Aquest és el nom del llibre editat per l’Ajuntament que recopila en un volum tres textos cabdals de la figuerenca i cadaquesenca il·lustre Ernesta Sala i Brusés, «El parlar de Cadaqués» (1983), «El vocabulari de Cadaqués» (1994) i també el text publicat a la Revista de Girona titulat «La toponímia del terme marítim de Cadaqués» (1986). Una reedició on destaquen especialment dues de les grans obres de Sala, que són «la recompensa que l’Ernesta ens ha deixat després de llargues dedicacions a l’estudi i valoració de la parla cadaquesenca i de la seva gramàtica. És una de les poques dones que conec que s’ha dedicat a estudiar de manera científica l’existència i la perduració del dialecte, la parla en un territori molt acotat. Només per això, ja ens cal admirar-la», segons paraules del filòleg català i amic de Sala, Pep Vila.

El volum reeditat constitueix un estudi del parlar del municipi, on hi és present el vocabulari propi del poble i el salar exòtic i proper dels seus habitants. Una «foto fixa de la riquesa d’una parla, d’un estat d’esperit d’un lloc en uns espais concrets», apunta Vila. Un llegat que serveix, d’una banda, per preservar la memòria cultural i lingüística del municipi, i alhora ofereix la possibilitat de seguir l’evolució d’aquest dialecte, observant els canvis, guanys i pèrdues que ha patit amb el pas del temps.

CADAQUESENC. Enquestes sobre el terreny, consulta d’arxius i premsa, converses amb mariners, pescadors, pagesos i mestresses de casa, enregistraments, transcripcions... Ernesta Sala va fer molt treball de camp per elaborar els volums entre 1975 i 1990. Una feina que va utilitzar per confeccionar un sistema lingüístic cadaquesenc ple de vocabulari i gramàtica, que va classificar dins el dialecte oriental i dins d’aquest, el central.

Uns estudis on va recollir diferències de vocabulari com remó en comptes de fressa, o tron en comptes de tro, i l’habitual terminació -i de la primera persona del present d’indicatiu de la majoria dels verbs (jo parli), un tret similar al rossellonès, tal com apunta Vila.

EL SALAT. Tal com deia Joaquim Ruyra, «les  úniques llengües que no evolucionen són les mortes», i a Cadaqués el pas del temps també es nota en la parla. «Els fluxos migratoris, la televisió, l’ensenyament, les noves tecnologies, la mobilitat, el turisme nacional i estranger, els canvis en l’estructura econòmica i social, han erosionat molt el dialecte, el repertori lingüístic. Molts nouvinguts tampoc no volen integrar-se en el teixit social de la població», apunta Vila, que també opina que «perilla la continuïtat de la tradició [...]; la llengua té un registre emocional, social, que mai no s’hauria de perdre».

HOMENATGE. L’acte de presentació es va celebrar coincidint amb el 90è aniversari de Sala al Museu de Cadaqués, en una trobada organitzada conjuntament pel consistori i el Centre d’Estudis Cadaquesencs (CEESCA). Hi van assistir amics i familiars, com el seu fill Carles, que ha ajudat activament en la reedició del volum, així com diferents representants institucionals.

A banda de la benvinguda en societat del recopilatori literari, el CEESCA va entregar a Ernesta Sala la distinció que l’acredita com a sòcia d’honor. Un reconeixement que es va fer també en el seu dia a Jordi Roch «Nanu», que actua habitualment al mític Café de la Habana i que va ser l’encarregat de  cloure l’acte.