L’any 2024 una actuació forestal en un bosc allunyat i de difícil accés a Bàscara va deixar al descobert unes roques. Un fet que no va passar inadvertit per a tres veïns del poble, Toni Fernández, Àngels Teixidor i Joan Sayeras, que confessen ser «amants de la natura i la història local, que sovint caminem pels voltants del municipi, ens agrada endinsar-nos per qualsevol racó del nostre entorn». El trio ràpidament va ser atret per les característiques especials d’aquesta nova troballa, i van considerar la possibilitat que es tractés d’elements no localitzats descrits en el llibre L’antic municipi de Calabuig, publicat el 2007 per Carles Bosch Parer i Antoni Egea Codina. 

Les indagacions es van centrar inicialment en la primera gran troballa, un forn de teules, documentat presumptament en un capbreu del 1598  en el qual els veïns de Calabuig declaren a Isabel de Senesterra, senyora del lloc, les finques que tenien en domini útil i per les quals havien de pagar un cens anual. Francesc Sans, del veïnat de Sant Nicolau, capbreva «una peça de terra boscosa que hi ha una teuleria constructa i territori La Salmera o Gor­ranchs, de 3 vessanes, afronta a orient amb honor meu que tinc per Elisabet de Senesterra, a migdia amb honor d’en Xicola, a occident amb honor d’en Safont Cella, part i part amb honor de Jaume Vilar, alies Xicola, que fou d’en Casademont i a cerç amb camí que va de dit veïnat a Llampaies», tal com es recull a AHG. Protocols de Peralada, vol 439.

Els tres veïns van continuar explorant el lloc fins a localitzar restes d’altres elements etnogràfics com un forn de calç, tres forns més de rajols  i diverses súties de fer carbonet, a més d’un pont. Seguidament van posar-se en contacte amb experts en el tema, com l’antropòleg Andreu Bover,  l’advocat i professor universitari Pep Matas, el terrisser Josep Matés, l’historiador Antoni Egea i el fotògraf i naturalista Ernest Costa, amb l’objectiu de poder compartir la descoberta i les hipòtesis, i iniciar tot un treball de documentació i recerca.

BÉNS CULTURALS D’INTERÈS LOCAL. Les troballes es van comunicar a l’Ajuntament de Bàscara i a la Generalitat de Catalunya, que van orientar la seva inclusió al catàleg de patrimoni etnològic. El grup ha elaborat una memòria històrica i arquitectònica dels elements etnogràfics més ben conservats, que podrien ser declarats béns culturals d’interès local (BCIL). El catàleg es va registrar al Consell Comarcal de l’Alt Empordà l’1 d’abril de 2025, ja que és l’òrgan competent per a la declaració de BCIL en municipis de menys de 20.000 habitants.

ELEMENTS A CONSERVAR. Tot i el pas del temps, hi ha certes estructures que es troben en molt bon estat de conservació. «Aquesta bona preservació es deu principalment al fet que, un cop van deixar de funcionar, van quedar apartades dels nuclis habitats i van caure en l’oblit. La natura, doncs, es va encarregar de preservar-les, mantenint-les «adormides i discretament amagades», explica el grup. 

RELLEVÀNCIA. Aquestes descobertes donen una altra idea de com era l’activitat econòmica del poble. «No només hi havia escrivents i notaris, tal i com s’ha pogut documentar, sinó que aquestes descobertes testimonien activitats econòmiques avui extintes i ens connecten amb un passat local fins ara desconegut», apunten.

El fet de poder mostrar visualment els vestigis que han deixat aquestes activitats econòmiques no només és important perquè permet ampliar el coneixement sobre la història local del municipi, sinó que «pot ser una molt bona oportunitat per impulsar la creació d’una ruta de senderisme que alhora posi en valor el nostre patrimoni cultural i etnològic», creu el grup. 

Fernández, Teixidor i Sayeras no descarten que es puguin fer més descobertes en un futur: «Tot allò que serveixi per posar en valor l’espai natural on tenim el privilegi de viure, la vida social d’ara i d’abans, i la memòria històrica de la nostra comunitat ens entusiasma profundament. Detalls com fotografiar elements que potser mai havien estat l’objectiu d’una càmera o buscar la finalitat d’una edificació en desús ens engresquen especialment».