Hi ha una reactivació del sector a les comarques gironines?
El sector té feina, no és per tirar coets, ja que una de les problemàtiques és la manca de relleu generacional, però tot i les dificultats, el sector és viu i té bona salut. I cada dia amb millors condicions horàries per a la conciliació familiar, amb bons sous. Segons la Confederació Nacional els sous del sector de la construcció se situen un 30% per sobre de la mitjana, així que, tal com he dit, el sector és viu i si no abaixem la guàrdia, pot aguantar així bastant de temps. 

Un dels reptes és el relleu generacional. 
Sí, aquest és un problema que hem tingut, tenim i tindrem. Una de les causes principals, i sempre repeteixo el mateix, és que els joves no puguin entrar a treballar a l’obra a partir dels 16 anys. Moltes vegades ens trobem que venen joves d’entre 16 i 17 anys a demanar feina i malauradament, amb la necessitat que hi ha, hem de dir-los que no. És molt trist, però és així. L’administració vol fer seure en una aula a tots aquells que han decidit deixar d’estar-hi. 

Potser caldria incentivar més la formació professional? 
A comarques gironines tenim tres instituts que fan formació en construcció: Olot, Santa Eugènia i Blanes, i penso fermament que n’hauríem de tenir un a cada comarca. A Figueres, per exemple, no hi ha cap institut que faci la formació, potser aviat n’hi haurà, però ja veurem...

Aquí no tenim formació, però som una de les comarques que més construeix. És així?
Des de la UEC tenim presents totes les comarques, però és veritat que a l’Alt Empordà és on tenim més empreses agremiades i, per tant, ens mereix més valor. Per posar-te un exemple, aquest any hem impulsat el primer concurs de paleteria per a estudiants de la construcció en l’àmbit de Catalunya i hi han participat tots els instituts que ofereixen la formació. En total han vingut deu instituts, per tant, només hi ha deu instituts a tot Catalunya que fan FP de construcció, és una misèria. El concurs va tenir molt bona acceptació per part de la societat, i això vol dir que si donem oportunitats d’entrar jovent al sector, hi entraria. Si els polítics escoltessin els sectors, trobaríem solucions per anar millor. 
 
El món mira cap a la sostenibilitat. Com està responent el sector a l’anomenada «ecoconstrucció»?
Mai podem donar l’esquena a l’eficiència energètica i la sostenibilitat, però a vegades no acabo d’entendre el terme de «sostenibilitat» quan parlem de cases prefabricades o quan els productes sostenibles ens venen de ves a saber quina part del món.

La construcció amb rajol també pot ser sostenible. 
Oi tant! Construir amb ceràmica, que es pot fer aquí i amb materials d’aquí, pot ser igual de sostenible. El problema seria la mà d’obra per fer-ho, però per la resta... Un edifici es pot fer amb totxo i pot ser climatològicament igual de competent. També hem de veure la durada dels edificis; en farem molt de fer edificis sostenibles si tenen una vida curta... Un teulat fet amb teula, al cap de dos-cents anys pot estar en perfectes condicions, i segons quines obres que s’estan fent avui dia dubto molt que perdurin en el temps.