L’enginyer empordanès, després de vint anys del projecte de l’hipercotxe Tramontana, ha presentat un nou vehicle de la firma Rubau Cars. Un projecte familiar on els seus fills també prenen el protagonisme. El primer vehicle va ser presentat la setmana passada al Top Marques de Mònaco. 

Fa uns mesos estava d’expedició a l’Antàrtida i la setmana passada a Mònaco presentant el nou vehicle de Rubau Cars. En què consisteix el nou projecte de la família Rubau?
Hem fet un vehicle que transmet l’esperit de la conducció. Fa temps que hi treballem i s’ha fet en petit comitè. Després de l’experiència del Tramontana i d’haver-me graduat en disseny industrial a Barcelona, que és una ciutat coneguda per l’esperit creatiu, i de comptar amb tota l’experiència de treballar a Anglaterra i Alemanya com a dissenyador de cotxes i en el món de l’automoció, penso que hi havia un cúmul d’experiències que van fer-me veure que no havia de deixar apartat el món de l’automoció. I, en paral·lel al projecte de l’Antàrtida, juntament amb els meus fills i la meva dona vam parlar de recuperar aquest esperit i plasmar-lo en un projecte conjunt. Em venia molt de gust fer un cotxe que transmetés les sensacions de la conducció, fent una mica d’homenatge als vehicles dels anys cinquanta i a aquella època on els pilots eren protagonistes en el món de la conducció. D’aquí ha vingut, hi hem treballat molt de temps de portes endins i, per l’exclusivitat del cotxe, vam decidir presentar-lo al Top Marques Mònaco, i va ser primícia aquesta darrera setmana. 

Un projecte familiar on els fills hi participen activament. Com ha funcionat aquesta col·laboració?
La meva filla, la Júlia Rubau, ha estudiat ADE i el meu fill, l’Iu, ha estudiat enginyeria mecànica i ha fet un màster en disseny i un dia, arran que el projecte Tramontana va quedar interromput, em van demanar que els transmetés l’experiència, i d’aquí va sortir fer l’empresa Rubau Cars. El meu fill, al projecte de final de carrera, va treballar un tema d’aerodinàmica dins l’automoció, i amb els coneixements que ells han adquirits i la meva experiència vam decidir tirar endavant aquest nou projecte. 

Ha de ser una experiència maca. 
Sí, ha sigut un guany mutu perquè ells tenen una visió més moderna, i la meva experiència i els seus nous coneixements han fet un combo perfecte.

Fareu una producció limitada de dinou unitats, una xifra lligada a la història de Le Mans. Com serà?
Com a molt farem dinou unitats. Aquesta primera unitat que hem fabricat és per a nosaltres. Personalment, com deia, em venia de gust fer un cotxe que et donés el plaer de la conducció, i és un vehicle que utilitzaries per anar a fer una carretera maca un dissabte al matí, per compartir una estona amb un amic, on la connexió entre el pilot i la carretera sigui una fusió bonica. En farem dinou unitats perquè hem buscat fer un homenatge a les dinou victòries que el millor constructor alemany d’automòbils esportius ha aconseguit a la mítica cursa de les 24 h de Le Mans. Cada unitat serà única i portarà l’any de la victòria del fabricant i els quilòmetres que es van fer aquell any. Això estarà gravat al bastidor del cotxe i fins i tot hi haurà una frase d’aquella època, com quan, per exemple, un va dir: «mai havia vist tants alemanys plorar», o d’un altre any en què tots els vehicles de dalt de la classificació eren de la mateixa marca tret d’un que era Toyota i algú va dir: «ningú és perfecte». Seran frases per plasmar una mica l’essència de les dinou victòries.  

Torneu una mica als orígens de la conducció, ara que moltes marques miren cap al món elèctric. Què ho fa?
És una aclucada d’ull a aquesta mena de conducció on el pilot és el protagonista. No volem que el vehicle t’ho faci tot; aquest porta una motorització atmosfèrica i és de motor central. Hem agafat tots els ingredients del vehicle esportiu en essència i els hem ajuntat. Volíem que el vehicle transmetés sensacions, per això és un cotxe que no porta vidre davant, sinó que hi ha un petit deflector com tenien antigament els pilots. És aquella mena de cotxe que et poses uns guants per conduir-lo i on l’acompanyant és purament un espectador. 

Són peces de col·lecció exclusives, per a molt pocs, entenc.
Totalment, són obres d’art on hi ha una personalització molt elevada. És com un  un vestit fet a mida. 

I el preu del vehicle, el podem saber?
El preu el saben els clients, és molt exclusiu [entre riures]. És la privacitat que ens exigeix el nostre perfil de client. Ara hem presentat el cotxe al Top Marques Mònaco i vam treure la lona amb el príncep Albert II de Mònaco i també va venir Fernando Alonso; per tant, personalitats de nivell que s’hi van interessar.  L’hem presentat en una fira on hi havia les millors marques del món i a partir d’ara el vehicle només es presentarà a cases de clients col·leccionistes i amants del cotxes que valoren aquests detalls. 

On es produeixen aquests vehicles?
Aquí, a l’Empordà. Tot ho fem aquí, la mecànica és alemanya, però tota la resta ho hem anat desenvolupant aquí; per tant, tot és producte de proximitat. Per construir cada unitat estem parlant d’un termini entre sis mesos i un any d’entrega. Tot just ara l’hem presentat i la comercialització no començarà fins a finals d’any. 

Ja hi ha interessats?
Sí, la fira ha sigut molt positiva i estem contents perquè teníem una mica l’angoixa de no saber com aniria i com es rebria el cotxe, però els especialistes del món de l’automobilisme han apreciat el projecte.