Situem-nos a la segona meitat del segle XIX. A Catalunya hi imperen les societats de socors mutus, a cavall entre les societats de resistència obrera –que més endavant afloraran en forma de sindicats– i les societats de beneficència. Es tracta d’organitzacions fraternals que giren al voltant de diversos elements fonamentals: la malaltia, el metge, la jubilació o la viudetat. Aquesta mena de societats d’ajuda arrelen a diversos municipis de l’Alt Empordà com ara a les Escaules, on no només es va concentrar el treball mutualista, sinó que l’equipament va esdevenir alhora, i sota el mateix sostre, un nucli d’efervescència cultural.  

Si afinem encara més la cronologia, l’embrió de la Unió Escaulenca es va gestar el 1870 com a societat de socors mutus, la Concòrdia, i a la primera dècada del segle XX es va fusionar amb el Centre Obrer per crear l’actual entitat. L’objecte d’aquest enllaç era concís: «Socorrer moral y materialmente a sus socios enfermos y la instructiva, procurando por todos los medios posibles la ilustración de los mismos».  Paral·lelament, el col·lectiu també va promoure un equip de futbol o una agrupació teatral que va assolir una certa solera, mentre que el vessant mutualista va anar afluixant el ritme fins que el 1987 va desaparèixer del tot. Aquest va ser el punt de partida d’una nova etapa. D’una nova mirada que vetllava a favor d’«una societat de caràcter cultural i recreatiu». Les quines, la Fira del Saüc, la Festa d’Estiu, el concert de Nadal o l’Aplec de Sardanes en són alguns exemples. I el local de la Unió Escaulenca n’ha estat protagonista o testimoni ben directe.

UNA REHABILITACIÓ NECESSÀRIA. Ara, des de la societat es fa una crida per mantenir viu aquest caliu que durant anys ha escalfat i il·luminat la vida social al poble. En aquest sentit, la Unió Escaulenca ha iniciat una campanya per tal d’aconseguir donacions que permetin rehabilitar el local de l’entitat, desgastat a causa del pas impertorbable del temps. «Cal una rehabilitació general per posar el local al dia, per dignificar-lo i per tenir un espai que compleixi amb les normatives vigents: la instal·lació elèctrica, la ignifugació dels diferents elements, les tasques de paleteria i fusteria, els accessos, la seguretat... Es tracta, doncs, d’adaptar-lo a les necessitats que les noves normatives exigeixen», apunta en Juanjo Rodríguez, membre de la junta, que recorda que el punt de partida d’aquesta iniciativa va despuntar a la darrera assemblea, quan es va decidir impulsar una acció per tal de fer calaix i afrontar els costos dels treballs. Des de la Federació d’Ateneu de Catalunya, en el qual està inscrita la Unió Escaulenca, es va facilitar l’organització de la campanya, que avui compta amb 18 donants anònims i 4.100 euros. A partir d’aquí, l’entitat espera que el volum de donacions augmenti i permeti segellar així la continuïtat d’un espai que, segons descriu Rodríguez, «representa el batec del poble». «És el punt de trobada de tots els veïns, socis i visitants. La junta garanteix una programació lúdica i cultural al llarg de tot l’any, i malgrat ser una entitat privada la Unió Escaulenca també és el local de referència de l’ajuntament per a la celebració de tots els actes de caire municipal: la festa major, les reunions i les trobades...».

Perquè aquest batec segueixi bombant cultura, lleure i vincle veïnal des de la junta precisen que cal dur a terme aquests treballs. «El que volem és que la Unió Escaulenca continuï bategant 150 anys més a la plaça de les Escaules. Som un poble petit pel que fa al nombre d’habitants, però amb un gran esperit i estima pel nostre patrimoni», conclou Rodríguez.