La vaca de l’Albera, una raça bovina catalana i en perill d’extinció, s’està recuperant. Els últims anys ha passat de 195 exemplars el 2012 a 822 el 2024, segons dades facilitades pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació. Fa poc més de quinze anys només hi havia un únic ramat a Catalunya, ubicat al massís de l’Albera. Darrerament, s’ha multiplicat el nombre fins als 23 actuals. Bona part d’aquest creixement és gràcies a l’Associació de Ramaders de Vaca de l’Albera (ARAVA) que actualment treballa amb els ramaders per instal·lar collars a les vaques per delimitar la zona de pastura, amb la finalitat de prevenir els incendis forestals. La vaca de l’Albera és hàbil per desbrossar el bosc.

ORIGEN. La vaca de l’Albera està documentada des del 1868, però no és fins a mitjans del segle passat que es fa la seva descripció. Es tracta d’una de les tres races autòctones catalanes de boví. La de l’Albera s’adapta al medi, sobretot en aquells terrenys on el menjar és escàs. A inicis del segle XXI, aquesta raça es trobava en un únic ramat, el de la Marta Carola, pastora d’Espolla, que tenia uns 200 caps de bestiar. A poc a poc, s’han anat creant nous ramats per tot el país fins a arribar als 822 animals l’any 2024. A més de a la zona de Girona, n’hi ha a la Vall d’Aran, al Berguedà, a la Catalunya Central, a Ponent i a les muntanyes de Prades. 

Una de les tasques en què s’han centrat ha estat a garantir la genètica de la raça. Marc Arcarons, tècnic d’ARAVA, comenta que el concepte de raça autòctona és «modern» i que fins fa pocs anys no s’havia treballat per preservar unes característiques determinades. Fins que no s’ha pres «consciència», les explotacions «buscaven millores càrnies i productivitat», assenyala el tècnic. Això va provocar que es produïssin encreuaments amb altres races europees. La majoria de les vaques que conformen els ramats són femelles i s’aposta per les més «pures», les que més s’adeqüen a l’estàndard racial original. La vaca de l’Albera és una vaca més petita, amb extremitats i articulacions ben definides que li permeten desplaçar-se per terrenys de difícil accés. De la vaca de l’Albera se’n destaca la seva «intel·ligència» i «l’adaptabilitat». Aquestes dues característiques, però, també són un repte i, al principi, és més fàcil que es puguin escapar. Per això es comencen a instal·lar collars intel·ligents per als ramats.

La vaca de l’Albera és òptima per al desbrossament de boscos i la prevenció d’incendis. De fet hi ha diversos ramats que pasturen a zones estratègiques de Catalunya. Per ara el projecte de recuperació funciona, però caldrà relleu generacional perquè la vaca de l’Albera es continuï preservant.