Comença una nova era per al Museu de l’Empordà després d’una intervenció integral de l’espai, però també del seu discurs. L’ànima i la raó de ser de l’equipament es presenten ara amb un relat actualitzat amb l’objectiu d’interpel·lar tot tipus de perfils. El Museu es va reobrir divendres passat -en el marc de la Santa Creu 2025-. Al matí, el seudirector, Eduard Bech, i la regidora de Cultura, Mariona Seguranyes, van oferir una visita guiada als mitjans i, a la tarda, es va fer la inauguració institucional amb presència dels representants de totes les administracions implicades en el projecte. Al vespre es van iniciar les portes obertes a la ciutadania que s’han allargat fins  aquest diumenge.

Abans de la reforma el Museu de l’Empordà oferia un recorregut al visitant des de l’antiguitat fins als anys 80. Ara el relat s’amplia fins el 2024. Actualment es poden veure exposades 226 obres de les prop de 3.000 que conformen el fons. En el recorregut s’inclou pintura, escultura, dibuix, instal·lacions, fotografia, obra gràfica, arqueologia i indumentària.

En el marc de la reforma integral de l’edifici, durant el 2021 i el 2022, es va engegar un procés participatiu per repensar el Museu. Es tractava d’integrar una àmplia necessitat d’opinions i diversitat. En aquest procés hi van participar més de 500 persones, entre ciutadania de Figueres i comarca, i professionals del sector cultural. El buidatge de les fases participatives va anar a càrrec de  Margarida Loran i el guió museogràfic el van redactar Cristina Massanés i Pere Parramón, amb l’equip del museu. El resultat ha estat evitar la mirada històricista i oferir una lectura més contemporània i oberta del contingut. Configuren el relat els conceptes Persones i Llocs, sorgits de la consulta ciutadana.

DALÍ, MINISTRAL, FORT O DE JUANA. En el contingut expositiu queden representades figures que van des del segle XIX fins ara. Es tracta d’artistes com Salvador Dalí, Ramon Martí Alsina i Àngels Planells, que mostren l’evolució del surrealisme i del realisme pictòric. El paisatgisme empordanès contemporani queda reflectit per noms com Ricard Ansón, Daniel Lleixà o Josep Ministral.  També es reconeixen creadors vinculats a l’avantguarda com Esther Boix i Bartomeu Massot, escultors com Llorenç Cairó i Anton Casamor i fotògrafs com Joaquim Fort de Ribot. Sobre aquest darrer, afegir que també va destacar com a col·laborador en la instal·lació de peces del Museu de l’Empordà l’any 1971. Ho va fer al costat d’Evarist Vallès i Josep M. Joan. D’altra banda, en el discurs també hi ha noms com el de Carme Escursell o el de joves artistes com Eudald de Juana i Tura Sanglas. Paral·lelament, també es mostren peces  arqueològiques de gran rellevància de passat prehistòric i protohistòric de l’Empordà. 

RESERVES VISITABLES. La intervenció ha suposat l’adequació de 1.500 m2  repartits en quatre plantes. La primera és la dedicada a PERSONES i llocs,  posant en valor la identitat individual i col·lectiva construïda a través de la memòria, la transmissió generacional i la cura mútua. A la segona planta, amb el recorregut LLOCS i persones, es reflexiona sobre la relació amb el paisatge entès com a realitat compartida i experiència íntima. Pel que fa a la tercera planta, el visitant podrà veure la reserva d’obres no exposades i que algun dia baixaran a les sales per nous relats i diàlegs. I és que el nou museu vol ser dinàmic i cada sis mesos actualitzarà la mostra amb nous continguts, però amb el mateix fil conductor. D’altra banda, al soterrani hi ha l’auditori, operatiu des de la primera fase de les obres, i a la planta baixa, trobem l’espai d’exposicions temporals ampliat i reobert fa un any. 

Divendres, en la sessió informativa, el director del Museu, Eduard Bech, va fer un repàs a la història d’aquest museu  amb  80 anys d’història i amb la llavor del 1876,  per  la donació de Joan Tutau d’obres del Museu del Prado.  Un fons que anava destinat al futur museu del Col·legi d’Humanitats (actualment Institut Ramon Muntaner). El 1946 es crea el museu i el 1971 s’aixeca l’actual edifici on s’havia ubicat l’antiga Cambra Agrària. Per això Bech afirmava, divendres: «54 anys més tard obrim després d’una reforma integral».  Per la seva banda la regidora de Cultura, Mariona Seguranyes, destacava «la importància de la jornada per Figueres» amb la reobertura d’un equipament «sempre amb lligams amb la comunitat artística de la comarca». A més, en termes d’eficiència energètica el Museu «compleix ara amb totes les condicions necessàries per acollir itineràncies, vinguin d’on vinguin».

La intervenció integral ha suposat una inversió d’1,5 milions d’euros, finançada amb Fons Next Generation, gestionats per l’Estat, i aportacions de l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Generalitat.

En aquesta mateixa edició d’ HORA NOVA podreu llegir  una entrevista al director del Museu de l’Empordà, Eduard Bech, i que trobareu a la pàgina 15.