Des de l’octubre que fa viatges de l’Escala a Madrid, quina valoració en fa d’aquests primers mesos com a diputada al Congrés?
La valoració és positiva, és un pas més. Quan vaig entrar a la llista no esperava que acabés passant, però, és cert que per a mi és important que a les institucions supramunicipals hi hagi gent que vingui del municipalisme, perquè la visió que tens de la realitat és molt diferent. Si has fet municipalisme al teu poble, trepitjant carrer i parlant amb els veïns, tens una visió de quines són les necessitats reals de la gent. És molt diferent que si de cop i volta entres en una cambra com el Congrés. És cert que la política que s’hi fa és diferent, però al final l’afecta la gent de carrer. Penso que és important que gent que ve de treballar als ajuntaments, estigui en aquesta mena d’institucions.  

Quin pes té l’Alt Empordà a les prioritats d’ERC?
Més que l’Empordà en si —que també, eh?—, el focus se centra en les comarques gironines en general. Com a grup, tenim el greuge que aquesta legislatura no vam obtenir cap senador, que és qui habitualment fa la feina més territorial. Al Congrés es legisla i al Senat es fa una feina més concreta i de proximitat. Ara mateix, a ERC no tenim senador i això fa que ens resulti més difícil entrar en el detall d’alguns temes.Pel que fa a l’Alt Empordà, hi ha diverses qüestions sobre la taula, especialment relacionades amb infraestructures, com ara l’N-260 a Llançà, Navata o Ordis. També hi ha el projecte de Logis Empordà, que té part de competència al Parlament i part al Congrés.

Quin posicionament té la seva formació sobre el centre de logística i distribució del nord de Catalunya?
El que demanem, sobretot, és que es faci un estudi de mobilitat rigorós, perquè hi ha dos aspectes clau: la planificació i la mobilitat dels pobles de l’entorn. Al Parlament ja s’ha reclamat que es faci aquest estudi per valorar opcions com la desviació del trànsit per Fortià, per exemple. També creiem que cal repensar tota la planificació, perquè considerem que hauria de ser molt més racional. Ara bé, reconeixem que l’Alt Empordà necessita desenvolupament econòmic: és una de les comarques amb un PIB més baix, molt dependent dels serveis i el turisme, fet que genera ocupació estacional i inestable. És important apostar per un desenvolupament industrial. Dit això, cal diferenciar clarament entre desenvolupament industrial i desenvolupament logístic. Ens hem reunit amb la plataforma contrària al projecte i ens deien que la logística no genera llocs de treball qualificat. Per això plantegem  que, si es repensa la planificació, es podria impulsar una indústria diferent. Per exemple, a comarques gironines ja tenim plantes de fabricació de principis actius de medicaments —indústria química neta i no contaminant—, que permet retenir talent local. En definitiva, crec que s’ha de desenvolupar bé i amb una activitat que realment millori el nivell de vida i el poder adquisitiu de la gent.

Hi ha sobre la taula alguna proposta legislativa vinculada directament al territori?
Les propostes legislatives que treballem solen ser bastant generalistes. En el meu cas, em centro especialment en l’àrea d’habitatge, que és una de les carpetes que gestiono i en aquest sentit és imprescindible racionalitzar el mercat de l’habitatge i més en una comarca com la nostra. 

Li ha tocat la carpeta d’habitatge en el moment complicat. 
Sí, municipalment parlant ja fa anys que hi batallo. Si hagués de resumir el meu pas pel municipalisme, destacaria tres pilars: l’habitatge social, garantir que el poble estigui governat per la gent que hi viu i no per gent de fora, i la defensa de la igualtat i el feminisme.

"Estem treballant per topar també els lloguers temporals i d’habitacions"

Fa la sensació que anem tard. 
Anem tard. Per resumir-ho ràpidament, en la legislatura passada, ERC va intentar, des del Govern de la Generalitat, impulsar una regulació del mercat de l’habitatge, amb mesures com el topall de lloguers i la declaració de zones tensionades. Per fer-ho efectiu, calia modificar la llei catalana d’habitatge, però el PSC, en connivència amb les forces de dreta espanyoles, va recórrer la llei al Tribunal Constitucional, que finalment la va anul·lar al·legant que afectava competències que no eren exclusives de la Generalitat. Un trilerisme judicial típic de certes forces espanyoles. Davant d’aquest escenari, vam impulsar una modificació de la llei estatal de l’habitatge des de Madrid, i la vam aconseguir aprovar. Ara bé, no amb el contingut que voldríem, ja que el PSOE va retallar part de les nostres propostes, especialment pel que fa a topar els lloguers tant de llarga durada com els temporals i els d’habitacions. El PSOE va considerar que no calia regular el lloguer d’habitacions ni els temporals. Què passa ara? Doncs que s’estan adonant que la llei està fallant, perquè molts pisos s’escapen per aquí.

Feta la llei, feta la trampa. 
Exacte. I, ara, setmanes es va publicar un estudi del mercat de l’habitatge a Catalunya que demostra que, gràcies als topalls de lloguer, els preus han baixat un 6% a Barcelona i gairebé un 4% a la resta de Catalunya. És cert que aquestes baixades encara són imperceptibles per a molta gent, però són mesures estructurals que necessiten temps per consolidar-se. Ara el que estem fent des de Madrid és treballar per topar també els lloguers temporals i d’habitacions. Ja hem presentat una moció.

Des de l’hemicicle del Congrés, encara es veu més la lentitud de la democràcia?
Molt! I jo, que vinc de l’empresa privada, encara ho noto més. Allà te n’adornes que hi ha coses que són qüestions de retòrica parlamentària.

Com és la relació amb els partits catalans?
Bona. És cert que sovint tires de relacions personals, la meva relació amb Junts, per exemple, és per en Cervera amb qui hem compartit moments al Consell Comarcal de l’Alt Empordà o la Marta Madrenas que també tenim relació. És veritat que amb els diputats catalans, sobretot l’arc parlamentari de l’esquerra, tot i les diferències empatitzes més. Les relacions personals són bastant bones.

Ha mantingut fermament el català en els seus discursos. 
Sempre. L’única manera de defensar el català és parlant-lo. Avui podem parlar en català al Congrés perquè va ser una condició que ERC va posar per investir Francina Armengol com a presidenta de la cambra. Seria absurd que nosaltres no l’utilitzéssim. És cert que, en segons quines situacions o en resposta a determinats partits, podem utilitzar el castellà, i per això som bilingües. Però personalment, com a gironina, alt-empordanesa i escalenca, si no hi ha una causa de força major —com un error de traducció—, difícilment parlaré en castellà. De fet, com que ja fa un any i mig que es parla català al Congrés, ja hi ha alguns diputats que ens diuen: «Estoy aprendiendo catalán», i jo els responc: «Lo ves? No és tan difícil!». 

Tornant al territori, tenim sobre la taula el futur de la comarca i la instal·lació de parcs eòlics. Quina és la postura d’ERC?
Cal fer la transició energètica sí o sí. Durant els últims trenta anys no s’ha fet res i cal fer-la. No hi ha hagut voluntat política de desenvolupar-ho amb un consens del territori, de manera racional i tenint arguments científics sobre les coses. Davant d’aquestes transformacions es poden adoptar dues actituds: no m’agrada i m’enfado i l’altra és no m’agrada, però a veure com ho podem fer. I això és el que fem des d’ERC i té riscos perquè la gent pot dir que som fluixos, però al final s’aconsegueixen coses tan importants com ara que la primera implantació del mal anomenat Tramuntana era d’un espai concret i la feina que es va fer des d’Acció Climàtica a través d’una carta explicant diferents temes com ara els caladors de pesca, els espais naturals, les espècies protegides... van fer que es reduís  80% de la superfície plantejada.

Parlava de pesca. Tenim un sector primari tocat, quina capacitat té la seva formació per incidir en les normatives que els afecten?  
Això ho gestiona la Teresa Jordà, però el nostre objectiu sempre ha estat defensar el model català del sector primari.Moltes de les restriccions que es plantegen des d’Europa ja s’apliquen a Catalunya, de manera que sovint intentem modular lleis pensades en caràcter centralista i defensar el model català perquè estem convençuts que és un bon model. Pel que fa a la  pagesia i la pesca, penso que és un exemple que el model català és d’èxit. 

A banda de la política, destaca per la seva tasca voluntària en benestar animal a través de l’Associació Anxova Peluda. Des del Congrés també hi treballa?
A Madrid no rescato gossos! [riu]. Però sí, estem treballant perquè a banda de les carteres grans Sanitat, Ciència i Universitat, Educació-Formació Professional, Esports i Habitatge, també m’ocupo de tot el que fes referència a animals per un tema de sensibilitat. Ara mateix  hi ha una qüestió molt important, treballem contra el Reial decret 666, que prohibeix la venda de medicaments veterinaris directament pels veterinaris i els impedeix prescriure medicaments humans a animals, tot i l’evidència científica que els recolza. Aquest decret té conseqüències, sobretot en comarques com l’Alt Empordà, on no hi ha farmàcies veterinàries, i complica molt l’atenció als animals de companyia. Això entre molts altres aspectes, eh? És un seguit de mesures que no tenen cap sentit i que venen d’una concepció dels animals com a menjar i ara, aquesta,no és la concepció que tenim. I no va en detriment als animals de granja o producció càrnica, no té res a veure. 

Quina és la cartera més complicada de treballar?
La més complicada és Sanitat pel desconeixement, em requereix un esforç de comprensió, de llegir molt, de reunir-me amb molta gent. Hi ha diverses lleis sobre la taula, una és l’Agència estatal de Salut Pública i el que fa és reorganitzar les crisis, arran de la covid i vam aconseguir que es reconegués la innovació incremental de la indústria farmacèutica perquè les empreses farmacèutiques catalanes, que són més del 50% de tot l’estat i representen un 7% dels treballadors del país, no poden competir amb les grans farmacèutiques que inventen vacunes, que dir-ho així. El que fan és treballar en la forma d’administrar el medicament. El problema és que hi destinen uns recursos, però com que els medicaments estan topats i l’Estat diu a quant els pots vendre, com que no és un medicament nou, només el pots vendre a un preu concret. I encara que hagis innovat en el principi actiu, no pots apujar-lo. Això fa que com a empresa corris el risc que molta de la gent que treballa en investigació a Catalunya marxin perquè les empreses no poden assumir aquest cost. Està molt bé parlar de salvar la SEAT, però també hi ha moltes altres fàbriques que s’han de salvar com ara Esteve i Hipra, aquí Girona, que són de les més potents del país i treballen en això.