Els biòlegs de Noa 18 nusos, un projecte de documentació de cetacis, alerten que el dofí comú desapareix de la Costa Brava. «La seva població ha disminuït, segurament degut a la sobrepesca que els deixa sense aliment», explica el biòleg Albert González, que diu que des de l’inici del projecte ara fa set anys no n’han vist cap. A més, també preocupa el nombre de cries, que són «poques per la quantitat d’adults». 

Des del 2018, el projecte ha documentat 1.566 individus d’espècies al canyó de la Fonera, una vall submarina entre Begur i Palamós. Però, històricament, la zona del Cap de Creus també ha donat hàbitat a centenars de cetacis. 

1.566 CETACIS DOCUMENTATS. Des que va començar l’activitat el 2018 i fins al 2024, Noa 18 nusos ha documentat 1.566 individus de diferents espècies de cetacis a la Costa Brava. L’any que més se’n van poder observar va ser el 2020, coincidint amb l’aturada de l’activitat humana per la pandèmia. Se’n van albirar 412. I el segueixen el 2019, amb 309 individus captats i el 2024, amb 281. Cal tenir en compte, però, que el nombre de sortides varia depenent de la meteorologia. 
Per espècies, la que més s’ha observat és el dofí ratllat, amb més de 900 individus documentats. El segueixen el dofí mular, amb 315 individus, i el cap d’olla negra, amb 200. I al llarg d’aquests set anys també s’han pogut documentar 94 caps d’olla gris, 14 rorquals, 5 catxalots i 5 zífids.

AMENACES. Segons detallen des del projecte, una de les grans amenaces a les quals han de fer front els cetacis és la falta de recursos per la sobrepesca; el soroll que els desorienta (tant del trànsit marítim, com de prospeccions que busquen hidrocarburs o per la instal·lació d’aerogeneradors a alta mar) i la contaminació (tant per elements químics com per plàstics). També el perill de col·lisió degut a l’augment de trànsit marítim, així com la pesca accidental o la sobrepesca, que redueix la quantitat d’aliment. «El més important per protegir-los és respectar-los i viure de forma més sostenible; també ser conscients que utilitzen el so per alimentar-se i reproduir-se i que cal reduir el nombre d’embarcacions que hi ha al mar», diu la biòloga marina especialista en cetacis i membre del projecte, Clàudia Auladell.

A més, des de l’entitat recorden que quan es fa un albirament d’un cetaci cal respectar la normativa vigent, que estableix que s’ha de navegar a un mínim de 60 metres de distància de l’individu per minimitzar l’impacte, evitant-los estrès, alteracions del seu comportament i riscos d’accidents, com les col·lisions amb els vaixells. I que no se’ls pot perseguir. En aquest sentit, lamenten haver presenciat el que defineixen com a «maniobres perilloses» d’embarcacions recreatives, com la que van denunciar el 2020, quan una vintena de llanxes perseguien un rorqual que va aparèixer davant la costa del Port de la Selva.