El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica  ha activat un procés participatiu per desenvolupar el Pla Estratègic del Paratge Natural d’Interès Nacional (PNIN) de l’Albera 2025-2029; un document que ha de fixar les prioritats que cal seguir a l’hora de gestionar l’espai en els propers quatre anys. Durant tot el mes d’abril, els actors implicats poden presentar les seves propostes i els seus punts de vista a través del portal Participa Gencat, però la Generalitat ja té un esborrany que defineix algunes de les mesures concretes que s’aplicaran.

Amb l’objectiu final de garantir la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic del territori, equilibrant-lo amb l’ús sostenible dels recursos i el desenvolupament socioeconòmic local, el pla s’articula en set grans eixos: natura; cultura; coneixement; desenvolupament local; ús públic i social; educació, voluntariat i comunicació, i gestió i administració. Cada un d’aquests eixos té uns objectius generals, estratègics i operatius, però també unes accions concretes que s’aniran aplicant a través de plans d’actuació anuals. I entre les més destacades, hi ha regular la circulació de vehicles i els aparcaments a la zona de l’Albera, ordenar-hi les activitats esportives (com la BTT, el barranquisme, l’escalada o l’espeleologia) o limitar l’acampada i la pernoctació a l’espai protegit.

A més, de moment, el pla també preveu millorar la coordinació dels cossos de seguretat a l’hora de fer controls; regular les observacions de fauna; fomentar acords de custòdia i bones pràctiques entre els propietaris; identificar espais prioritaris per comprar els terrenys de més valor dins de l’espai natural protegit; elaborar inventaris de patrimoni i de camins ramaders; coordinar treballs de restauració arquitectònica i de recuperació del patrimoni cultural; crear i desenvolupar jornades de recerca relacionades amb l’espai protegit; monitoritzar les visites a l’Albera i elaborar-ne un registre d’activitats; promoure la recuperació i la conservació de marges i punts d’aigua; promoure fires d’artesania i productes locals; revisar els plans de gestió cinegètica o elaborar recursos educatius i millorar l’oferta pedagògica, entre molts d’altres.

ELEMENTS A CONSERVAR. Totes aquestes mesures tenen un objectiu clar: conservar els hàbitats de flora i fauna que hi ha a les 4.207,55 hectàrees protegides pel PNIN, però també en l’àmbit dels espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 (tant de l’Albera com de les Basses de l’Albera). En aquest sentit, des del Departament expliquen que «la identificació i la priorització dels elements d’interès per a la conservació és cabdal per a l’efectiva planificació i gestió dels espais naturals en el context actual de pèrdua de biodiversitat». I, precisament per això, el mateix pla ha identificat les espècies que cal protegir més i també quines són les amenaces principals.

El que la Generalitat anomena «índex de rellevància» de l’Albera inclou tres hàbitats d’interès comunitari i una quarantena d’espècies diferents. Els hàbitats d’interès comunitari són les suredes, les basses i els tolls mediterranis i les vernedes i altres boscos de ribera afins. I entre les espècies més destacades hi ha la mítica tortuga mediterrània i la de rierol, però també el llop, el gat salvatge, el turó, diversos tipus de ratpenats, les àguiles daurada i cuabarrada, la terrerola, la merla d’aigua, l’òliba comuna, el tritó verd, diversos tipus de crancs i de banyarriquers, el barb de muntanya o vegetals com la falguera reial o el bolet carner, només per posar alguns exemples.

Tot un reguitzell de biodiversitat per al qual també s’han llistat una sèrie de pressions o amenaces. Segons fonts de Territori, a data d’avui, els impactes del canvi climàtic relatius a l’alteració del règim de precipitació i la sequera, la gestió de l’aigua, l’activitat agrícola, la ramaderia, les molèsties per activitats recreatives i la caça i la recol·lecció d’animals són els elements que més estan perjudicant la natura alberenca. Però també pateix els efectes dels treballs forestals, els incendis, les espècies invasores, la introducció de genotips aliens, la gestió d’hàbitats, els vials de transport o la desaparició d’activitats tradicionals.

La identificació de totes aquestes pressions i amenaces ha de permetre al nou pla estratègic definir més específicament els objectius i les mesures de conservació o protecció adequats per revertir-ne els efectes.