Fa gairebé cinquanta-sis anys, el 9 de setembre de 1969, l’italià Cipriano Chemello es va convertir en el primer líder provisional de la Volta a Catalunya després de resseguir l’asfalt que uneix Figueres i Empuriabrava –una etapa de 61,4 quilòmetres– amb poc més d’una hora i mitja.  Chemello no va acabar guanyant la cursa per etapes per excel·lència del país, ja que el triomf va anar a parar a mans de l’espanyol Mariano Díaz, però sí que va rubricar el seu nom en el palmarès de la Volta vinculat amb la capital alt-empordanesa.

Aquesta llista de vencedors entrellaçats amb la ciutat s’eixamplarà aquest 2025. L’anunci del pas de l’esdeveniment esportiu per la ciutat es va donar a conèixer a finals d’octubre de l’any passat, quan va transcendir que la segona etapa d’enguany (25 de març) sortirà de Banyoles i acabarà al nucli empordanès, a l’encreuament de l’Avinguda Salvador Dalí i la Pujada del Castell. En total, un traçat de 177,3 quilòmetres que, a priori, haurà de fer les delícies dels velocistes, tot i comptar amb ports com el Coll de Sant  Pere de Rodes, de primera categoria, en el pas pel Cap de Creus. També passarà per l’Escala, Fortià, Garriguella o Terrades. 

Mirant cap enrere, Figueres ha estat protagonista com a ‘ciutat Volta’ 39 vegades, tancant el top-10 de municipis que més cops han esdevingut seu de sortida o arribada d’una etapa de la prova. Això sí, per trobar-ne els orígens cal remuntar-se lluny, fins al 3 de juny de 1923, quan Maurice Ville va certificar la seva hegemonia i va vèncer en una etapa de 142 quilòmetres que unia el bressol de Dalí amb la capital, Barcelona.

I ara, qui seguirà les petjades (roderes, vaja) de Ville i de tants altres que s’han coronat en aquesta cita ciclista? La llista de pretendents que rodaran pel país del 24 al 30 de març és llarga: sense anar més lluny, hi participaran 24 equips, alguns dels quals grans referents. L’eslovè  Primoz Roglic (Red Bull-BORA), guanyador el 2023, és un dels màxims exponents a vèncer i a rellevar així Tadej Pogacar, també d’Eslovènia, que va pujar en el calaix més alt del podi l’any passat i que aquest 2025 no hi participarà. El bicampió del Tour Jonas Vingegaard (Jumbo Visma), l’escalador Adam Yates (UAE Team Emirates), vencedor el 2021, o Enric Mas (Movistar Team), un dels grans noms del ciclisme espanyol avui, són altres candidats rellevants que cal anotar a la llibreta.  

LA CIUTAT, BOLCADA. «L’arribada de la Volta a Figueres suposa una excel·lent oportunitat per continuar impulsant l’esport així com, també, posicionar-nos com a destinació esportiva», assenyala el regidor d’Esports de Figueres, Pere Montserrat, qui també celebra la realització d’esdeveniments d’aquesta índole «que passen a peu de carrer i involucren tothom». Montserrat recorda que el retorn de la cursa va ser una promesa de Jordi Masquef el maig de 2023, abans de proclamar-se alcalde: «Ha estat una feina de molts de mesos, amb intens treball i diàleg amb l’entitat organitzadora, cossos de seguretat i diversos col·lectius i agents esportius que ens hi ajuden».
Segons el regidor, la ciutat es bolcarà amb l’arribada de l’etapa nascuda al Pla de l’Estany. «Volem que sigui un esdeveniment popular i engresqui la gent, i per aquest motiu estem enllestint tota una relació d’activitats paral·leles que agradaran molt», subratlla.

El que és menys probable, almenys de moment, és que la ciutat torni a bategar ciclisme amb un esdeveniment propi com van ser, anys enrere, la Volta a l’Empordà o el Cinturó Ciclista. Per assolir-ho, diu Montserrat, primer de tot caldria «recuperar el ciclisme de base a la ciutat». Qui sap si la diada ciclista del pròxim dimarts 25 de març servirà de bressol d’un nou impuls. De moment, certificarà la recuperació d'un intens idil·li fins ara endormiscat.