Què ens vol dir Joina amb ‘Entre la mort i el desglaç’?
És un disc que neix d’una etapa de dol familiar, on hem utilitzat la metàfora de la nit per explicar aquest espai transitori de dol. Tot l’àlbum és una viatge a través d’aquest procés per una mena de llimbs que et porten a un nou dia.

Estàs contenta del resultat d’aquesta «etapa d’experimentació i creació», com apuntes per xarxes?
Molt. Em vaig donar tot el temps que necessitava per fer aquest disc. Part dels fils que hem estirat per generar aquets àlbum és el món dels somnis. Durant un temps vaig estar experimentant molt els propis somnis. Em gravava pels matins per tenir el record dels somnis, de les històries... El món de l’inconscient és molt ric i interessant, i el desconeixem totalment.

La nit i els somnis...
Sí. El món de la nit, de la mort, del dol, el que s’amagava darrere les ombres i els somnis. Són els dos fils que he estirat pel disc i pel directe que és un viatge al món de l’inconscient.

Com és la col·laboració amb gatogaso?
Gatogaso és un artista argentí amb un llarg recorregut. Ens vam trobar i ha estat una unió molt natural i molt fàcil en el bon sentit. Ell ha participat en bona fase del procés compositiu i de producció del disc. De fet,l’últim tema de l’àlbum, Si amanece, el vam compondre junts. És una barreja de castellà i català, un pont entre cultures, idiomes i mons artístics propis de cadascú.

Com va ser la primera actuació?
Molt xula. Amb una bona sensació de començar viatge amb bon inici, i amb la gent sorpresa ja que es una proposta atrevida.

Divendres a Figueres. Què representa per a tu fer una preestrena a casa?
En tinc moltes ganes i em fa molta il·lusió veure família, amics, coneguts que des de sempre m’han acompanyat en aquest camí artístic. Actuar a casa em calma, en aquest cas especialment amb la família, ja que és un disc que parla molt de la família. El vaig escriure vivint aquí a Vilajuïga i té molt sentit que la preestrena sigui a casa.

Pel que he vist a la primera actuació, l’espectacle dalt de l’escenari és excepcional. Com ho heu cuinat això?
A mi sempre m’ha agradat treballar la proposta del xou com un tot. Que no només sigui música. Al final som a l’escenari i tot el que es mostra forma part de l’experiència que el públic rep. Seria molt més senzill fer la música sense res més, però m’agrada i em motiva l’experiència que acompanya la música tant a nivell de llums com de vestuari, posada en escena... La instal·lació que portem l’ha dissenyat l’Edu Frigola, és un semicercle de leds sincronitzats amb la música que creen paisatges visuals, bastant treballats, i que generen immersió dins de la nostra cabaneta. Així el públic pot entrar en aquest viatge nocturn que hem creat. 

Com ha canviat Joina des dels seus inicis fins ara? 
La Joina ha canviat molt. Cada disc és un petit món amb les experiències que m’han passat, que estic visquent i que em neixen de parlar en aquell moment. El primer disc era molt reivindicatiu feminista, necessitava dir certes coses en veu alta. El segon disc va ser més introspectiu, en una etapa que va coincidir amb l’època de la covid i va tenir més a veure amb el retrobament amb una mateixa, amb el que passa per dins.

I aquest últim?
És un viatge molt gran, personal. Parla de la mort, dels canvis, del trànsit... Posa més el focus en aquest estat de la persona que no en parlem tant, de la foscor de la nit, però que convivim amb ella. Ens agrada menys parlar-ne. Ens espanta, però forma part de les nostres vides i és molt important posar-hi llum i parlar d’aquests processos que totes vivim i on també hi ha molta màgia i creativitat.