Transgourmet Ibèrica, amb seu a Vilamalla, ha alçat avui el teló dels actes festius del seu centenari (1925-2025) en un acte inaugural a la Fira de Girona que ha aplegat més de 1.300 assistents. Molts dels quals, a banda de fundadors, autoritats, proveïdors i clients, eren treballadors (vigents i antics), atesa la voluntat de la companyia de dirigir l’esdeveniment en aquesta línia i reivindicar, alhora, les essències com a empresa familiar. Així ho ha ressaltat el director general de la companyia, Lluís Labairu, i així també ho ha subscrit Amadeu Miquel, fill de Pere Miquel Estela, el fundador ara fa cent anys de Miquel Alimentació, que va néixer com un negoci de venda de fruites i verdures a Figueres. Durant la seva intervenció, Miquel ha fet palesa aquesta condició de “negoci familiar”, i ha reivindicat el tarannà emprenedor del pare i, també, del seu avi, qui al segle XIX va aixecar una fàbrica de ciment a les Escaules, on vivia i on van néixer els seus tres fills, que encara continua dempeus després de resseguir una trajectòria de cinc generacions (Ciments Miquel, ara a Figueres). 

Hi havia un cert deix metafòric, en les paraules d’Amadeu Miquel. Perquè sense el ciment de l’avi no hi hauria hagut, més endavant, els fonaments de Miquel Alimentació. I, consegüentment, sense el ciment intangible de l’empresa de venda d’aliments a l'engròs no hauria existit un camí secular que ha sabut adaptar-se als canvis i reptes del mercat, evolucionant fins a convertir-se en l’actualitat en referent de la distribució alimentària a Espanya. Aquesta capacitat d’ajustar-se als diversos contextos ha estat una de les idees que ha volgut remarcar Labairu: “Si no mires constantment el que fa el client, el consumidor o la societat, acabes tancant. Nosaltres hem anat canviant i aquests últims anys hem fet una autèntica refundació de la companyia centrada i concentrada en el supermercat de proximitat i convivència. Perquè el consumidor que ve és el consumidor del moment”. Labairu, que ha valorat la figura del majorista (“és un concepte sovint poc apreciat i intranscendent”, ha lamentat), també ha equiparat les petites botigues de barri o poble amb les entitats bancàries: “Molts pobles no tenen entitat bancària, i això passarà amb els supermercats”.

Actualment, Transgourmet Ibèrica té 70 centres cash&carry (GM Cash) repartits entre dotze comunitats autònomes, un volum que s’augmentarà pròximament perquè n’hi ha tres en marxa (a Mercabarna, Leganés i Fuerteventura) i tres més pendents a Mallorca fruit de l’acord amb el grup Moyà Saus. En aquest sentit, Labairu ha recordat que la companyia ha invertit recentment en la transformació dels seus cash&carry amb un doble objectiu: la pròpia del cash, per un costat, i enfortir la plataforma logística de proximitat per tal d’impulsar el subministrament a la petita hostaleria arreu d’Espanya, de l’altra. En aquesta línia, el director general ha apuntat que l’empresa es marca com a objectiu esdevenir «el primer distribuïdor d’hostaleria de l’Estat», i ha especificat que l’aposta passa per consolidar la tendència dels últims anys pel que fa al volum de negoci, equitatiu entre les dues grans potes de la companyia: els supermercats i els centres cash&carry. «Estem en un procés de transformació de la companyia», ha subratllat Labairu, que també ha detallat la clau per poder arribar a celebrar un recorregut secular: «Saber prendre les decisions que s’han de prendre a cada moment». Pel que fa a la decisió actual, emmarcada del 2025 cap endavant, implica, sobretot, una consolidació de la feina feta: «Acabar de madurar el que hem fet els últims anys». Transgourmet Ibèrica, que compta amb cinc plataformes de distribució, uns 800 supermercats franquiciats (Suma, Proxim i Spar) i més de 2.000 clients independents, és la principal empresa gironina en volum de facturació, amb una xifra anual que ronda els 1.254 milions d’euros. Avui, dona feina a 2.700 treballadors, dels quals més de la meitat estan a Catalunya.
.

“POSSIBLE ADQUISICIÓ” A GIRONA. L’embrió gironí de la companyia és notori fins al punt que la demarcació “és on hi ha més quota de mercat”, segons Labairu. De fet, de la setantena de cash&carry repartits arreu de l’Estat n’hi ha sis a la província, mentre que a Barcelona n’hi ha 13, a Tarragona, 4, i a Lleida, 1. Segons ha apuntat el director general, s’està “treballant per fer alguna adquisició per acabar de reforçar-nos” a les comarques gironines, tot i que no ha entrat en més detalls. A la demarcació, concretament a Vilamalla, és on hi ha els Serveis Centrals de Transgourmet i una de les principals plataformes logístiques, estrenada ara fa 40 anys (1985) i que compta amb una superfície de gairebé 50.000 metres quadrats. 

LA CELEBRACIÓ. La companyia ha preparat un complet programa d’actes per commemorar el seu centenari, amb l’objectiu de reunir plantilla i familiars, clients, proveïdors i institucions en un ambient de germanor. Després del tret de sortida a la Fira de Girona, la festa engalanarà altres ciutats com Màlaga, Burgos, Tarragona, Las Palmas i Madrid. El punt final de la commemoració serà a Barcelona, el novembre, amb un gran acte de cloenda.

Paral·lelament, Transgourmet ha impulsat diverses iniciatives especials per reforçar aquesta efemèride. Entre elles, destaca el disseny d’un logotip commemoratiu amb l’eslògan “Alimentant històries” i la creació d’un espai web dedicat al centenari, que estarà disponible a partir del mes de març i inclourà tota la informació relativa als actes i activitats previstes. A més, la plantilla ha participat en la creació de la cançó commemorativa Som forts, i s’ha desenvolupat un còmic que il·lustra els moments clau de la història de la companyia. També s’ha organitzat una exposició fotogràfica que recull les fites més destacades de l’empresa, amb una atenció especial a les persones que han estat el motor del seu creixement. Com a complement, s’ha produït un vídeo documental que ressegueix l’evolució de Transgourmet a través d’entrevistes i testimonis de treballadors i col·laboradors.