Historiador, polític, farmacèutic, químic, músic, obrer, paleta, escriptor, poeta, professor... Alexandre Deulofeu (l’Armentera, 1903 - Figueres, 1978), va exercir en aquests camps, i en molts d’altres, de forma destacada convertint-se en un referent històric i cultural català i especialment a la nostra comarca. Un mestre divulgador de coneixement que ens va deixar un extens llegat, però del qual no se’n conservava cap arxiu sonor fins fa ben poc.
El passat dijous, en un acte celebrat al Cercle Sport de Figueres, en el marc del 60è aniversari el Centre Excursionista Empordanès (CEE), es va donar a conèixer l’únic arxiu sonor enregistrat amb Deulofeu que es coneix fins al dia d’avui. Es tracta d’una gravació del 1975, ja que Deulofeu parla de la seva recent arribada de Veneçuela. Això la situa propera a la mateixa data que una entrevista publicada al diari Los Sitios de 8 de març de 1975. L’acte de presentació va omplir de gom a gom l’espai, amb un públic que va poder escoltar fragments d’aquest arxiu sonor basat en una entrevista realitzada per l’impressor Josep Maria Benejam, «Bene», el filòleg Jordi Pla i Sebastià Delclòs, «Pitruc». Una conversa al voltant de les seves teories sobre la «matemàtica de la història», la seva visió sobre la política global, el paper de Catalunya i la decadència de l’Estat espanyol. «Anirem baixant cada vegada més de nivell. Aquestes caigudes faran que la intervenció alemanya sigui encara més efectiva fins que finalment anirem a passar sota l’hegemonia alemanya», apunta l’historiador.

Durant l’acte, han intervingut Anna Maria Puig, presidenta de l’Institut d’Estudis Empordanesos, que ha explicat el vincle de Deulofeu amb la institució, Sebastià Delclòs, amb qui compartia passió per l’art romànic, i Juli Gutiérrez, net de Deulofeu, que s’ha centrat en l’obra mestra La matemàtica de la història, l’estudi on Alexandre Deulofeu va deixar palesa la repetició cíclica d’errors d’imperis i civilitzacions, si no s’esmenen les errades comeses. Uns vaticinis avalats per declaracions, que ara es poden escoltar per veu del propi Deulofeu, on preveu la caiguda dels Estats Units i el creixement de la Xina «imparable» com a gran potència.

EL TRESOR. Sebastià Delclòs va trobar fa uns mesos a casa seva una casset que conté una part d’una entrevista a Alexandre Deulofeu. L’àudio prové, probablement, d’una gravació de l’any 1975 en cinta magnetofònica de bobina oberta que es va copiar en algun moment a la casset que Lluís Benejam, fill de Josep Maria Benejam, un dels dos autors de l’entrevista, va donar el mes d’octubre de 2022 al Centre de Recerca i Difusió de la Imatge (CRDI) de l’Ajuntament de Girona perquè en fes la digitalització.

Segons la informació del Servei de Gestió Documental, Arxius i Publicacions de Girona (SGDAP), «La cinta es va digitalitzar amb dos aparells reproductors: primer amb un magnetòfon Tascam CD-A750 i posteriorment amb una gravadora de casset Sony TCM-200DV. El resultat fou més satisfactori amb la gravadora de casset en un sol canal (mono) que amb la platina professional en dos canals (estèreo)». Una vegada obtingut el so es va iniciar la transcripció utilitzant l’eina d’Intel·ligència Artificial Whisper de la companyia OpenAI. El text resultant ha estat corregit i revisat.

La casset ha quedat en dipòsit a l’arxiu municipal i els arxius sonors ja es troben disponibles en línia a través del fons documental  del SGDAP. 

EL CEE I DEULOFEU. El 1983, el Centre Excursionista Empordanès va organitzar la 2a Setmana del Romànic. La primera havia estat creada per Deulofeu el 1963.  Un exemple del vincle que l’entitat mantenia amb l’historiador del qual va impulsar la publicació d’obres com Les cultures irano-sumèria-caldea, hitita i egípcia, Història de l’Art Universal o Els darrers mots. 

L’any 2003, amb motiu del centenari del seu naixement, el Centre Excursionista Empordanès va col·locar una placa commemorativa a casa seva, a la façana de la farmàcia de la plaça de la Palmera.