Jan van der Ven està jubilat. L’avala una llarga carrera professional, en què ha fet treballar de valent les seves mans escrivint articles periodístics per a mitjans locals i nacionals dels Països Baixos. Ara té 71 anys; quan en tenia cinc va trepitjar Colera per primera vegada. Va passar dies i estius al poble, gaudint de tot el que aquell lloc li oferia a terra ferma, i al mar, amb una petita barca de fusta que utilitzaven per pescar.

Tot va canviar una nit d’hivern del 2017 quan va trobar arxius digitals holandesos on es detallaven els bombardejos de la Guerra Civil que van afectar una estructura que ell coneixia molt bé: el pont de Colera. «Increïble. A partir d’aquella nit vaig començar a indagar a arxius d’Holanda, Espanya, Catalunya, França, Alemanya i els Estats Units. De mica en mica vaig anar trobant nova informació. No només de Colera, sinó de tota la regió», explica van der Ven. Ara, ha recollit aquesta història en un llibre, De Brug (El pont), on ha refet el passat recuperant arxius documentals de diversos països, desenterrant els propis records i amb entrevistes a «molts i molts veïns del poble, que a vegades se sorprenen de l’interès d’un estranger per la seva història».

El volum té una petita part introductòria on detalla i defineix conceptes de la zona i de l’època, com la tramuntana, els salconduïts, la sardana, la Guàrdia Civil, la  milícia... El gruix del llibre té dues parts. La primera està dedicada als «anys de guerra», on a través de diversos capítols situa els lectors en context. La segona part, anomenada «El gran silenci», està dedicada en bona part de les pàgines a la influència i l’ús del poder de Franco, així com a l’impacte i la influència a la zona. Aquests capítols també compten amb el detall de les interessants entrevistes a testimonis de la població.

LA SORT. Diuen que es té o es busca, i en el cas de De Brug, va arribar gràcies a la cerca i l’enginy de l’autor: «He tingut sort que Colera tingui vincle amb Portbou, ja que en els buscadors Colera acabava sent còlera. He tingut sort també de la presència de Miquel Mateu a Garbet, i quan vaig trobar entre els arxius del New York Times un reportatge que va fer un periodista després de  la seva visita al poble l’hivern de 1936. I he tingut molta sort quan vaig trobar els dibuixos originals d’un nen a l’estació de ferrocarril, entre els arxius de la Universitat de Colúmbia».

Aquests són uns quants elements que omplen les pàgines d’un llibre que va molt més enllà d’un recull documental i que inclou detalls i anècdotes com els partits de futbol en què participaven els soldats del castell de Sant Ferran de Figueres.

LA PUBLICACIÓ. L’autor confessa que la idea inicial no era escriure un llibre, però un amic seu li va insistir que el publiqués. «Finalment vaig trobar un editor. Sé que no serà un èxit de vendes però aquest llibre pot complementar la història d’aquest petit poble que conec tan bé», detalla, i afegeix: «tot i que sempre dic que aquest llibre no és sobre Colera. No. El llibre és un exemple sobre el que va passar durant la Guerra Civil i la repressió franquista. Tot des d’una mirada petita, a escala local, però amb vincles amb Barcelona, França, Alemanya, Holanda i els Estats Units».

De moment el volum no es pot trobar en català, ni tampoc en castellà. Tot i això, Silvy Wittevrongel i Ralph Bernabei, els galeristes de la Galeria Horizon de Colera, i bons amics de l’autor, ja han iniciat els primers contactes perquè pugui haver-hi una versió en català.