Ho va deixar clar quan va arribar al Govern fa uns mesos. La seva intenció és declarar quatre parcs naturals nous a Catalunya, i el de l’Albera és dins d’aquest pack. Quines són les passes a seguir?
Quan vaig comentar als Serveis de Planificació que volia potenciar quatre parcs, se’m van posar les mans al cap. Em deien que calien vuit anys... És cert que ens  falta gent, però hem trobat el suport d’una fundació nord-americana que potencia espais naturals arreu del món. Aquesta gent ens dona diners per contractar una persona extra a l’Albera i una altra per al Montsec, que són els primers parcs naturals que farem. Després vindran l’Alta Garrotxa i el Garraf.

Què hi guanya aquesta fundació i qui hi ha darrere?
Es tracta d’una fundació amb calers, que no vol publicitar-se, i que està implicada en molts projectes de medi ambient i natura arreu del món. Els vaig demostrar en una reunió que ho teníem claríssim i ens van dir: «aquí ho teniu». El problema és la poca agilitat que té l’administració per entomar aquests diners. Tot  i això, el president Salvador Illa ens està contínuament dient que ens deixem de punyetes, que arriem i trenquem tràmits, i això, a mi, em va perfecte. I ho està fent. Un dia ens va reunir i ens va dir: «ai de vosaltres que entre departaments us poseu traves».

Per tant, 40 anys després del clam en el territori sembla que es posa fil 
a l’agulla a l’Albera. Hi heu implicat en Sergi Romero, exdirector del PN dels Aiguamolls de l’Empordà, i el canvi porta en Ponç Feliu a la direcció dels Aiguamolls. M’ho explica?
Ara als Aiguamolls hi ha molts reptes i en Sergi Romero es jubila l’any que ve. Seria una llàstima anar aplicant coses a una persona que ara s’ha de jubilar. En Sergi a l’Albera pot aportar la seva experiència en la creació d’aquest parc nou. D’altra banda, en Ponç Feliu continuarà a la direcció del PN del Cap de Creus i jo l’ajudaré amb tot el que pugui als Aiguamolls. En aquest sentit el parc està en molt bones mans.

Un altre dels seus plans és la creació de l’Agència de la Natura de Catalunya. Quan la tindran en marxa i per què ha de servir?
Aquesta és una prioritat molt important i la tindrem llesta a l’estiu. Amb l’Agència de la Natura tot serà més àgil ja que aquestes figures tenen més flexibilitat a l’hora de fer gestions, rebre recursos de l’exterior i fer convenis. Aquesta agència ja me la va proposar de fer en Pasqual Maragall el 2003. Finalment es va aprovar el 2020 però estava encallada, i una de les coses que li vaig proposar a la consellera Sílvia Paneque va ser activar-la. 

Quina serà aquesta política nova als espais naturals? 
Els parcs havien generat molta notícia, sortia la gent encantada d’haver-hi anat i últimament la cosa havia baixat d’intensitat. Per tant, penso que els parcs, no els  Aiguamolls només sinó tots, han de formar part del desenvolupament socioeconòmic de les seves zones d’una manera absolutament sostenible. És a dir, llocs de seducció ambiental i que la gent surti meravellada i enamoradíssima, no? I a més, són l’aparador de la política ambiental dels governs. Aprofitem que ve la gent per conscienciar-los sobre residus, energia i totes aquestes coses que s’han de fer.

Quines actuacions s’hi preveuen? 
Per exemple, als Aiguamolls, si vas per la zona dels estanys de Vilaüt, els cartells estan a terra. Això dona una imatge de parc abandonat. Per tant, la idea és fer una senyalització amb més gràcia. Tornarem a fer els itineraris. 

I com es pot gestionar la massificació humana a la natura? 
Ara que hem aconseguit que la gent vagi a la natura, no li podem dir que se’n torni a casa. És cert que hi ha zones massificades, sobretot als Aiguamolls o a la fageda d’en Jordà, en segons quines èpoques. Aleshores, el que  hem de fer és dissoldre el problema i la gent: en comptes d’anar només al Cortalet, també es pot anar  a Vilaüt, a la caseta de l’estany, a Sant Martí d’Empúries. És molt important que la gent vegi el màxim amb el mínim d’impacte. També s’ha de mirar de fer aparcament i desconcentrar. Per exemple, ara tots els ocellaires va a l’Almatà. Doncs bé, amb en Ponç Feliu estem fent un plànol on tenim 20 zones amb tants ocells com a l’Almatà. Altres casos: aquella persona que vol anar a córrer o amb bici. Jo li diria: ves a les feixes de Sant Pere, és un lloc tranquil·líssim. 

Quan ens portaran la foca monjo al cap de Creus?
Aquest projecte fa anys que el tinc al cap. Hi estem treballant per al 2027 i amb quatre o cinc anys ho podríem tenir. L’últim exemplar registrat és del 1973 i a l’antic Sàhara espanyol hi ha encara unes 360 foques mediterrànies. Actualment hi ha un acord entre els governs del Marroc, Mauritània, Espanya i Portugal que permet extreure cada any uns 15 o 20 exemplars i dur-los a diferents llocs. Un seria el cap de Creus. El  pla seria tancar aquests exemplars un temps a cala Jugadora. I a més, que la gent pogués admirar aquesta foca preciosa i contactar amb la seva mirada. Estic segur que tothom quedarà emocionat. 

Ara anem cap a la part gris del medi ambient. El 2026 volen tenir implantat el Plemcat, la plataforma experimental per generar energia eòlica marina. L’oposició al territori és forta. 
Amb la consellera Paneque estem fent el PLATER, que és el pla per a tot Catalunya per implantar l’eòlica i la fotovoltaica. El Govern ha de ser qui digui: «això es posa aquí o allà». No ho ha de decidir una empresa. I un lloc on s’ha de posar l’eòlica és a l’Empordà, que és on fa vent. Jo m’estimo més que sigui al mar que no pas a terra, però que es posin el màxim de lluny,  i amb el mínim impacte de paisatge, de pesca, de cetacis i d’ocells. Jo crec que és possible i hem de fer la prova, posar els tres molins del Plemcat i veure’n els efectes. Seran tres anclatges diferents i, en algun cas, potser descobrirem que moure el sediment al mar no és dolent. Un expert ecòleg deia que ell posaria sistemes per moure els sediments. De fet, els nutrients, els animals que es moren, van cap avall. Removent sediments ens podem trobar que la productivitat dels peixos augmenta en lloc de disminuir. I tot això s’ha de provar. 

També li toca gestionar el tema de l’ACA i el greu problema de la sequera. 
Hi ha una bona previsió del Govern  per aconseguir que el 70% de l’aigua que podem arribar a consumir no depengui de la pluja. És a dir, que vingui de dessaladores o de la reutilització. I el projecte de la dessaladora que es farà a la Costa Brava Nord ja està encarregat.

Què farem amb l’aigua tractada per la dessaladora que haurà de tornar al mar però amb el doble de sal?
Proposo que en comptes de tornar a llençar aquesta aigua al mar, fer-hi salines com les que hi havia als Aiguamolls a l’època medieval. Per tant, tindrem aigua dolça, extreurem sal, i les salines estan plenes de flamencs i d’ocells.

Un altre problema és el de la pluviometria. Aquí hi ha poc marge de maniobra, no?
És un gran problema, la cosa està fotuda. Cada vegada plou menys i Boadella no s’emplena. Ara també estem treballant el tema de les aigües blaves. 

Faci-me’n cinc cèntims.
En alguns llocs tenim massa arbres perquè els boscos no estan ben estructurats. Antigament als boscos madurs s’hi passejaven mamuts i vaques, hi havia una pastura important, però no hi havia la densitat d’ara. Ara passa que a molts llocs amb tanta quantitat d’arbre, quan plou, aquesta aigua no arriba on ha d’arribar, al subsòl. Si fem una gestió forestal més adequada, s’infiltrarà més aigua i això anirà bé per als embassaments, però també per a la prevenció d’incendis i la biodiversitat. Ja hi ha accions a la Conca de la Muga amb Pioneers of  Our Time i el Consorci Salines-Bassegoda.