Els propers 16, 17, 18 i 19 de juliol Figueres serà la seu del BravoFestival, un certamen que té com a intenció donar visibilitat a cantants que volen començar a forjar-se una carrera i formar-se com a artistes. El festival està dirigit per Sergio Fernández des dels seus inicis, el 2020, i ha rebut el reconeixement de la World Association of Festivals (WAF) com el millor festival en línia del circuit.
Aquest any farà el pas a un format presencial, amb un escenari principal al Teatre Jardí. Les inscripcions ja estan en marxa i hi ha termini fins al 9 de febrer. Estan obertes a tothom, ja que el certamen s’ha separat en cinc categories: mini, de 7 a 10 anys; joves, d’11 a 15 anys; júnior, de 16 a 21 anys; sènior, de 22 a 30 anys, i veterans, a partir de 30 anys i sense limit. El detall i els requisits per formalitzar-les es troben al web bravofestival.es.

El BravoFestival compta amb el treball i l’ajuda de la professora Mónica Lucena,  que fa tasques d’enllaç.

Com va començar la seva col·laboració amb el festival?
El 2019 quan un grup de les meves alumnes va participar a l’Eurojunior, el Sergio va establir contacte amb mi i ens va donar molt suport. Sempre hem col·laborat perquè és molt bona persona.

Des dels seus inicis el BravoFestival ha agafat volada, i fins i tot ha rebut reconeixements internacionals.
Sí. En època de pandèmia cada participant es va gravar i ens ho va enviar. En aquell moment era la forma de fer-ho. Recordo també un vídeo que vam muntar on hi apareixien les nenes de l’escola i que va tenir molta repercussió. 

En quin punt ens trobem ara?
Ara és el moment d’enviar candidatures. És molt important que la gent ho conegui, ja que la gent es pensa que té temps fins al juliol, però el període s’acaba el 9 de febrer.

Quin és el nivell de les candidatures?
No es tracta d’un festival menor.Hi ha participants ja confirmats de la Voz Kids 2024, guanyadors de Got Talent i fins i tot representats d’Eurojunior.

Com tenim el tema del jurat?
Hi haurà un jurat de primer nivell, amb membres nacionals i internacionals. Poden ser vocal coach o productors o cantants, però sobretot han de tenir criteri. A vegades hi ha intèrprets molt bons que com a jurat no funcionen. 

Com s’organitzarà el festival?
Posarem una catifa vermella al Teatre Jardí de Figueres, que en serà l’epicentre. El primer dia farem un petit tour per la ciutat perquè la coneguin, i hi haurà una masterlass per amenitzar. Presentarem els artistes que assistiran al festival, en una sessió amb photocall on també hi haurà representants institucionals. Serà una recepció on també hi haurà una peça de flamenc i una altra més típica de la nostra zona.

Com seguirà?
Els següents dies hi haurà assajos al matí, i a la tarda la competició d’un parell de categories.

Una gran festa del cant.
I tant! És un festival internacional importantíssim, de primera categoria. Nosaltres necessitem cap a dues-centes entrades, tant per a participants com per a familiars que els acompanyen.

Déu-n’hi-do.
Clar. S’ha de pensar en la gent que ve de fora. Aquests festivals compten també amb concursants internacionals, que s’han de pagar el viatge, l’estada... El fet que sigui aquí fa que les noies i nois d’aquí ho tinguin més fàcil.

El festival vol una seu fixa de cara als propers anys. Per què a Figueres?
Hem triat fer-ho aquí per fomentar el gran talent local que tenim a la comarca. Molta gent no sap que aquí, a l’Alt Empordà, Figueres, Roses, Castelló d’Empúries..., hi ha molta gent important, famosa, i gent jove amb un gran potencial. Hi ha molt talent. Molt.

Vostè exercint com a professora ho deu veure dia a dia. 
Em diuen que la meva professió és caçatalents [riu]. És cert que detecto el nivell ràpidament, quan faig la primera prova.

Amb això ja veu si algú arribarà a dalt de tot? 
Quan m’arriba un alumne, el primer que faig és demanar-li per què ve: «vols cantar a la dutxa o vols arribar més amunt?». Necessito que siguin sincers amb mi. La base, els fonaments, s’ha de fer, però si de sèrie ja hi ha molt talent, el que faig és donar exercicis de tècnica més exigents per augmentar el nivell.

Hi ha algun cas d’algú que somiï arribar a dalt i que no tingui talent?
Sí. T’explicaré un cas. Les meves alumnes de dansa van fer audicions per anar al Japó. Només hi havia quatre places. Una de les aspirants, quan va arribar a l’escola, gairebé ni parlava, i a mesura d’anar sortint a espectacles va agafar molta confiança. Va quedar cinquena. 
 
Ostres, a les portes.
Sí, però al final una noia es va fer enrere i va acabar-hi anant ella. Recordo el moment de rebre la notícia, vaig plorar molt, perquè aquesta nena s’ho va guanyar a  pols. No tenia condicions. Però va treballar, treballar i treballar. S’ho mereix. El talent és innat , però si no es treballa, no serveix per a res. N’hi ha moltes que són bones i que es creuen que només per ser bones arribaran, i després quan s’ajunten amb alguna que treballa més, se les acaben menjant. Cal treball i constància.