Figueres acollirà aquest mes de febrer una junta de seguretat local. L’escenari ideal perquè l’Ajuntament formuli a la Generalitat una de les peticions que han pres més força en els últims mesos: que es creï una regió policial pròpia que pugui donar resposta a les característiques de la ciutat, i de tota la comarca, caracteritzades per la presència de la frontera i de la Costa Brava. Responent a una pregunta que li va plantejar el portaveu del PSC i cap de l’oposició, Pere Casellas, al ple ordinari que es va fer la setmana passada, l’alcalde, Jordi Masquef, va confirmar la data de la reunió.

Encetant el torn de precs i preguntes, Casellas va voler parlar de seguretat. «No des d’un punt de vista de dades, però el que és incontestable és que ha empitjorat, la seguretat», va dir. Va recordar que, tot i l’augment de la plantilla de la Guàrdia Urbana i el relleu al capdavant del cos, el nombre de delictes ha augmentat, i va demanar al govern què té previst fer.

En contestar-li, Masquef va admetre que «ha pujat la delinqüència, i així ho reflecteixen les dades», però va afegir que «som un dels municipis de la província on menys ha pujat». «Podem estar orgullosos d’aquestes dades? No, en absolut, perquè hem d’aspirar a millorar-les i a intentar revertir la situació. I què s’està fent? Doncs manllevo paraules seves del discurs d’investidura nostra, que comparteixo plenament: la Guàrdia Urbana no només ha d’estar per mirar taules i cadires, i para-sols, sinó que ha de donar un servei exemplar i, sobretot, ho ha de fer no en dependències municipals, sinó al carrer», va reblar. 

En aquest sentit, va reiterar que l’única manera de millorar la situació és «continuar treballant i, sobretot, treballar per a la coordinació dels diferents cossos policials», englobant-hi tant la Guàrdia Urbana i els Mossos d’Esquadra com el Cos Nacional de Policia i la Guàrdia Civil. 

Per això l’Ajuntament ha demanat al Govern de la Generalitat que celebri una junta de seguretat a Figueres. «Perquè no ha passat res greu, i no fa falta que passi res greu per celebrar una Junta de Seguretat, però sí que cal parlar de les necessitats del municipi, i dels reptes del present i també del futur», va dir Masquef.

PACTE PEL CATALÀ. El mateix ple de dijous va aprovar (amb els 19 vots a favor de Junts, PCS, ERC i la CUP, l’abstenció del PP i el vot en contra de Vox) una moció per impulsar el Pacte de Figueres pel català, un compromís per garantir la pervivència i el desenvolupament de la llengua catalana en l’àmbit local.

La moció la va presentar el grup municipal de Junts per Figueres amb el suport de la CUP, i durant la seva exposició, el regidor de Cultura Popular i segon tinent d’alcalde, Josep Maria Bernils, va argumentar: «Un dels objectius del mandat, que ja hem explicat en diverses ocasions, és la defensa de la llengua i de la cultura catalana i, molt especialment, revertir l’alarmant retrocés que té l’ús social del català en diversos àmbits de la societat figuerenca. Després de prop d’un any de treballar en el tema, ens ha semblat que aquesta sensibilització ha de concretar-se en un pacte entre l’Ajuntament i la societat civil de la ciutat per implicar tothom en aquest objectiu». 

En aquest sentit, el pacte concreta diverses actuacions, algunes de les quals ja s’estan aplicant. S’activarà el Grup de Treball del Català que l’Ajuntament va crear el 2024 i, durant aquest 2025, els compromisos adquirits es concretaran en un pla municipal de política lingüística. Si es compleixen els terminis, el pla s’aprovarà al llarg de 2025, ha d’estar coordinat amb el Consorci per a la Normalització Lingüística i les entitats que treballen en aquest camp, i inclourà la possibilitat de crear un servei municipal de política lingüística amb recursos humans, tècnics i econòmics adequats per impulsar el seu desplegament. 

Cal recordar que l’any passat l’Ajuntament ja va demanar al Departament de Política Lingüística de la Generalitat que elabo­rés un estudi Ofercat, que aplega un conjunt d’indicadors sobre l’oferta comercial en català al municipi a partir de l’observació de la retolació i la llengua oral de salutació en l’atenció al públic, entre d’altres paràmetres. Està previst que l’any vinent ja es disposi d’aquest estudi, però aquesta primavera ja s’haurà actualitzat l’Enquesta lingüística de la població. A mes, l’Ajuntament es compromet a fer complir la legislació vigent en l’àmbit lingüístic per part de tots els serveis del consistori, i a promoure’n el compliment en els àmbits del consum, del comerç, dels serveis d’atenció a les persones, de la sanitat i de la justícia, entre d’altres.