«Si no ens hi impliquem més, perdrem la cultura popular»

«Hem demanat a l’Ajuntament, que és qui té la propietat dels gegants, si en poden fer una rèplica, ja que pesen molt», diuen des de la Colla Gegantera de Roses

per Xevi Bonell

Gent

«Si no ens hi impliquem més, perdrem la cultura popular»
«Si no ens hi impliquem més, perdrem la cultura popular»

La Colla Gegantera de Roses es va fundar l’any 1995 i celebra aquest 2025 el seu 30è aniversari. Els gegants de Roses són la Demètria i en Quimet, figures que representen un pastor i una sirena, inspirades en la sardana de Joan Maragall segons la qual aquests dos personatges són els responsables de la creació llegendària de l’Empordà. La construcció dels gegants va ser possible gràcies a una parella d’avis que van pagar-los a canvi que portessin els seus noms. Ells no tenien fills i volien deixar un rastre a la vila de Roses; es deien Quimet i Demètria. Els gegants mesuren aproximadament uns 3,5 metres d’alçada, i pel que fa al pes, en Quimet pesa 44 kg i la Demètria, 56 kg.

Actualment l’entitat té una cinquantena de membres que es coordinen a través d’un grup de WhatsApp, per on fan la convocatòria unes dues setmanes abans de l’actuació per saber qui estarà disponible. Una vegada a lloc, cadascú té la seva tasca: els portadors s’encarreguen dels gegants, els músics posen el so durant l’itinerari, pares i mares vigilen la mainada, d’altres s’encarreguen dels capgrossos, i també n’hi ha que vigilen i ajuden els portadors perquè no hi hagi cap incident. Tothom és important i tothom hi és benvingut. La Colla Gegantera de Roses té les portes obertes per a tothom que s’hi vulgui afegir.


 

LAIA PAU GUITART. Presidenta i una de les membres més actives

Volten molt els gegants de Roses?
Al llarg de l’any fem bastantes actuacions, especialment a l’abril,maig, juliol i agost. Tenim sortides fixes de cada any, com Peralada, Navata, Llers, Figueres, Vilafant, Espolla, Caixa de Trons... N’hi ha d’altres que ens van arribant any a any.

Com funciona exactament?
La colla organitzadora ens avisa i mirem si hi podem anar. Hi ha com un pacte no escrit: jo et convido i més endavant vens a la meva. A més, sempre hi ha un esmorzar, un dinar o sopar de germanor.

La competició aquí no hi entra.
Gens. De fet, si falta algun portador, músic..., ens anem ajudant entre nosaltres. Al final et coneixes amb la resta dels pobles.  

Vosaltres també us encarregueu de la música?
Generalment sí. Som dues o tres gralles fixes, i tres o quatre caixes. Anem justets, però tenim un grup amb diversos músics de la comarca on fem peticions. I si no, avisem la colla organitzadora i ens enganxem amb la música de la colla de davant o de darrere. Algunes vegades també truquem als Grallers d’Espolla.

Tres dècades no es fan cada dia.
Els gegants els fan el dia de Sant Jordi. Tot i això, volíem celebrar-ho per la festa major. Per això aquest any volíem fer-ho una mica diferent. La idea inicial era convidar trenta colles, però se’ns en va de pressupost. Tot i així, farem quelcom especial.

A banda d’això, hi haurà més actes?
Cada any hi ha un municipi que organitza la Fira del Món Geganter i aquest 15 de març ho organitzarem nosaltres. Nosaltres, com a temàtica, hem triat explicar la història de la comarca a través de les figures dels gegants. Convidarem set o vuit colles, i hi haurà cercaviles, concerts, tallers, activitats, firaires... A més, aquest any el municipi ens ha dedicat el calendari. Ens fa molta il·lusió.

Com estan en Quimet i la Demètria?
Els gegants com a figures són molt estimats. Són figures molt curioses, criden l’atenció. Sobretot com ballem. Això sí, cada any o cada dos els hem de reparar.

I això?
És molt probable que caiguin simplement amb un cop de vent, o de vegades topen amb algun balcó.

Ja tenen la seva edat, també.
Hem demanat a l’Ajuntament, que és qui té la propietat dels gegants, si en poden fer una rèplica, ja que pesen molt. Rebaixant-los una mica podríem sortir més i fer més trobades.

Què li demaneu al futur?
Poder sortir any rere any. Fer que la colla creixi i engrandir aquesta germanor. I sobretot que no es perdi, ja que ens trobem en un punt en què si no ens hi impliquem, es perdrà la cultura popular. Ah, i una altra cosa.

Digues.
Ens agradaria poder tornar a ballar a la plaça Catalunya. A veure si s’acaben les obres i els gegants poden tornar a ballar per la festa major al centre del poble, com es mereixen. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article