Occident i Orient oberts de bat a bat

La companyia Gatzara Teatre debuta amb ‘Tenzing’, un diàleg entre el xerpa i Edmund Hillary anys després

per Xevi Bonell

Cultura

Occident i Orient oberts de bat a bat
Occident i Orient oberts de bat a bat | Júlia Barrido

Una peça que parlés del diàleg, o la manca de diàleg, entre la cultura occidental i la resta de cultures. Aquesta idea ha estat el que ha encès el motor d’una nova companyia teatral, Gatzara Teatre, que es presenta en societat aquest divendres a les vuit del vespre amb Tenzing, a l’aula de teatre situada al capdamunt del Teatre Jardí de Figueres. «És un espai que pràcticament no es fa servir mai. S’hi pot accedir amb ascensor i és molt còmode. Molta gent no el coneix, però és un espai íntim i molt proper amb el públic. Encaixa a la perfecció amb el que volem fer», afirma el director de l’obra, Maurici Farré.

Tenzing se centra en el retorn, ja de vell, de sir Edmund Hillary, el primer occidental que va conquerir l’Everest, a l’Himàlaia, on se li apareix l’espectre del seu antic xerpa, Tenzing Norgay. Entre ells hi ha un diàleg sobre com la muntanya s’ha convertit en una atracció turística amb una acumulació de més de quaranta mil quilos d’escombraries. La conversa va derivant i deixant paleses les diferències de la visió del món, entre la cultura occidental i l’oriental. Tot això amenitzat amb les intervencions d’un polític nepalès i d’una periodista.

El text original, obra del turc Memet Baydur (1951-2001), ha estat adaptat per Farré: «Va ser un èxit impressionant a Turquia entre el 1993 i el 1994, en una societat que es mou entre Orient i Occident. No l’he tocat gaire, he tret algunes referències locals i també s’ha escurçat algun monòleg. Això sí, sense trencar-ne el ritme». I afegeix: «Aquesta obra es basa en un diàleg impossible, ja que passa el 1993, quan fa 19 anys que Tenzing és mort. És una al·legoria, una excusa per al diàleg entre dues persones que venen de cultures i amb interessos molt diferents, i que tot i fer la proesa de pujar al cim més alt del món, mostren com confrontar-se amb els valors dels altres és més complicat que pujar una muntanya».

A banda del debut de divendres, també hi ha programats un altre passi l’endemà dissabte a les vuit del vespre, i diumenge a les sis de la tarda. Les entrades es poden adquirir a través del web figueresaescena.cat.

RIQUESA. La companyia vol intentar trencar certs «tabús» i posar a damunt de la taula la «riquesa cultural que aporten els nouvinguts que tenim aquí, de la qual ens enriquirem tots plegats», apunten. L’elecció d’una obra escrita per un autor turc també segueix aquesta línia: «Coneixem molt la cultura anglesa, francesa, castellana..., però n’hi ha molta més que no coneixem. Per exemple, Tunísia és un país amb molta tradició teatral i amb un gran seguiment de públic. El Líban Bulgària, Síria, Montenegro... Un dels autors de més èxit d’aquest segle va venir de Macedònia del Nord i aquí practicament no en sabem res. Per això per a nosaltres fer aquesta obra és importantíssim», conclou Farré.

GATZARA. Es tracta d’una companyia amb gent molt jove, que provè majoritàriament del grup de teatre amateur A Mossegades. «Són els que s’han fet grans i que volen desenvolupar-se fent teatre», explica Farré. La connexió entre el director i l’elenc va sorgir a través d’una altra entitat cultural de la ciutat: La Funcional Teatre, on les dues parts van compartir i col·laborar en un parell de projectes. «Va fer de pont, allà ens vam conèixer i així va sortir el projecte. Ens portem fantàstic, tenim molt bon rotllo», apunta Farré.

A banda de Farré participen en la companyia l’actriu i ballarina Èlia Cobos (periodista), l’actor i director escènic Eric Domene (Edmund Hillary), l’actor Toni Naranjo (Tenzing Norway) i l’ajudant de direcció i actor Jordi Martínez (polític). També hi participen Magda Bosc en el vestuari, Alira Borràs en la producció i Clàudia Cobos en la fotografia.

La intenció de la companyia és «anar fent a poc a poc; tenim la idea de passejar l’obra per alguns pobles d’aquí a l’Empordà». Tot i la seva curta vida, Gatzara obre la porta «a tots aquells conciutadans que tenim aquí i que no se’ls té gaire en compte des d’un punt de vista cultural». «Si volen treballar amb nosaltres o pensar un projecte conjunt, endavant. Només cal que contactin amb nosaltres», convida Farré. 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article